26 i 27 de setembre

Tot i que el post és de dos dies, per no perdre la cronologia viatgera, el dia 26 no vam fer massa cosa més del que ja us hem explicat en els anteriors posts. Així que ja us ho podeu imaginar; vacances dins del viatge… passejar, i sense res programat deixar-nos portar pel vent….

Però per al dia 27, ja necessitem una mica de marxa, així que fa un parell de dies que vam reservar una excursió per fer rafting. No sabem exactament on anem, però tenim una lleugera idea que és una bona opció fer-lo, i després continuar cap a Pokhara, així que entenem que estarà a força distància de Kathmandu. El que si que sabem segur, és que ens hem d’aixecar molt aviat. El bus surt a les 7, i s’hi ha d’estar mitja hora abans. Nosaltres tenim la mateixa estona en taxi, així que cap a un quart de sis havíem posat el despertador. Però no ha calgut, perquè a les cinc quan surt el sol, els monjos ja comencen a cantar i repicar, i avui ens han servit de despertador….

Tot i que ho contractis en una agència, el tour no és el típic organitzat en furgoneta, que et recullen i et porten d’un lloc a l’altre, si no una mena de gimcana de transport i desorganització que en un primer moment et fa patir de com acabarà. El primer, un taxi fins a Kantipa, des d’on surten el autobusos anomenats turístics. Allà un gran nombre de venedors de menjar, beguda, i bàlsam de tigre, que es veu que serveix per a tot tipus de dolors, i és el producte estrella, si tenim en compte els venedors que hi ha.

Localitzem el bus per la matrícula, i les indicacions que ens van donant els que ens venen a captar per pujar al seu autobús. Arribem aviat, i seients que no estan malament, en un autobús ultramodern pel que havíem vist fins ara. ☺

Passats dos quarts comencem a circular amb algun problema de ocupació de seients, que l’acomodador no acaba de saber com resoldre. Al final, cedeixen uns xinesos, i prosseguim amb tranquil·litat. La sortida de Kathmandu caòtica pel tràfic de la ciutat. I a les rodalies, perquè hi ha molta circulació en sentit contrari també, i cada cop que algun cotxe, bus o camió para, per fer qualsevol gestió en mig de la carretera justeta per dos carrils, amb barranc a una banda, es monta un sidral que deu ni do. A més, els bots i pedres son una constant que fan encara més difícil el circular amb fluïdesa. Jo, de fet, ni me n’adono perquè tot i que semblaria complicat pel continu bamboleo, m’he quedat completament clapat… ☺

Passades les tres hores, on ja podem circular amb una mica més de fluïdesa després del desesperant inici, ens aturem en una esplanada, on podem fer un esmorzar de forquilla. Nosaltres som el primers, però comencem a aturar-se infinitat de busos turístics, d’on baixa nombrosa gent afamada.

Engeguem un altre cop, i una horeta més tard, ja comença el moviment. Una noia que baixa a fer rafting, i comencen les inquietuds perquè no tenim ni idea d’on hem de baixar, i a més no tenim el nom de la empresa que organitza el nostre, potser pensàvem que només n’hi hauria una? ☺

A la segona que paren per fer baixar gent, nosaltres també ho fem, i preguntem. Un noi amb pinta d’organitzador, i que no ens acaba de fer bona espina, es sorprèn de nosaltres, no ho té clar, nosaltres menys, i després de trucar per telèfon, ens acompanya cap a una casa-guesthouse, on coneixem un noi molt maco que té pinta de guia. Ens indiquen que deixem les coses per allà, i després d’omplir un formulari d’acceptació de risc, seiem a esperar que encara ha d’arribar més gent.

Quatre xinesos molt simpàtics també esperen i podem xerrar una miqueta. Arribem sis nois d’Emirats Àrabs, i finalment uns catorze més de xinesos. Un cop tots allà, comencem a agafar l’equip; casc, armilla i rem, deixem la motxilla que ens la guardin a la furgoneta, i amb les coses de valor petites, que aniran dins d’una bossa estanca baixem seguint el guia cap a la vora del riu, on ja estan les barques preparades. El guia és un noi jove, molt trempat i bufó, que a més de ser una autèntica roca, se’l veu que sap el que fa.

Quan arriba tota la resta de xinesos que s’han entretingut una mica, escoltem la xerrada sobre seguretat, i instruccions bàsiques de com hem de fer funcionar el rem i seure a la barca. La indumentària d’alguns xinesos i xineses no és massa apropiada per a la ocasió. Conjunt de pantalons texans i capelina, pantalons llargs arremangats amb bossa de plàstic protegint les sabates, etc.. A més la xerrada és en anglès, i la majoria poc o res, així que costa que entenguin que no poden portar cap bossa amb coses de valor, càmera, moneder o bitllets a dins de les butxaques dels pantalons quan pugin a la barca.

