Viatge a Ítaca

Dia 269: Carretera cap a Esperance

4 comentaris

4 de març

De vegades l’atzar sembla que es posi de la teva part regalant-te camins millors dels que tu haguessis triat. Com ahir, on després de buscar un lloc d’acampada gratuïta, desestimar el primer emplaçament per atapeït de gent, i que el segon ens els desestimessin uns pescadors, vam anar a parar quasi sense voler ni esperar-ho, a un dels millors llocs on hem dormit, i a més sense haver de patir perquè estiguem fent una cosa no permesa, i no témer la visita de l’autoritat…

Hem dormit de luxe, i ens hem llevat tal com vam deixar-ho ahir, amb unes vistes increïbles del mar. Ens espera un llarg trajecte, així que ens prenem amb calma l’esmorzar gaudint de cada segon al peu d’aquest platja. Necessitem força, perquè avui volem arribar a Esperance, on segons diuen, hi ha les millors platges d’aquestes contrades, i està a uns quants quilometres d’on ens trobem ara mateix.

EastBay

EastBay2

Només sortir del poble, ben aprovisionats d’aigua i benzina com ens havien recomanat, ja comencem a intuir que entrem ens zones menys poblades. Cangurs, o el que queda d’ells després de una trobada amb algun vehicle, donen una benvinguda macabre a la carretera de llargues rectes que anem recorrent. Els senyors de la carretera, camions enormes comencen a aparèixer movent tot el món al seu pas. Aprenem que d’aquestes bèsties d’asfalt n’hi ha de diversos tipus: els de dos remolcs són vehicles llargs, els de tres porten el cartell de trens de carretera, i els de quatre que de moment només coneixem d’oïdes, no sabem quin nom deuen tenir…

Alerta2

El Western Austràlia, és una zona d’oportunitats. Només un 3% de desocupació, i cartells de “es ven” posats per tota arreu. Anem fent quilometres controlant l’agulla que marca la quantitat de combustible, i veient com va baixant paulatinament. Per entretenir-nos, ens expliquem alguna cosa que no ens haguem explicat, encara que pugui semblar mentida després de quasi 9 mesos de 24 hores junts, o restem en silenci explorant per separat cadascú el seu món interior. Un altre passatemps, és fotografiar les senyals d’advertència o perill que anem trobant, i que donarien per fer una bona exposició fotogràfica. Des del cangur omnipresent, passant per tortugues de diferents tipus, o dromedaris, si, si, dromedaris també en pot haver, si s’han escapat d’una granja que hi ha per la zona que es dedica a criar-los…

Alerta4

Alerta3

Alerta

Al arribar al poble de Raventhorpe, decidim desviar-nos cap a la platja, i allà fer el dinar. No tenim massa temps, perquè volem arribar a destí a una hora prudent, i sense fer visita al parc natural que hi ha, el fer uns 100 quilometres de més entre anar i tornar, per dinar al costat d’una platja força normal pel que ja hem vist, considerem a posteriori que ha sigut un error.

Australia

Quasi 7 hores després de sortir, i d’uns 550 quilometres d’asfalt, ja hem arribat a Esperance. Aquí també hem tingut sort, i uns amics del Helmut i el Dave hi viuen, i ens acolliran. Són el Laurent, i el Larenc, occitans de naixement i de pensament.

Ens posem en contacte amb ells, i fem temps pel poble fins a l’hora convinguda buscant alguna wifi gratuïta, i repassant de dalt a baix alguna botiga d’estris per a càmping. Quin gran món desconegut el càmping, i els seus inimaginables ginys per fer-lo més còmode…

A les sis ens plantem davant de casa seva, a les afores del poble, en una urbanització on es podria haver rodat qualsevol escena del “Show de Truman”. Truquem a la porta, i allà estan. Ens saluden, acomoden i ens posem a xerrar una estoneta. Són rangers, agents forestals, i ja porten un temps per aquestes terres, on segons ens diuen es viu molt i molt bé, confirmant el que ja intuíem…

Una habitació amb un llit ben còmode, en una casa enorme i que ens encanta. Després el Laurenç prepara el sopar, i ha pensat que després d’uns quants dies d’estar en una furgoneta, potser en vindria de gust sopar alguna cosa elaborada. L’encerta de ple amb un cus-cus, i carn amb salsa de prunes, regat per satisfer el nostres paladars amb un vinet de la zona de la Catalunya nord. Que més podem demanar? Doncs nosaltres res, però ells ens donen les claus, mapes de la zona, i completa llibertat per fer i desfer mentre siguem per aquí.

La conversa és molt animada i divertida. Són molt trempats aquests dos, i tot i que ho estem passant molt bé, el cansament es manifesta amb força en nosaltres, i a més, ells demà treballen, així que ens recollim al que serà la nostre habitació les properes tres nits, i a dormir que avui tot i que el Ranger apareix, no és per amonestar-nos, si no per donar-nos uns llençols, i dir-nos que si ens cal qualsevol cosa només li hem de dir. Com canvien les coses d’un dia a un altre… ☺

Informació pràctica:

– Ruta: 558km East Bay – Hopetoun – Ravensthorpe – Esperance

– A Esperance podeu trobar wifi gratuïta al Mc Donalds (tot i que a nosaltres ho hem intentat un moment i no ens ha funcionat) i al Dome Cafe, sense necessitat d’entrar-hi des de fora la podeu agafar.

– Hem entrat al Woolworth, una altra cadena de supermercats, hi hem pogut veure que té uns preus similars al Coles, tot i que el Coles segueix sent el més barat.

Advertisements

4 thoughts on “Dia 269: Carretera cap a Esperance

  1. Aquest camions de impressionant llargades,(2,3.y 4) rèmols els avia vis en documentals . Quina sor tenir bons amics que podeu dormir i deixar la casa per dos o tres dies. Petons, Avi.

  2. M’han encantat els senyals! No sé per què aquí la d'”animales sueltos” és sempre igual.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s