21 de novembre

Avui és un dia especial. Per què, us preguntareu. Doncs perquè ha nascut l’Emma, i qui és aquesta senyoreta? Doncs és la filla del Dani i la Ruth, la germana del Max, la cosina del Martí i la neboda de la Mar, del Kike, del Javi, del Jordi, de la Noe, del Isma, del Mike, de L’Eva, el Mario… potser d’uns quants dels últims no ho és de sang, però hi ha amics que omplen amb la seva amistat el buit que correspon a la sang, i passen a ser una part de la família. Abans de marxar, unes bones amigues m’emocionaven amb una gran frase: “Els bons amics son la família que s’escull”, quanta raó. Així que afegint a tot això, a més, el privilegi i l’honor de que m’han fet padrí de l’Emma, doncs efectivament , és un dia molt i molt especial.

I com a homenatge en part als nens que ja hi son, recent vinguts, i als que vindran, i perquè nosaltres ens posseirà eternament l’esperit de Peter Pan, avui hem decidit gastar-nos els calers i anar a L’Universal Studios de Singapur. A més, hem de conèixer aquestes coses, per si algun dia els volem portar… ☺

Aquest parc com molts d’altres atraccions d’aquest tipus, està situat a l’illa de Sentosa, a tocar de la ciutat. Grans ressorts, i algunes platges l’omplen, però nosaltres ens apropem en metro, des del nostre hostel fins a “Harbour front”, l’última estació de la línia, i des d’on tens diverses opcions per anar a l’illa.

Al sortir del metro, un altre centre comercial, diuen que el més gran de Singapur, ple de botigues amb sofàs d’aquests que fan massatges, i plataformes vibratòries per fer exercici…

Hi ha diverses opcions per anar a l’illa, nosaltres hem triat la més barata, i anirem a peu per una passarel·la amb cintes mecàniques que fan que no hagis de moure massa les cames en el quilòmetre i mig de trajecte. La zona a tocar de mar, espectacular per passejar. Un dòlar de Singapur has de pagar per entra a l’illa i nosaltres aprofitem per comprar també la entrada al parc, on ja ens avisen que la muntanya russa central no funciona, ohhhhhhh…. ☹

Passem control de tiquets, el nostre esperit infantil s’emociona, i agafa el paper predominant dins nostre, fent-nos pessigolles a la boca de l’estomac només veure la bola giratòria amb el nom del parc.

Entrem al recinte pròpiament, i ja al·lucinem. Els personatges que apareixen aquí i allà, la Marilyn, el Kung Fu Panda, i cotxes de policia que hem vist tantes i tantes vegades al cinema.

El primer espectacle el veiem per casualitat, és un de música i passàvem per davant quan comença, així que entrem a la gran sala. Monster Rock o alguna cosa semblant, i sota aquest nom, els personatges de les històries de por de la literatura, ballen i canten cançons de moda de l’àmbit més aviat dels 40 principals, que roquer. És entretingut i no massa llarg.

Seguim avançant per un camí circular que et va portant per tot el parc, i entrem a l’atracció del Steven Spielberg. Allà a primera fila, pots veure com simulen una tempesta apocalíptica a la sala on ens trobem, amb aigua que ens mulla inclosa.

L’atracció estrella, la que més ens ha agradat, Transformers. Entres en un vagó futurista, amb ulleres 3D, i et fan protagonista d’una lluita entre robots mentre el vagó es mou amunt i avall en continues sacsejades. Realment espectacular.

Més i mes atraccions, entre les que trobem una d’Shrek, molt divertida, una altra a The lost world, on puja l’adrenalina a una muntanya russa a les fosques, o també una mena de muntanya russa on portes els peus penjant.

Entre aquests menesters anem passant el dia, realment ens encanten aquestes coses, i ho passem genial, així que el dia avança fins a les quatre sense adonar-nos. Ja hem vist tot el parc creiem, així que sortim i anem a buscar per dinar alguna cosa.

Una obscura idea apareix de sobte, que encara malmetrà més la nostre economia, però la gana ens pot, i aquest esperit que de vegades ens atrapa, ens pren la voluntat i ens guia cap a coses que no hauríem de fer. El Hard Rock cafè ens obre les portes. Una hamburguesa gegant, boníssima, i un Sandwich que no ho estava massa son els nostres plats, acompanyats de beguda i una amanida César. El compte és el que no ens agrada, una clatellada en tota regla, i és que no n’aprenem. ☺

Fem la passarel·la de tornada, amb les panxes quasi a rebentar, i deixant-nos portar per les cintes transportadores. Una altre volteta pel centre comercial, Vivo s’anomena, on descobrim un supermercat amb alguns vins i caves catalans. A més decidim que comprarem alguna cosa per sopar, i entre moltes coses “occidentals” que hi ha, ens decantem pel formatge, Comté per ser més precisos, que ens encanta.

Així que amb alguna cosa més a la bosseta tornem cap al hostel, on fem una mica de temps usant la tecnologia, i a sopar aquest formatge que ens retorna a casa i a la bodega Bonavista, per una estoneta.