28, 29 i 30 de setembre

Viatjar. Sembla que una força invisible sempre t’empenyi a avançar, moure les cames, i que el cos les segueixi buscant sempre el més enllà. En els viatges més curts, les rutes planificades atapeïdes d’items que cal veure i visitar, són un dels requeriments del viatge, perquè necessitem més veure que viure, o si pot ser, les dues coses alhora, però ràpid que toca passar al següent. La data de caducitat del viatge així ho demana, i costa renunciar a aquesta manera de fer, quan tens la possibilitat de veure un país en 20 dies, perquè hi ha molta cosa que visitar i no saps si tornaràs.

Potser els viatges llargs, no són només un sumatori de viatges curts on veure moltes coses. Per nosaltres, també ha comportat un canvi de mentalitat, no buscat, si no adaptat pel ritme de la vida que portem. Sabem que encara falta, que el món és ple de coses, i que si falta alguna cosa per veure, no passa res, ja hi tornarem, perquè de viatjar, si t’agrada, i ho vols, creiem que no se n’acaba mai. Ho hem descobert fent camí, i ens encanta!!!!

Amb aquest decàleg de viatge, que evoluciona a cada pas, vam arribar a Nepal. Katmandú, ens va semblar una bona opció per deixar uns dies les nostres pesades motxilles, i trobar una mica de la intimitat perduda en habitacions compartides, i cases alienes. I tornar a tenir un petit raconet que sentir com al nostre espai de seguretat, que no teníem des de que vam deixar el pis, allà per a finals de maig. Fugint de la funcionalitat, el caos, i el pas continu de Thamel, vam arribar a Boudhanath, una Stupa preciosa, però a més un raconet, aliè al ritme de món del país on es troba. On la vida passa més a poc a poc, i sempre en el sentit de les agulles del rellotge en torn a la gran Stupa.

I a més d’aquest fil que ens ha portat fins aquí, hi ha quatre coses que ens han convidat a quedar-nos-hi un temps, vivint el dia a dia, i sense necessitat de moviment, només empapant-nos de l’entorn i de les coses que ens agraden.

El primer i més important, com ja he dit, el barri. Un parèntesi al soroll, que sents només passar les portes que porten al camí circular. Els carrets situats al voltant, plens de restaurants, guesthouse, i botigues, són per passejar i caminar tranquil·lament sense cap mena de por, a que un cotxe et passi a tocar, o que tinguis qualsevol disgust quan la foscor convida a tots a marxar a dormir.

El segon, és que hem trobat un lloc per dormir, bo, bonic i barat. Bo perquè ens hi hem sentit molt a gust. Bonic, perquè al costat dels monestir i amb el jardí que té al davant, és una autèntica delícia seure a escriure quatre línies. I barat, perquè paguem només una miqueta més de sis euros, per l’habitació amb bany a dins. Així que recomanem el Lotus Guesthouse a tothom.

Tercer i que ha omplert els nostres dies, i les nostres panxes, ha sigut el Flavours cafè, un lloc recomanat a la Lonely Planet, amb una carta molt extensa, on les pizzes i les amanides ens han encantat. On els preus estan a la mitjana de la zona, i que al seu porxo, els seus agradables cambrers ens han tractat de meravella.

I quart, però no l’últim, el nostre gran descobriment. Una autèntica delícia, que el dia que hi vam entrar per casualitat, quasi se’ns cauen les llàgrimes de l’emoció. La Casita, un restaurant regentat per una parella madrilenya, el Dani, i la Montse, viatgers de món, encantadors, i amb mil històries per explicar, i aconsellar al viatger. La carta espectacular!!! Truita de patates amb pa amb tomàquet, amanides amb vinagre de Mòdena, i ous ferrats dels que es poden sucar acompanyats de patates de veritat (no congelades com a tot arreu), entre d’altres coses. Una autèntica delícia que el viatger que passi per aquí no pot deixar de tastar. A més, esmorzars supercomplets a preus molt assequibles, dels millors que hem vist en tota la nostre ruta, i sense dubte la millor Wifi que hem trobat a Nepal. Un luxe pels que necessitem fer servir Dropbox…

I si a més, tot això ho sumes a un personal, que el castellà que han après, el parlen amb un somriure a la boca, sempre contents, sempre feliços que t’encomanen d’energia positiva, mentre et tracten amb una educació i cordialitat de les que fan época, doncs ja ho tenim. Que no volem marxar d’aquí!!!!!

Gracias chicos porque nos habéis hecho volver a casa unos días ☺, y sobretodo por vuestras historias, compañía y cariño, que hacen que estos días hayan sido un privilegio para nosotros. I por supuesto, marcamos con una X en nuestro reloj viajero que os volveremos a ver…. ☺ sea donde sea….

Així que més coses hi haurà pel mon, però aquest dies que hem passat aquí son d’aquells que recordarem com a especials.