Sense pla concret i aconsellats per la Tatiana, no ens hem posat despertador, i el que havia de ser un despertar amb els primers rajos de sol, s’ha transformat en uns “cinc minuts més Eva”, darrere d’un altre….

Finalment cap a les 10 estàvem esmorzant un te, diferents tipus de pa, i una varietat de galetes que ja vam tastar ahir a la nit. Com no és massa aviat farem un passejada pel centre, de la mà de la nostre couch que ens haurà de deixar cap a les 3.

La Tatiana és una dona esportista a la que li encanta la bicicleta, ens explica moltíssimes coses de la història de la ciutat i de la cultura del poble. Com no havia de ser d’una altre manera, passejant, ens porta cap a la Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau, construïda a principis de 1700 per ordre de Pere el Gran. Es troba en una illa natural al riu Neva i després de creuar un pont entrem al recinte on podem veure el conjunt d’edificis. A la església podem trobar les tombes de tots els zars russos, i de les seves famílies.

Un dels usos que se li va donar al recinte, va ser el de presó, on va estar reclús el fill de Pere el Gran, i encara mes tard es va especialitzar aquesta fortalesa en presó política.

La Tatiana ens ha explicat mil i una histories sobre els llocs i personatges, però per no allargar-me, dir-vos que després d’una volteta, hem sortit tot vorejant per fora la muralla, veient a tocar de l’aigua com es barrejaven grups de pintors i de personal amb banyador prenent el sol. Es veu que actualment no està permès de banyar-se al riu, però algun semblava que s’ho estava ruminat…

Tot continuant el passeig pels Camps de Mart, un dels molts jardins que tenim a aquesta ciutat, hem anat a buscar l’església que ens ha fascinat, l’església de la sang vessada, que ens apropa molt a la idea de temples russos que tenim al cap. Sant Petersburg és una ciutat relativament jove, es va fundar a principis del 1700 i les esglésies construïdes van ser sota el patró artístic d’aquella època. Aquesta església es va fer construir després de l’assassinat el 1880 del zar Alexandre II, al mateix lloc i sobre les pedres tacades de sang. Aquest zar, segons hem pogut entendre de les explicacions de la Tatiana, va intentar canviar el sistema social rus, alliberant els pagesos del esclavisme de la noblesa, entre altres qüestions, que pel que sembla que no van acabar d’agradar a una part de la societat. Tot i ser una església moderna, es va voler seguir el patró típic de les esglésies russes.

Avui hem entrat a dins, i és espectacular, les seves formes i colors exteriors, sumen a que tot el que semblen pintures, son mosaics de petites pedretes d’orígens diferents, així com les immenses columnes de marbre. A la cúpula, hi ha un mosaic on els ulls de Deu semblen que et segueixin allà on et moguis.

Hem sortit i després d’entrar a la llibreria més gran de la ciutat, ens hem quedat sols per anar a dinar, i on després de voltar, un Pizza Hut ens ha acollit, amb un menú on hi entrava una Sopa (molt bona), pizza o pasta, i un refresc, per uns 240 rubles, al canvi uns 6 euros.

Després d’aquesta paradeta que han agraït cames, peus i panxa, hem seguit caminant per la ciutat, primer per la catedral de Sant Isaac, on hi pots pujar i hi ha unes bones vistes, però que pel que hem vist s’han de pagar a part. Hem provat d’entrar posant a uns torns giratoris l’entrada de l’altre catedral però no ha colat, així que seguint passejant hem arribat al teatre Marinsky, on hem entrat per a veure si podíem passar a veure’l, però no hem tingut sort, i les entrades per veure algun concert, pel que ens han dit, son prohibitives.

Volíem arribar a una zona anomenada la Nova Holanda, però no li hem trobat res, però per sort en el camí hem vist la Catedral de Sant Nicolau, on ens hem apropat i que ens ha agradat força, a més de ser la primera vegada que veiem una església on el terra és de parquet, i a més està en un indret on hi ha petits canals i ponts al voltant.

Des d’aquí ja de tornada, hem creuat cap a la illa Vasilievski, on hem parat a fer un descans en un parc, però com el cel torna a avisar que ens mullarem, hem anat tirant cap casa, on abans d’arribar hem comprat una cerveseta i alguna cosa per menjar.

Tot i que havíem parlat que aquesta nit potser sortiríem a veure alguna cosa, tots estàvem força cansats i cadascú ha estat fent les seves coses fins que arribat la nit…tot i que en aquesta ciutat, i en aquesta època, si les anomenen les nits blanques és per alguna cosa….