Molt de temps decidint, planificant, pensant, somiant. Una vida plena, família, amics, feina, rutines, i sempre sentint-nos estimats. Però l’hora s’acosta, els temps sembla que voli, i intentes que cada instant no acabi, que sigui etern perquè no vols deixar de fer i sentir allò que tant t’agrada.

Setmanes de comiats o millor dit, de “fins despresos”. Cap de setmana sorpresa a Tarragona-Falset on compartir amistat i vins amb la Marina, la Ruth i Isabel. Un Comiat “sorpresa” a casa rural a Cal Magí, envoltats de la Montse, Javis, Kike, Mar, Dani, Ruth, Max, Mikelin, Isma, Noe, Jordi i Marta, on després del partit de futbol memorable, ens van deixar corpresos amb el pastís i els regals, a més dels discursos i actuacions de tot el Cap de Setmana.

Soparets diversos, on exprimir els moments que hem vingut compartint els últims anys i que segur que quan tornem es seguiran repetint. Gràcies Ari, Carina, Paco, Xavi, Guillem, Eulàlia, Sandra, Cris, Alfonso i Marc. Sortidetes a tope, gràcies penya de Castefa sou uns cracks!!!!

I com no a la feina….

Susana, Ana, Pepe i Jaume. Un soparet memorable al Panchito, menjar mexicà acompanyat de tequiles, el repetirem a Mèxic Jaume? I també com no un soparet de tapes amb el Pepe i la Susi per acabar a la festa tradicional de Travelplan i acomiadar al màxim de gent de la feina.

I Silvita, Patri, Silvia Calpe, perquè no tinc paraules per expressar el que m’heu fet sentir… ha sigut una passada tot el que heu fet. Joan, Noe, MJ, Oriol, Jaume, Eli, Angel, compartint moments que no s’obliden mai.

I així un llarg etcètera, i per acabar els últims dies amb la família, on compartir els moments més íntims, els raconets mes familiars i emotius que surten a passejar quan estàs a propet dels que més estimes i t’estimen. Gràcies a tots!!!! Vosaltres ja sabeu qui sou….si no mireu el DNI, que coincideixen els cognoms…

I així arribem a l’últim dia, on a l’aeroport s’uneix i es confon l’emoció amb tocs d’humor, amb l’humor emocionat de les pancartes, on brindar, com no, amb el Rupestre de caves Berdie per un retrobament proper, i que tots i cadascun dels que hi vau ser segueixi sent com sou, perquè sou una part essencial de nosaltres, del nostre viatge i de les nostres vides.

Perquè com em van fer veure no fa massa, no es recorden els dies, es recorden els moments, i sempre, però en aquests últims temps encara més, sempre hi sou presents… Gràcies!!! Fins aviat!!!