Aviat, com sempre, sona el despertador, fem un esforç i cap a esmorzar s’ha dit. Agafem forces amb fruita, tortitas, i una truita realment espectacular…

Sortim de l’hotel, i conduim el jeep per la federal cap a Tulum, unes ruïnes que pel que diuen no tenien massa relevància històrica, però estan al costat del mar i diuen són espectaculars. Arribem després d’uns tres quarts de conducció i aparquem al parking de pago, per uns 50 pesos. Caminem una estoneta fins a les taquilles, no val la pena agafar el trenet, i comprem els tickets d’entrada per uns 51 pesos cadascú. Passegem per uns jardins molt ben arreglats, passem per sota una entrada de pedra, i comencem a visitar les precioses ruïnes, sota un sol de justícia, i custiodats per les nombroses iguanes que van apareixent per tot arreu.

 

Suant a litres, arribem a una platgeta on tots els visitants fan passar la calor. Nosaltres no portem vestuari adequat i tampoc ens ve massa de gust, perquè malgrat la calor asfixiant la platja estava massa plena de gent…

Acabem de veure les despulles de Tulum, i abans que el sol ens fongui, abandonem i sortim per poder anar cap a Xel-ha. Abans de sortir, comprem les entrades a Xel-ha que aquí a Tulum fan un 10 per cent de descompte, i ens costen uns 880 pesos per cap en règim de tot inclòs.

Uns 20 minuts de cotxe, i ja estem al parc. Canviem tickets per braçalets, entrem, agafem taquilles i ens posem la vestimenta adecuada. Per començar fem un passeig pel parc, i veiem els dofins amb els que pots nadar, previ pagament d’una bona quantitat. El primer que fem és agafar un “tren”, que ens porta al començament d’un riu, on baixem fents snorkel, primer entre manglars, i després en una gran llacuna on nades amb infinitat de peixos multicolors…

Ho tenen molt ben organitzat, et deixen els estris per bucejar, et guarden el que vulguis i t’ho porten fins a la part baixa del riu, la veritat és que se les pensen totes perquè et sigui tot més comode. Després d’un parell d’horetes en remull, i amb els dits com cigrons, sortim i deixem les coses. Anem a dinar a ‘La casa del pueblo’, un buffet de menjar mexicà on ens posem les botes, guacamole espectacular, quesadillas, brutal la de cerdo al pastor, pollo con mole…vamos de tot i més que ens hem fotut entre pecho i espalda….

Fem una volteta caminant, passem per un pont flotant, i anem a bucar uns cenotes, però els mosquits no ens deixen en pau, així que ens tornem a sumergir buscant algún peixet que ens faltés a la cole…

Ja amb branqueas i aletes de tanta estona a l’aigua, parem d’aigua, ens cambiem i abans de posar punt i final a la nostra estada al parc, fem una cerveseta a un dels bars, mentre ens conectem a Internet, que com quasi tot aquí, està inclòs al preu de la entrada.

Tornem cap a l’hotel, fem la dutxa de rigor i ens adecentem que avui hem reservat al pescador, un restaurant a tocar del mar i que te una pinta excepcional.

El lloc maquíssim, el menjar, ceviche peruà i sopa de marisc de primers, i salmó al curry o camarons al mojo de ajo de segon, estaven deliciosos, encara que el servei anava saturat i no era el més amable que hem trobat fins ara…de totes maneres, un preludi genial, per rematar al sports bar, amb un parell de daikiris de maduixa que estan excepcionals.

I a dormir que l’endemà toca matinar…