22 de novembre

Avui, últim dia a Singapur, tocava veure ciutat, algun dels ítems que teníem gravats a foc, a la part del nostre cervell d’icones viatgeres. L’Eva te una aplicació al mòbil, que al final del dia pot consultar els quilometres caminats, així el títol del post. Avui ens n’hem fet un fart, de caminar i de fer fotos, perquè també hem trencat estadístiques de nombre de fotografies. Ha sigut un dia ple de coses boniques de veure. I és que de Singapur, alguna cosa esperàvem, però creiem que el dia d’avui ha superat les expectatives, i com hi ha tantes coses per explicar, començarem ja amb el quilòmetre 1 de la nostre ruta…

Hem sortit cap a les deu del hostel, deixant Little India caminant, i decidits a que avui els nostres peus i cames coneguessin el que és trepitjar terra d’aquesta ciutat. La calor ja acompanyava, i seguint el mapa hem anat rodejant algunes obres, i caminant per aquests carrers que es podrien confondre amb els de qualsevol gran ciutat occidental.

El Rafels, un d’aquells hotels mítics i d’alt pressupost, ha sigut la nostre primera parada fotogràfica. Els porters convenientment uniformats, i aire colonial amb gratacels al fons.

Singapur, ciutat dels centres comercials, coneguda mundialment per això, i nosaltres com ja veníem de fer-ne molts a Kuala Lumpur, no hi hem parat massa atenció, però inevitablement en vas sortint d’un i entrant en un altre. En aquest cas, un de proper a la gran noria, enorme com tots, i ja decorat amb motius nadalencs. Una font espectacular al mig, però que no podem veure gaire be perquè la tenen tancada, creiem que per obres. Un Starbucks, i allà que parem, si fessin targeta de fidelització, segur que seriem clients vip o alguna cosa similar… ☺

Trobem una sortida per un lloc diferent al que hem entrat, i no sabem massa be on som, però ens orientem ràpidament. Això si, per arribar allà on volem, sembla que el camí més ràpid és passar per dins d’un altre centre comercial. La noria ja feia estona que la veiem, però ara ja som a sota. És la mes gran del mon, i es fa petita en comparació amb algun dels gratacels que hi ha a la ciutat.

També aquí hi una part del circuit de la F1. Pintades les posicions de sortida. Preparats, llestos, i a seguir caminant vorejant el canal.

Ja comencen a veure el Marina sands, un hotel que em té captivat des de que el vaig veure fa temps en alguna fotografia a la xarxa. Tres edificis, i els uneix una plataforma superior on hi ha una piscina de les anomenades infinity. Només hi pots accedir, si passes la nit a l’hotel, i dels dos-cents euros la nit no baixa, i aquí no hi ha punts que l’Eva pugui aconseguir perquè ens surti de franc…

Aquesta zona es prepara per una cursa, que serà a la tarda, perquè la calor ara que és migdia és insuportable.

Un pont helicoïdal de recent construcció, és el contrapunt perfecte al gran hotel. Realment bonica la estructura metàl·lica.

Seguim caminant, i un camp de futbol petit al costat de l’aigua. Aixxx si tingués una pilota i quatre amigotes per fer un partidet…

Un altre pont per creuar cap al Merlion, una petita escultura d’un esser mitològic meitat peix, meitat lleó, que escup aigua per la boca.

Si que ens aniria be posar-nos-hi a sota. Agraim cada petit trocet d’ombra, i com nosaltres la majoria de gent que no porta un paraigües per protegir-se.

Seguim amb la nostre ruta, edificis gegants, hotels luxosos, i escultures precioses.

Botero també està present en aquesta ciutat, i trobem un ocell, que ben be podria estar al costat del gat del la Rambla del Raval.

Una miqueta més enllà, Quarke clay, una zona que toca al canal. Allà sota casetes pintades de colors diferent, tot de restaurants, que exhibeixen el marisc, especialitat de llagostes de tot tipus i procedències, que et poden cuinar i servir a les seves terrasses.

Passem de llarg, i arribem a Chinatown, que imaginem que es diu així, perquè hi ha xinesos, i es ven de tot, però de l’essència de Xina, res de res, com deien els d’un cambio de aires al seu blog parafrasejant al mític Laporta, “que no us embauquin”, que això no te massa a veure amb els carrers de qualsevol ciutat xinesa. Tot ben net, organitzat, i botigues ben posades, amb alguna sorpresa com trobar-ne una del Tintin.

Aquí també, un temple de Buda enorme. Crec que son cinc plantes. Només li falta el centre comercial a dins… Però és interessant de veure, i hi ha informació arreu de la religió i cultura, això si s’ha de pagar per agafar-la pel que sembla.

Ja ben dinats un menú molt econòmic en un petit restaurant japonès d’un centre comercial. El metro ens cridava, sobretot cridava als nostres peus que demanaven clemència des de feia estona. Així que metro i cap a la zona del Marina Sands, on arribem després d’un parell de transbords de línia.

L’hotel és espectacular miris per on el miris, però abans volem anar cap al Garden Bay, una zona on han recreat una mena d’arbres gegants metàlics, alguns units per una passarel·la i que per la nit fan un espectacle de llum i so, tot servint-se d’energies renovables. Realment espectaculars.

Un restaurant a l’arbre del mig, i és que aquí se les pensen totes per fer calers. I per pujar a la passarel·la hem de pagar, però ho fem, i ja que ho fem aprofitem i fem servir l’ascensor per pujar a dalt de l’arbre.

Un petit recorregut, però que et dona unes molt bones vistes des de l’alçada d’aquesta passarel·la de fusta que es mou una miqueta.

Una passejada pels jardins, ens porta cap a un parell de zones tancades, on s’hi ha de pagar per entrar. No ho fem, així que per fer temps fins a dos quarts de vuit que comença l’espectacle de llums, fent una volta pel parc arribem al Marina Sands.

Fotos des de sota, i entrem al centre comercial, on en el pis inferior hi ha un petit canal amb les seves barquetes. Botigues de luxe a tort i dret, i un aire condicionat dels que et congelen les idees. Sortim a fora, i la vista frontal del Merlion, contrasta amb una botiga Luis Vuiton amb forma piramidal que hi ha sobre l’aigua…

Una volteta més, i tornem cap als arbres gegants. Ja és l’hora, i estem estirats a la base d’un d’ells mirant cap al cel. Comença a il·luminar-se el primer arbre, al mateix temps que sona la música. Uns vint minuts de llum i color, que ballen al compàs musical d’una peça molt adequada per a la ocasió. Allà estirats, embadalits intentem esprémer les limitacions de la càmera i fem unes fotos precioses, mentre relaxats esperem a que acabi l’espectacle. Realment encertat, esperar a aquesta hora, i poder veure-ho.

Ja toca retirada, que estem esgotats. Tornem cap al Marina Sands, i després de fer una volta pensant si entrar o no al casino, baixem a baix de tot, i allà agafem el metro que amb algun altre transbord ens haurà de portar cap a Little India.

Alguna cosa que comprem per sopar, i seure a la sala comú del hostel per recuperar-nos mentre mengem i bevem el que hem comprat. Una bona dutxa per intentar desincrustar la suor de tot el dia, i a dormir aquesta última nit aquí a Singapur, que el dia ha sigut d’aquells per no oblidar, però a la vegada força esgotador. Bona nit!!!!