14 d’agost
Bon dia!!!! No patiu que la nit ha sigut tranquil·la com una bassa d’oli, i ens ha preparat per un dia que serà complet. No és fàcil això de fer un blog en un dia com el d’avui, perquè només de pensar en que s’han de triar entre totes les fotos ja s’agarroten les idees, i els dits s’aixequen i colpegen el teclat sense esma. Però farem un esforç que d’això en vivim 😉 i més sabent la incomptable legió de seguidors que ens fan sentir especials, encara que només sigui per una estoneta. ☺
13 d’Agost
Els de Kalbarri ens llevem aviat, així som. Aquí el sol matina i no fa massa hores de feina al dia, pel que dormim força tot i llevar-nos cada dia a les set. Per començar el dia, el soroll d’uns pelicans que demanen esmorzar davant del càmping, criden a apropar-nos.
12 d’Agost
Obrir un ull, després un altre, i comprovar que aquell lleuger rum rum de civilització que aporta la carretera propera, només actua com a claca d’un despertar idíl·lic. El cel va canviant de taronja a groc, el mar xiuxiueja una lleugera melodia, i l’Eva…
11 d’Agost
No es dorm gens malament a la furgoneta. De fet, comparant aquesta amb qualsevol de les altres que vam llogar en l’anterior ocasió que vam estar per aquestes terres, és un hotel de cinc estrelles. Però l’edat no perdona, diu l’Eva, i si a aquesta li sumes les incomoditats posturals dels avions i algun altre factor per determinar, tenim una equació que al aïllar la “x” ens dona un resultat d’una contractura de coll que em fa tremolar fins a les ungles dels peus amb cada una de les seves fiblades.
10 d’agost de 2016
Austràlia són bestioles, i la combinació d’aquestes i una furgoneta fa que haguem tornat a aquestes terres un altre vegada sense haver-nos-ho pensat massa. Avui toca començar a ser cargols, i portar la casa a l’esquena per allà on anem.
9 d’agost
Una habitació enorme, i dos llits on descansar els nostres cossos i les nostres ganes de veure coses. Perth ja la coneixem, i no fa massa bon dia, pel que un parell o tres d’hores de son ens van d’allò més be. El despertador avisa, i obrim els ulls arrencant-nos d’un coma profund, i a dures penes podem obrir els ulls. Ens fem grans, i tantes hores de no dormir, trajecte i males postures passen factura.
7 i 8 d’Agost
Toca treure la pols a les motxilles, repassar amb fil i agulla algun petit forat que hi quedés de tants i tants records transportats en el passat. Pentinar la il·lusió i lligar les ganes amb una corda que no es noti excessivament durant el nostre trajecte cap a l’aeroport que marxem de vacances.
7 al 11 de setembre 2014
Potser perquè ja portem molts dies. Potser perquè l’energia va justa. Potser perquè el que va justa és l’economia. Potser perquè tenim ganes de tornar. Potser perquè tenim ganes que això no s’acabi mai. Potser perquè necessitem uns dies d’adaptació abans de tornar a la realitat. Potser per tot això, o pot ser per no res del dit fins ara.
6 de setembre
Cap soroll, cap molèstia. És un plaer això de dormir al desert, que en plena nit treguis el cap fora del sostre de la tenda per tal de comprovar que tot segueix allà, que no ha desaparegut res. Que el cel és on el vas deixar, i la sorra segueix acariciant els teus peus. La Glòria i l’Eva segueixen descansant com angelets, i el sol encara no diu la seva. Silenci, quatre passes enrere i a tornar al llit que encara queda una estoneta de son. Les molles del llit delaten el meu moviment, per sort ningú diu res. Penso, somio, fins que la son em torna a vèncer. Continua llegint!
5 de setembre
Wadi Rum, cap a ell adrecem les nostre motxilles. Alguns diuen que és el desert més bonic del món, altres que no, i uns quants hi ha que encara no ho han decidit. La vall de la lluna l’anomenen. Deshabitat, solitari, on la pedra sorrenca i el granit de les muntanyes que el custodien s’han anat erosionant fins a formar un mar de sorra fina, vermella, que et fa sentir en un indret diferent a la resta. Continua llegint!
Viatge a Ítaca 