21 i 22 de març

Si ahir la tempesta era nocturna, avui el dia no ha decidit millorar. Que fer? Doncs de moment esperar tancats a la furgoneta mentre esmorzem i fem petar la xerrada. Idees i més, però a més de l’aigua, el vent també convida a poca cosa.

Saps què? Idea d’última hora, deixarem la costa i anirem cap a l’interior, a encaminar-nos cap a zona de vins, i creuar cap a un nou estat. South Australia, espera’ns que arribem!!!!

Llegit el prospecte d’aliments que no poden creuar fronteres, i preocupats per dues cebes i dues patates que portem il·legalment, anem fent quilometres cap a la població de Mount Gambier. Com serà l’aduana?? Resposta: Un remolc a la carretera on deixar els productes en quarantena… ☺

Ja hi som, ja hem passat? Curiós. La pluja que segueix sense parar, pluja que rivalitza amb el vent a veure qui emprenya més. Camps d’arbres molt alts, plantats en filera militar, tots ben organitzats que suposem després talaran. Al centre de informació de Mount Gambier arribem cap a les dotze, i una idea al nostre cap, quan xops i freds entrem al rebedor. Consultem coses a veure, enganxem una mica de wifi, però de reüll ja mirem cap al catàleg de motels de la zona.

Si, si, és que avui fa un dia d’aquells de no moure’s de casa. Caldo calentet, pijama, i tapats fins a les celles. Així que decidits passegem per algun càmping que no ens convenç, i un parell de motels, fins que finalment, en trobem un que no és excessivament car. Dit i fet, un dia casolà. Pijama només arribar, tot el menjar que tenim al cotxe i que es pugui escalfar, a la nevera de l’habitació. I entre ordinador, tele i llegir ens passa el dia. Murphy també ha de dir la seva, i a la tarda decideix que ara que tenim motel, dona permís per sortir al sol. Cap problema, estem encantats amb el nostre dia d’avui, i demà ja sortirem a passejar…

Una nit en un llit… ni recordàvem que era això ☺. L’endemà ja no plou, i toca veure algunes cosetes. Veure pel matí…beure per la tarda…

Mount Gambier té un seguit de llacs on anar a fer una passejada. Són d’origen volcànic, i el primer on parem es diu Blue Lake. El nom força aconseguit, perquè a la vista és d’un blau que quasi fa mal de tant blau preciós. Força impactant, i sobretot quan llegim que cap al Abril canvia de color a un gris metal·litzat.

L’altre llac, és el Valley Lake, on s’afegeix un petit tancat per on passejar ple de flora i fauna autòctona. Passejant solitàriament, observem uns excrements en un caminet, i quan em giro per comentar-ho amb l’Eva, ella em senyala tots els cangurs que estirats ens observen des de la distància.

Un wallabie solitari també trobem, i podem veure la diferència amb els cangurs. Les trobeu?? ☺

Busquem koales, així ho indica el ròtol de l’entrada, i serps, que més aviat no les volem veure. Però no tenim sort, el que si que hi ha són ocells per tota arreu, i gaudim molt de la passejada.

Al costat, el llac i unes taules de pícnic on més ocells fan de les seves. Va arribant més gent, així que nosaltres diem adéu, que ja som masses.

Només ens queda fer la visita al poble mateix de Mount Gambier. A la biblioteca, i als voltants. Una cova reconvertida en jardí, de la qual esperàvem més, i un centre cultural força interessant amb una exposició d’art local. A la plaça, hi trobem una maleta en la que podríem encabir gran part dels records que anem acumulant durant el viatge, però no crec que hi hagi espai per tots. Aquesta tampoc tancaria…

Seixanta quilòmetres de carretera, i arribem a Penola town, proper al poble de Conawarra. Si, si, el nom a mi també em fa molta gràcia. Però a l’Eva el que li fa gràcia, és que aquí hi ha vi. A Penola, fem visita al centre d’informació turística, i ens donen un parell de llocs on dormir de franc, que pel que sembla són àrees de descans a la carretera, i també un parell de cellers a visitar.

Wynns, el primer, és un celler preciós. Espectacular la decoració, i la sala de tastos on comprar el vi. A més el raïm a punt de veremar, i una llum als ulls de la senyoreta Bordons que donen a entendre que cristal·litza l’emoció quan tasta els seus vins. Com sempre, gratuïts en el tast, i força bons. De moment, els que ens han agradat més de les zones tastades.

El segon celler, de nom Rimill. Uns cavalls de pedra abans d’entrar presenten la marca. Un edifici modern i ben aconseguit és un bon lloc per tastar aquest vins. A més, un mirador al segon pis on veure una part de les vinyes, i a l’altre banda, una terrassa al celler, on veure les tines, i llegir uns panells amb informació sobre la manera d’elaborar els diferents caldos.

I ja de tornada, i buscant els llocs assenyalats on dormir, trobem unes escultures a la carretera, i al costat un celler. Entrem per un camí difícil, i aparcant trobem una sala solitària. Pitgem el timbre, i una senyora apareix. Tastem els vins, però no hi ha l’atenció al detall del que tenen, ni la cura pel producte que ens agradaria trobar. Això si, la senyora increïblement simpàtica… El celler…no recordem el nom….

I quan comença a caure el sol, ens plantem a tocar de la carretera poc transitada que uneix els dos pobles anteriorment anomenats, a una àrea de descans apta per fer-hi nit. No hi ha massa a cosa a fer, així que un sopar a la nostra cuina portàtil, i a dormir, que demà ja decidirem que fem, i avui ja fa mal el cap, que hem tastat força vi… ☺

Informació pràctica:

– Ruta: 249km Sawpit – Mount Gambier – Connawarra

– A Mount Gambier trobareu tota la informació que necessiteu de South Austràlia a l’oficina de turisme, a part de tenir-hi wifi gratuïta.

– A la biblioteca de Mount Gambier teniu wifi gratuïta a part d’alguns endolls, la wifi és la mateixa que a l’oficina de turisme pel que es connecta automàticament.

– Sembla ser a South Austràlia dormir a les àrees de descans no està prohibit, així que ja sabeu alguns llocs on acampar.

– La zona de Connawarra és una de les zones emergent de vi de South Austràlia realment interessants.