2 de març

Austràlia ens omple, dia si, dia també. Potser els petits inconvenients de dormir per lliure, d’haver d’anar a la caça i captura de tant en tant, d’un lloc on endollar la tecnologia, i algun lloc on trobar petites dosi d’higiene en forma i manera de dutxes públiques, queda superat per poder dormir, nosaltres i la furgoneta, a indrets màgics que a cada segon que hi passes et donen mostra de tot el que et pot aportar la natura.

Avui no hi ha hagut cap trobada amb agents de l’autoritat, només algun cotxe nocturn que de tant en tant et fa obrir els ulls, i mosquits que es resisteixen a abandonar-nos com a botí de cacera. Una mica de fred, que al capvespre s’amaga sota una disfressa de lleu calor, i que poc a poc durant la nit ha anat deixant-la a banda, i endinsant-se fins a fer-se notar per alguna de les petites obertures que hem deixat al vehicle.

La natura, en estat salvatge en aquest punt, et fa pensar més que mai en aquella mítica frase del persones humanes: “Per molt que avanci la ciència, l’home sempre serà un pobre ninot en mans de la força desfermada de la natura”, gran frase. Sami, va per tu…

Ahir baixàvem a la platja de Madfish, i veiem com les onades lluitaven contra les roques aixecant aquesta boirina que fa del lloc un punt màgic. Aquesta nit les hem sentit, una remor de fons que no t’abandona durant tota la nit, i que et fa adonar lo petitó que ets. A més, un cel estrellat dels que no vèiem des de Mongòlia, fins que hem arribat a Austràlia. Un veritable goig, que lamentablement no podem captar amb la nostre càmera.

A les sis del matí, sona el despertador. Ja feia una estoneta que mig despertàvem. I per tal de prevenir alguna visita de l’autoritat, recollim, i anem cap a un parell de zones properes que volem visitar. Es tracta de la Elephant rock, i la Green’s pool. De camí, i gràcies a que és aviat, podem veure com un parell de cangurs creuen el camí fent quatre bots. No són els primers, ni seran els últims suposem, però cada vegada que en veiem un, els pèls se’ns posen de punta.

No som els primers d’arribar, ja hi ha un parell de parelles que fan fotografies al costat de les roques amb forma d’elefant.

Nosaltres els esquivem, i baixem per unes escales fins a un passadís amagat entre roques. Un d’aquells de pel·lícula que et porta a una platja secreta. Així ens ho sembla quan hi arribem, però s’hi pot arribar també per un altre camí, no és tant secret…. De totes maneres, tot i no ser-ho, la platja és bonica.

Pugem escales amunt, i per les roques caminem cap a la Green’s pool. Allà tal i com el nom anuncia, unes roques s’encarreguen de frenar la rauxa del mar, i deixen una piscina natural ideal per nadar. Amb el sol, el seu color va verdejant, tot i que el dia avui s’ha despertat lleganyós. Si fos més tard, l’Eva ja estaria remullant-se…

Passem una bona estona, veient com unes quinze persones de totes les edats naden per aquest raconet, i encara no són ni dos quarts de vuit del matí… ☺

Ja tornem, i esmorzem a la furgoneta. Anem cap a Denmark poble. Es tracta d’un petit poble amb tot el necessari per viure-hi. És una zona vinícola espectacular tal com ahir vam poder comprovar, però deixarem el vi per després que encara és massa aviat. Benzina per fer quilòmetres, que no és barata, i a fer un cafetonet a un lloc amb wifi gratuïta. S’ha de fer de tant en tant, que s’ha de mantenir el blog, i aquí, poques coses de franc trobem. El lloc es diu, Mrs. Jones, i sembla que tot el poble hi ve a esmorzar. Un cop tastats els cafès, i vistos el esmorzars ho entenem a la perfecció. Són cars, i estem força conscienciats amb les restriccions pressupostàries que tenim, perquè si no un d’aquests ens els cruspim, si o si.

