21, 22, 23 i 24 de setembre

Això ens encanta!!! Estem contents i feliços d’haver arribat a Nepal. Habitació per nosaltres sols, amb bany i dutxa!!!! Rentar robar, i anar a la nostra per on vulguem, amb moltíssims llocs on t’hi trobes a gust, i a més, a preus que per nosaltres son força assequibles. I que dir de la gent, aquí una miqueta més de sensació de dòlar amb potes, però quan t’hi acostumes, es pot portar amb normalitat…

Nepal, te una extensió d’uns 147.000 kilòmetres quadrats, gairebé una tercera part que Espanya, i la seva població està al voltant dels 28 milions de persones. No té sortida a mar, i es troba encerclat entre els dos gegants, Xina i Índia. L’estat de Sikkim, a territori Indi el separa de Butan, un petit país que tenim en el punt de mira, sobretot l’Eva, des de fa temps, però el pressupost de moment no ens hi permet apropar-nos… ☹

Bàsicament Nepal, està sobre terreny muntanyós, us en podem donar fe al circular per les seves carreteres… i aquí s’hi troben la majoria dels cims més alts del planeta, entre ells, set dels anomenats vuit mils, entre els que s’hi troba el Everest, que comparteix amb Tibet. Es tracta d’un país multi ètnic, on després d’una revolta, i una cruenta guerra civil es va acabar amb la monarquia. Encara no fa una dècada del final, ja que va ser al 2006, i creiem que encara el país n’està sortint en tots els aspectes, sobretot en l’econòmic, en el que es tracta d’un dels països més pobres del mon.

Un parell de curiositats. Fins a l’eliminació de la monarquia era l’únic estat amb l’hinduisme com a religió oficial. I en quan a la bandera, és la única del mon que no té una estructura rectangular. El dos triangles que la formen representen l’Himalaya, i també l’Hinduisme i el Budisme, les dues religions principals.

I que dir-vos de Kathmandu on ens trobem, doncs que és la capital, que hi viuen més d’un milió i mig de persones, i que es troba en una vall. És una de les ciutat més acollidores pels turistes, des que als anys 70, el moviment hippie la va popularitzar. Hi ha una zona de motxileros, Thamel, tipus Kao San Road a Bangkok, i hi pots trobar de tot. Especialment roba i material per fer trekkings i demés activitats de muntanya. Botigues de roba, agències de viatges, guesthouses, hotels, bars i restaurants amb molt bona pinta, es barregen amb la quantitat de gent que les omple, i sobretot de trànsit que hi circula. Cotxes, motos, i una mena de tuk-tuks que omplen els carrers, i que fan que fins que t’hi acostumes una autèntica bogeria el passejar. Diuen de fet, que hi ha moltíssims accidents relacionats amb el trànsit a Nepal. Segons llegia, son força habituals el xocs entre vehicles, i posaven a mode comparatiu, que tens trenta vegades més possibilitat de morir en un accident de trànsit que en un atac terrorista… De fet els que ho tenen pitjor son els que caminen. Es diu que un 70% de les víctimes d’accidents de trànsit son vianants, i després de passejar pels seus carrers, hem entès el perquè… ☺

La zona on hem decidit deixar caure les nostre motxilles, i el gran pes de les nostre quotidianitats, ha sigut Boudanath, un petit raconet que l’Eva va descobrir quan va venir a Nepal amb l’Alfonso, i que a mi m’ha encantat des del primer moment. Potser el fet que sigui una zona limitada, sense pràcticament accés al trànsit ha ajudat força… ☺

Es tracta d’una de les grans Stupas de Kathmandu, on es concentra una part important dels exiliats tibetans, i on hi ha moltíssims monestirs, així que incorpores el monjos a la teva vida. Et desperten amb els seus cants a les 5 del matí, els dies que no estàs profundament adormit. Els pots veure al carrer, o resant a la Stupa. Algun demanant al carrer, o els pots trobar a la taula del costat, mentre dines, sopes o simplement prens un cafè i ells fan servir les seves eines de meditació electròniques, tals com mòbils o portàtils….

Així que la major part d’aquests quatres dies, no hem sortit d’aquí. Del Lotus guesthouse, a la Stupa. Un esmorzar o sopar al Flavors cafè, on ens hem tornat clients habituals, tant degut als seus deliciosos plats i especialment les pizzes, com a l’acollidor del lloc, i els seus cambrers i cambreres que fan que t’hi trobis molt be.

També rentar roba, que ho necessitàvem, i després de molt buscar hem trobat a on. I ho fan amb una delicadesa….Cada peça de roba l’etiqueten amb fil i un número…. I al capvespre alguna terrassa de les que tenen tots els restaurants de la zona, per veure com s’amaga el sol, com canvia el color de la Stupa, i la gent va desapareixent. Perquè a les sis i mitja ja és fosc, i a les nou pràcticament tot tancat, així que la vida aquí es regeix per l’horari solar, que a les cinc del matí ja sona el despertar. També, els continus talls de llum suposo que deuen tenir alguna cosa a veure, perquè son quasi bé continus a tota arreu.

I si hem sortit del nostre oasi particular, ha sigut per anar cap a Thamel un dels dies. L’objectiu era fer el visat a la Índia, i passejar una mica pels seus carrers. I només una estoneta entre sons estridents i gent, ens decideixen encara més a que l’hem encertat amb el lloc on dormim i fem vida, perquè va més en relació a les nostres preferències actuals.

Pel visat, cap problema, una foto més gran de les que portem, però que ens fan en una botigueta, i al davant l’agència on ens tramiten el visat per la Índia i fem diverses consultes al voltant d’activitats i autobusos per desplaçar-se de ciutat a ciutat. El preu que ens cobren, 7.500 rupies per persona, i una setmana sense passaport però pel que es veu per aquí no el necessitarem. Es pot fer directament el visat amb l’ambaixada, però avaluant pros i contres, i després de visitar algunes de les nombroses agències que hi ha, amb uns preus similars, vam escollir d’entre les del mateix preu, la que ens van donar més bones sensacions personals…

I així son els nostres primers dies per Nepal, un lloc que ens hi trobem molt a gust, sense necessitat de veure massa coses, només viure’l fent el que ens apeteixin a cada moment ☺. Si a tot això sumem, que d’entre les profunditats de la nostre motxilla va aparèixer el pernil que portàvem amagat, i que ens havien portat el Pere i la Glòria al Japó, ja us podeu imaginar ☺ Gràcies guapos, perquè el pernil era bo, però la cura a la motxilla, i el fer un temps que no en menjàvem, l’ha transformat automàticament en un dels millors pernils que hem menjat mai. ☺

I l’època post-pernil, ja us l’anirem explicant en els propers posts….