A la nostra barca som vuit, tots xineses, menys nosaltres i un noi de procedència indeterminada. A mi, el guia em tria per anar al capdavant de la barca, que segons ens ha explicat és una mica més difícil i has de fer més força, i després que l’altre noi declini la invitació, l’Eva serà també la meva companya capdavantera. Ja tots a dins de la barca, i unes proves a tocar de terra, demostren que els nostre companys de barca no acaben d’entendre les instruccions i no segueixen els nostre moviments, però no passa res, estem aquí per divertir-nos i segur que ens en sortirem… ☺

Puja el guia a la part posterior per guiar la direcció i dominar la embarcació, i comencem a remar cap al mig del riu. Alguns ràpids que controlem amb la perícia del guia, i ens mullem mentre els somriures apareixen. Tranquil·litat després per poder contemplar el paisatge espectacular, i més corrents ràpides que fan trontollar la nostre estabilitat però sense caure. Una zona tranquil·la que aprofitem per nedar qui vulgui, així que l’Eva i jo cap a l’aigua, però sense deixar-nos anar de la corda que porta lligada la barca.

L’aigua d’aquest riu és freda, no recordem el nom del mateix, però baixa des de la serralada del Himàlaia, i va a morir al riu Ganges ja a la Índia. Així que sense saber-ho estem nedant per aigües que discorren entre dos referents d’aquest mon.

Algun ràpid més, i fem una paradeta per dinar en una zona tranquil·la, que sembla una platgeta. Uns nens juguen despullats, a saltar des de les roques, i ens saluden mentre ho fan. El dinar frugal, una amanida barrejada, mongetes picants, i alguna cosa que és una mena de mix entre carn i pate. Pa per acompanyar, i uns refresc de taronja que barregen amb aigua perquè n’hi hagi per tothom. Cul a la sorra, i a gaudir del pas del riu per davant nostre, mentre acabem les viandes.

Energia i força recuperades. Concurs de samarretes mullades entre les noies xineses que han vingut a fer rafting com qui va al cinema, i tots equipats una altre vegada cap a les nostres posicions per continuar el passeig fluvial.

La segona part, segueix amb la mateixa tònica. Parts més tranquil·les on podem nadar si volem, o simplement mirar el més enllà del riu, i algun moment on entrem en ràpids dels més potents que hem fet, i que en algun instant et fan pensar que l’aigua serà el teu proper destí, i que et transporti fins a la Índia… ☺

Molt i molt divertit. Somriem compartint aquests moment de felicitat en la part capdavantera. El guia és una passada, i tot el trajecte està pendent, a més de la nostra seguretat, de que ho passem bé. Quan hem coincidit amb altres barques el joc de mullar-se, per si no en teníem prou, ha sigut l’entreteniment principal.

I el bon rollo entre tots, ens ha portat fins al final. Dos quarts de quatre, si fa no fa, i baixem a terra ferma. Un caminet de pedres i sorra, entre vegetació espessa, son el preludi, d’un pont penjant. Nens ens esperen a una punta i ens saluden, amb un “Hello” o un “Namaste”, indistintament. Passar per aquest pont d’uns cinquanta metre que es balanceja sobre el riu, té el seu encant i unes pessigolles a l’estomac ho corroboren.

Finalment el poble, ens canviem en una habitació d’una guesthouse, i després de comprar begudes que estem assedegats, fan aturar un autobús de línia que serà el que ens retornarà a la capital.

Pensàvem que ens tocaria anar al sostre, com l’anterior vegada que va estar l’Eva per aquestes contrades, però tenim sort, i va prou vuit. Res de gallines per enlloc, i podem seure a dos seients buits.

Una mica més de quatre horetes de camí de bots, i estem entrant a Katmandú. No sabem on ens deixaran, i anem tard per sopar, així que aprofitem, una aturada del bus des d’on veiem taxis aparcats, i baixem per agafar-ne un. Negociació que es fa tard, i tot i les reticències del taxista finalment accepta portar-nos a Bodhnath per 500 rúpies. Arribem tot just a cinc minuts de les nou, al Flavours cafè, on una amanida i una pizza, faran que el dia sigui rodó.

Recomanar al cent per cent, l’experiència del rafting, i si a més pot ser amb el guia que hem tingut, millor que millor. Llàstima que amb les presses no li hem pogut demanar el mail. Però pel que hem vist, ja que totes les barques anaven més o menys seguint el mateix recorregut, tots els guies eren molt macos.

Així que a dormir molt contents, que ja serà demà quan ens sortiran les agulletes…. Bona nit!!!!