Intentant no mirar com gaudeix del festí la gent del voltant, i les seves cares de satisfacció, toca connexió virtual, i a més endollem al corrent el que necessitem carregar, aprofitant al màxim, i durant gairebé tres hores els 4 dòlars pagats per cafè…

És diumenge, i a més enmig d’un pont, ja que dilluns és festiu. Suposem que per això, la Ocean beach, on anem a continuació, es troba plena fins a la bandera de surfistes, majoritàriament joves, que estan aprenent. Aquí havíem llegit que era un bon lloc per aprendre’n però hi ha massa gent, i quasi fugim corrents…

Decidim anar fent ruta cap a Albany, i de pas aturar-nos a un celler que ens van recomanar. La parada ens convens a seguir, ja que l’aparcament del celler és ple a vessar i fem mitja volta. Cap problema, cinquanta quilometres més i ja estem entrant a Albany, el més semblant a una ciutat des que vam deixar Perth.

Va ser fundada pels anglesos com un centre penitenciari, diu la versió oficial. La popular, que la van fundar perquè ninguna altre nació colonialista europea es quedés amb aquestes terres. La van encertar, perquè amb posterioritat i durant les guerres mundials, va ser una zona estratègica de parada i fonda per a l’armada naval.

També va ser un dels punts més importants de la caça de la balena. No sabem si actualment encara ho fan però hi ha un museu a la ciutat anomenat Whales world, que s’hi esplaia. Vam avaluar la possibilitat de visitar-lo però després de veure la web, no ens va fer el pes.

Però nosaltres, a la nostra. La primera visita, al centre d’informació turística que és dels millors que hem trobat. A més, a les rodalies hi ha un parell de zones habilitades per fer càmping de franc. Perfecte!!! De tot i més per comprar, i benzina a bon preu. Carreguem en el nostre super “Coles”, la nostre cadena preferida, i quan entrem i comparem preus amb el que vam pagar abans d’ahir, veiem realment la diferència de preus, i quasi bé sens gela l’ànima i la cartera… ☹

Un cop feta la compra, visita a un mirador. Al mont Melville dins del nucli urbà, des d’on poder veure en perspectiva la ciutat dins de la badia. No és excessivament espectacular, però no està malament….

Una carretera curteta que voreja el poble cap al mont Clarence. Allà zones on aturar el vehicle, i tenir una bona vista de la zona. A cada aturada, quatre línies escrites amb informació al voltant de la ciutat, i del port.

Feina feta, i cap a dormir s’ha dit. Toca anar a Cossy Corner, on no pagarem per dormir, i a més no patirem cap visita durant la nit, esperem…. La zona d’acampada és força plena, però trobem un raconet petitó entre les majúscules caravanes aparcades, i posem la furgoneta a fer-lis ombra. Perfecte, feina ben feta no te fronteres…

Platja al costat, so de les onades durant la nit, i a cuinar alguna de les hamburgueses que hem comprat, tot just mentre acabo aquestes quatre línies que us escric…

Informació pràctica:

– Ruta: 139km Madfish Bay – Elephant Rocks – Denmark – Ocean Beach – Albany – Cosy Corner

– A prop de Denmark, a la Green’s pool, és un lloc idoni per nadar. Les roques contenen les onades, i queda una magnífica piscina natural per nedar i fer un banyet.

– A Denmark podeu tenir wifi grauita al Mrs Jones a canvi d’un bon cafè (4,5$). També fan esmorzars amb molt bona pinta.

– Per la bakery de Denmark, no hi hem passat, però ens han recomanat els pastissos de carn que hi fan. Pel que es veu son guanyadors de premis…

– Agafar Albany com a ciutat on abastir-se. Te de tot. Supermercat Coles (més barat), benzineres a bon preu, wifi gratuït a la biblioteca. També hi ha cadenes de menjar ràpid com McDonalds (on també hi ha wifi), KFC, Domino’s pizza, etc…

– A Albany hi ha un parell de llocs habilitats per fer càmping de manera gratuïta. Nosaltres hem dormit a Cozzy corner, al costat de la platja, amb WC senzillet, però el lloc està molt bé.