8 i 9 de febrer

El temps no millora, ens sentim una mica decebuts perquè tot i que sabíem que era temporada de pluges, no imaginaven que les hores passessin amb el cel tapat, i tempestes que descarreguen sense pietat, desanimant a fer qualsevol intent de turisme. Esperem que millori en aquestes dues setmanetes que tenim per aquí, però entre que el hotel on hem passat les dues primeres nits, és un autèntic luxe, i aquest temps, els nostres ànims ens demanen recolliment, i no tenim massa ganes de fer res.

Últim esmorzar de buffet al Melià, i cal pendre-s’ho amb calma perquè aquestes coses no sovintegen. No es poden desaprofitar sent massa precipitat, i no fent del “moment” esmorzar, un dels millors del dia. Després check-out, i anem cap a l’Andrea’s hostel, que quan hi vam passar l’altre dia, ens va convèncer per situació, preu, i per l’atmosfera que té. El noi ens va preguntar, on ens allotjàvem, i al dir-li, ja ens va comentar que no esperéssim una habitació com la del Melià… ☺

Ja situats de nou a la categoria motxilers de hostel que va més a les nostres possibilitats, i amb un cel negre que espera que sortim per fer de les seves, decidim molt al nostre pesar, que deixarem les illes Gili i Komodo per a un altre ocasió. Ens feia molta il·lusió perquè a nivell busseig, flora, fauna, i platges son entorns idíl·lics, però no volem arriscar a fer els desplaçaments, que no tenim massa temps ni diners.

El dia passa, i nosaltres sortim a fer algun petit volt per la zona, però bàsicament el passem sota sostre. Llegint, i preparant coses que calgui preparar, i decidint la ruta que farem per aquest país. Som a l’illa de Java, i el nostre avió surt el dia 20 de Bali, així que poc a poc ens haurem d’anar apropant, contemplant les opcions que tenim de desplaçament, condicionades per la variable meteorològica.

De moment, i com el dia 8 no vam fer res de voltar, pel dia 9 toca sortir una mica a conèixer alguna cosa més de la ciutat. El Palau del Sultà ens espera, i tot i que els nombrosos conductors de bici enganxada a carro, ens ofereixen portar-nos a preus reduïts, decidim anar-hi a peu. L’entrada val 15.000 rúpies, i al canvi no arriba a l’euro, però s’han de pagar 1.000 més per la càmera. És una ridiculesa en termes econòmics, però ens fa molta ràbia això d’haver de pagar més per fotografiar, així que no paguem, i farem les fotos amb el mòbil i dissimuladament.

A la zona a visitar, hi pots veure danses rituals, escoltar música, fer-te fotos amb noies vestides a la manera tradicional, i veure quadres i ceràmica de la zona. Els jardins els estan recuperant, i els passeig està be. No és espectacular des del nostre punt de vista, així que després de fer-hi una volta i passar molta calor, que indica que en breu descarregarà pluja, comencem a caminar per anar a buscar un lloc que ens han recomanat on fer el dinar.

Al voltant del Palau, hi ha una zona residencial, on petites cases li donen encant, i es troben tancades pel que eren, i encara són les muralles, així que només tens uns punts per on pots entrar i sortir del recinte.

El lloc on anem a fer àpat es diu Via-Via, i tot i que no està malament, no creiem que valgui la pena venir fins aquí expressament. També fan classes de cuina entre altres coses, però son massa cares al nostre entendre, i no en farem cap.

De tornada, estem cansats i decidim tornar en carro. L’home que pedaleja donant empenta al nostre seient, sembla que s’hagi de trencar, però va fent, i finalment ja som prop del nostre hostel un altre vegada, just quan una tempesta d’aigua i vent comença a fer-se notar.

Ens sembla comprovar que a primera hora del matí el cel s’aguanta, però ja és a al migdia i tarda quan es complica el tema. Així que demà, posarem les capelines a la motxilla, i matinant anirem a fer una excursió a veure un parell de temples propers que diuen que són força bonics. Però això ja us ho explicarem en els proper post…