20 de març

Avui és un dia de secundaris. Ple d’actors, que lluny dels focus d’atenció del protagonista, llueixen i contribueixen a que millori el conjunt. L’Eva es preguntava, i comentava en veu alta, el per què un llocs es fan famosos, i altres de similars característiques passen més desapercebuts. Qui ho sap… però avui, n’hem tingut algun bon exemple…

Que bé, el sentir una bona dutxa de bon matí, tot just abans d’esmorzar. Ho haurem de repetir, però de moment caldrà retenir el moment, que la propera mai se sap quan tocarà. Avui hem d’agafar forces, que acabarem la Great Ocean Road, i per fer-ho anirem resseguint els llocs que hem llegit i on ens vingui de gust aturar-nos. El primer, i molt a prop d’on hem fet nit, hi ha una zona anomenada “the Arch”, el nom està força aconseguit, si no, només cal que mireu la foto…

Temps rere temps que deia aquell, i l’erosió fent feina, dia rere dia sense parar per descansar. El “London Bridge” és un bon lloc on parar nosaltres, i seguir comprovant com a la natura, i concretament a l’oceà, li agrada això de fer arcs i ponts. I quan pares un segon a contemplar-ho, i tens la sort de veure l’arc de Sant Martí apareix al rebotar de les onades contra la roca, saps que t’agrada això, que un dijous al matí ho estiguis gaudint, i que no et sembli festa, te n’adones que portes molta felicitat acumulada de dies i dies.

“The Grotto”, una mica més enllà, i arribant al primer mirador penses, més acció demolidora, més forats. Però baixes les escales, i et sorprens. Et segueixes sabent petit davant de tanta força, però hi ha tranquil·litat. Arriba la calma després de la tempesta i trobes un pont, i aigua callada i silenciosa. Preciós el lloc, i la model.

Última aturada de roques i mar, a la Bay of Martys, però no ens aporta res al que ja hem vist fins ara.

I després de tant d’esport, toca fer un mos, i quin millor lloc que el Chesse World. Al costat de Warrnambool, hi ha aquesta antiga fàbrica de formatge. Un petit museu gratuït on veure eines d’època i saber una mica més d’aquesta feina, i després, recompensa a la botiga on poder tastar formatges deliciosos. Els preus força correctes, així que un parell de peces d’allò més bones que van cap al sac.

Warnambool ens sorprèn i tot i que el visitem per poder anar a la seva biblioteca, ens agradaria passar alguna estoneta més, dormir en alguns dels seus motels o apartament al costat de la mateixa. Però no, res de gastar més calerons de moment, i anem cap a Port Fairy, on la seva arquitectura ens roba el cor. Aquí també més motels on quedar-s’hi amb un encant especial. Cases de pedra i fusta a carrerons tranquils. Quines ganes de trucar a una porta, i preguntar si fan pastís de poma…

I que dir del port. Doncs, que tenim la sort de poder saludar un amable pescador i el seu infatigable ajudant, que fent-li companyia de tant en tant s’emporta algun deliciós botí.

O el passeig entre vaixells. Moderns i clàssics, de diferents mides i colors, esperant i descansant en el tranquil canal, mentre algun ocellet els fa servir quan són buits.

Uns simpàtics veïns, ens indiquen la presència d’un parell de foques, que des de l’aigua acompanyen la pesca d’un home, que ajagut a l’altre banda del canal va fent via. No sabem si reparteix el que pesca, però elles són allà per veure que cau.

Ja es fa tard, toca buscar on dormir, i avui farem bondat i no pagarem, així que haurem de fer una mica de carretera. Sawpit, és el nom de la gran àrea de pícnic, que al costat te una encara més gran area d’acampada gratuïta. Per anar al parell de lavabos que hi ha s’ha de fer una excursió quasi be de brúixola i cantimplora ☺, però el lloc està de luxe. Uns xampinyons, una mica de carn de cangur, ara que no n’hi ha cap aprop, i un vinet perquè passi tot ben suau.

Mentrestant, el cel no està d’acord amb la entonació musical del noi de la caravana del costat que intentava tocar una guitarra, i s’ha decidit a fer-nos entendre que ens espavilem a cuinar, que començarà a ploure. Capelines i trepitjar fang per fer la visita nocturna a l’excusat, i a dormir fresquets a veure si demà tenim sort amb el temps.

Informació pràctica:

– Ruta: 158km Port Campbell – The Arch – London Bridge – The Grotto – Bay of Martyrs – Warrnambool – Port Fairy – Sawpit (prop de Narrawong)

– A Warrnambol tenou un poble per poder recarregar provisions, amb benzina força barata, supers…

– A la biblioteca de Warrnambol podeu tenir wifi gratuïta a part de poder recarregar els vostres aparells.

– A uns 100km de Warrnambol podeu dormir en un càmping gratuït just sortint de Narrawong a una area de pícnic que es diu Sawpit

– Val la pena fer una aturada a Port Fairy, un poble amb encant i que si teniu sort hi podeu veure foques en el seu port.