10 de febrer

Ja portem uns quants dies aquí a Yogyakarta i excepte la visita del Palau del Sultà d’ahir, no havíem visitat res del que figura que s’ha de visitar per aquí aprop.

Així que avui ho hem fet tot de cop, que vull dir?? Doncs que propers a Yogyakarta hi han dos temples importants que són patrimoni de la humanitat per la Unesco, un de budista i un altre de hinduista, i clar, no podíem marxar d’aquí sense veure’ls, no creieu??

I quins són? Doncs Borobudur, un temple budista en forma piramidal amb sis plataformes quadrades, i 3 més a la part superior en forma circular, i Prambanan un temple hinduista dedicat a la trimurti (els tres deus principals hindús, Brahma, Shiva i Vishnu).

Per anar a aquests dos temples pots o bé anar-hi per lliure o bé contractar a un tour que et porti als dos, però si ho vols fer en un dia és millor no fer-ho per lliure, ja que perds molta estona en desplaçaments i tampoc t’estalvies gaires diners. Potser la opció llogar moto, és factible, però amb aquest temps millor no arriscar…

Una de les opcions és el tour de les 4 del matí per poder veure la sortida de sol en el temple de Borobudur, però amb el temps que està fent no creiem que hi hagi una gran sortida de sol i preferim dormir una mica més. Així que hem contractat el que surt a les 5 del matí (que la veritat no acabem d’entendre perquè s’ha de sortir tan d’hora).

Però restant hores de son, abans de que ens passin a recollir, i aprofitant que tenim tele a l’habitació, i que aquí a Indonesia fan els partits del Barça, hem pogut llevar-nos ben d’hora, ben d’hora per poder veure’l en directe, i quan ens han passat a buscar ja coincidia amb el xiulet final….

Com el temple està a 40 km de la ciutat, a les 6 ja hi érem i a pagar s’ha dit, per entrar al temple de Borobudur són 20$ per persona, a no ser que tinguis el carnet d’estudiant que llavors et surt per 10$. El meu ha colat, però el del Mario sembla que està caducat així que només ens hem estalviat una mica de diners. Això si, deuen considerar que et fan pagar massa (crec que abusen només pel fet de ser patrimoni de la humanitat), i pots prendre te, cafè i aigua de forma gratuïta i a més et posen un sarong per fer la visita (independentment de com vagis vestit).

El temple des de sota ja impressiona, però potser el que més ens ha agradat ha sigut la part superior, suposo perquè les primeres sis plataformes són d’un tipus d’arquitectura que ja coneixem bastant tenint en compte el que ja hem viatjat per Àsia.

Però en canvi, la part superior, és totalment diferent del que hem vist fins ara, són tres plataformes amb una mena de campanes foradades que alberguen un buda al seu interior.

A més, tot i no veure la sortida de sol, al ser les 6 del matí, doncs hi havia una boirina pels voltants que donava un aire molt místic al temple i realment ens ha encantat. Les vistes del temple, i els volcans allà al costant és un conjunt de postal que no et pots perdre.

Després d’una bona estona fent fotos i més fotos, ens han parat uns nois indonesis que volien practicar una mica anglès, i amb els qui hem xerrat una estona, i després ens han tornat a parar uns altres, i uns altres. Pel que sembla deu haver una escola o universitat força propera, que fa anar els seus alumnes al temple per a que practiquin anglès amb tots els turistes que trobin. Realment no és una mala idea, ja que així poden practicar amb gent que realment sinó no els entendria i a més perden totes les vergonyes que puguin tenir.

Sortint de Borobudur, i de camí a Prambanan hem parat a un altre temple budista anomenat Mendut, on a part del temple en si, hem gaudit com a nens jugant amb les lianes d’un arbre que hi havia just al costat.

Una horeta i mitja que hem aprofitat per dormir a la van, i hem arribat a Prambanan. Un altre cop a pagar 20$, o 10$ si ets estudiant, i aquí si que hem pogut colar els dos carnets!!

Això si, un altre cop aigua, cafè o te i un sarong per fer la visita.

Just quan ens apropàvem al temple ens han vingut dues noies que sembla que estan fent pràctiques per a ser guia, i han de practicar més els seus coneixements, tant del que s’ha d’explicar com d’anglès, així que se’ns han ofert a fer-nos de guia de forma gratuïta i nosaltres encantats.

Elles ens han mostrat els sis temples que hi han, tres de més grans i tres davant de més petits. Els grans estan dedicats d’esquerra a dreta a Brahma, Shiva i Vishnu, i en els dos primers hi ha tot de relleus del Ramayana, una de les epopeies hindús sobre Rama. I en el tercer el que es representa és la vida de Khrisna una de les encarnacions de Vishnu.

Pel que sembla en aquesta zona el deu de la trimurti que consideraven més important era Shiva (el deu destructor que no vol dir que sigui necessàriament dolent ja que destruïa per a construir).

Els tres temples de davant estan dedicats als seus vehicles, on vehicle s’entén, perquè els portaven però també perquè els hi servia de missatgers. Anteriorment hi havia les estàtues dels animals dins, però sembla ser que dues d’elles les van robar, així que només queda el temple buit.

El vehicle o animal de Brahma és un cigne anomenat Hamsa, el de Shiva és un toro anomenat Nandi i finalment el de Vishnu és un àguila anomenada Garuda. Actualment només queda el toro, que segons les noies es tan gran que no se’l van poder endur.

Tot el recinte està en obres de restauració degut al últim terratrèmol que va haver a l’illa de Java el 2006 i que va tirar moltes parts a terra.

La visita ha estat molt entretinguda gràcies a les dues noies amb les que a més hem après i refrescat moltes coses.

Sortint del temple hem vist una mica el museu que no té res espectacular i a més hem entrat a la sala d’audiovisual on tot i que el que explicaven no era molt interessant, si que s’hi estava molt fresquet.

Creiem que aquest temple està força bé, però si has vist els temples d’Angkor, doncs realment et quedes amb la sensació de que no és per tant, però suposo que sense haver vist Angkor, si que et deu semblar molt xulo.

Evidentment, començant tan aviat doncs abans de les 2 ja tornàvem a ser a l’hotel, i per tant hem aprofitat per dinar alguna coseta al Mi Casa es tu casa, descansar, estudiar i sopar un altre cop un gaspatxo i una truita de patates, que no sabem quan en podrem tornar a tastar… i una altra feina més…. Fer la motxilla!!!

De sortir poca cosa, perquè quan menys t’ho esperes un sobtat atac plujós et poc deixar ben xopa. Per sort sempre podem veure’l des de qualsevol cadira de qualsevol cantina….