Viatge a Ítaca

Dia 288: Narrung, un dels llocs més bonics on hem estat

6 comentaris

23 de març

Un dia no massa pensat, sense gaires expectatives. Un dia que ens sorprèn, i ens encanta a mesura que l’avancem. Un dia que te de tot, i que a més gastem pocs diners. Un gran dia podem dir. Un dia que comença…

…amb una mica de mal de cap, perquè entre els cellers que vam visitar, i el vi que ens vam acabar durant el sopar, per cert un escumós de Syrah boníssim, sumen per provocar un cert repicar de campanes de llautó dins del cervell, però res greu. Deixem l’àrea de descans tant impol·luta com la vam trobar, és a dir no massa, i recollim estris després d’haver fet un bon esmorzar. Ahir al centre d’informació turística, quan preguntàvem llocs a visitar, la dona que ens va atendre, quasi s’ho fa a sobre quan ens parlava de Robe, així que no dubtem i cap allà encaminarem els nostres primers passos del dia.

Es tracta d’un poblet de costa, amb un camí per a vianants que paral·lel al mar et porta a un seguit de miradors amb bones vistes. Nosaltres estalviem energia i fem en cotxe la part que es pot, fins a aturar-nos a un far de caire modernista, que precedeix a un tram de roca i mar força bonica.

DSC_0003

DSC_0007

Més enllà, un monument força curiós que anomenen l’Obelisc. Amb forma definida pel nom, i que enganxat al penya-segat està rodejat per una tancat de ferro. Algun altre espai des d’on en bona època pots divisar balenes, que aprofitem per trobar-nos i saludar a amables parelles entrades en edat que fan el camí amb roba semi esportiva, i un somriure que ens dediquen quan marxem.

DSC_0014

DSC_0025

DSC_0035

DSC_0043

Al mateix poble, però una mica més apartat, hi ha una zona de pícnic ben equipada, al costat d’una platja llarga. Aprofitem, la coincidència amb l’hora de dinar per fer-lo en aquest lloc, mentre decidim quina direcció ha de seguir el nostre camí a partir d’ara. Per acabar amb Robe, fem una visita a la torre des d’on tenir unes vistes panoràmiques de la localitat. El lloc, ple fins a la bandera d’uns cucs petits i grisos, que omplen cada racó i que ens convencen a fer una visita express.

DSC_0048

DSC_0052

Cape Jaffa, és un nom que ens atrau, i ja que hi som a prop, doncs decidim apropar-nos-hi. Arribem a la zona del port, però no veiem res que ens cridi l’atenció, i un pèl decebuts desfem el camí. Per sort, un celler amb el mateix nom ens fa aturar en aquesta petita zona de vins, i endolcir la decepció prèvia.

DSC_0059

El lloc espectacular amb unes vistes precioses de les vinyes, que creixen tot i el fort vent de la zona. Producte d’aquest, el surf és marca de la casa, i aprofita el celler la conjuntura per fer-ne bandera.

DSC_0063

La dona que ens atén molt amable, és la mestressa, i xerrem una bona estona al voltant de tot. Sembla que Barcelona agrada a tothom. El seu gos, surt en el llibre de gossos del vi, que editen a Austràlia, i podem veure una foto, mentre el real s’apropa també a nosaltres, una mica més cansat i brut que al llibre. Els vins ens convencen i li fem saber, i és que pel que sembla anem començant a trobar el que ens agrada en matèria vinícola en aquest gran país.

DSC_0064

DSC_0068

Uns quilometres més enllà, es troba Kingston, punt d’entrada al parc nacional de Coorong, conegut per ser una de les zones de cria de pelicans més grans del món. La carretera paral·lela al mar, et condueix per unes marismes que formen el parc nacional. A la oficina d’informació, ens comenten que no ens hi podem quedar a dormir al parc perquè estan fent tasques de esterilització, i ens donen l’alternativa d’una zona d’acampada gratuïta, ja sortint del parc. Perfecte! No podíem marxar del poble, sense aturar-nos a la gran llagosta, nosaltres pensàvem que era una escultura, i sembla que a més d’això, és un restaurant, ara en traspàs. Quin era el plat estrella, i si algú el compra i canvia el menú, que farà amb la figura?

DSC_0074

La carretera que fem a continuació és preciosa. El mar ha format unes llacunes salades. Les aigües tranquil·les, són aprofitades pels pelicans per fer la seva residència.

A meitat del parc, una zona d’observació on s’hi arriba caminant després d’haver aparcat el cotxe. Els veus des de molt lluny, potser algun de més aprop que vola cap a la petita illa on està la resta. Llegim la informació que trobes en el punt, i aprenem que el tipus de pelicà que hi ha per aquí, és el més gran del món. Un metre i mig poden arribar a fer, i pel que sembla tenen el bec més gran de totes les aus. Quantes coses podem aprendre en una estoneta… ☺

DSC_0088

DSC_0092

DSC_0100

DSC_0108

DSC_0130

Al poble de Meninge ja arribem cap a mitja tarda. Pensàvem seguir endavant, però aturem el cotxe al costat d’una zona de gespa que toca a un llac. Una imatge de foto, que ens atrapa i convida a treure la càmera.

DSC_0135

DSC_0147

Seguim vorejant el llac fins a l’últim punt de terra ferma, on dos llacs es troben. Allà un ferry et creua gratuïtament, però això serà demà. Avui farem nit a peu de ferry, a una zona d’acampada gratuïta tocant als aiguamolls. Només arribar, saludem de passada a qui ja es troba allà, i ens adonem que és un lloc on veure ocells. Com una mena de parc d’atraccions per ocellaires, perquè n’hi ha de tot tipus, mides i colors.

DSC_0193

DSC_0152

Un embarcador de fusta, que les gavines han envaït en la seva part final, és un lloc perfecte per apropar-se. Fotografies de postal per aquest lloc, que de manera improvisada ens ha robat el cor.

DSC_0162

DSC_0206

DSC_0193

Pensem en que soparem, però avui és secundari, cal mirar el rellotge i el cel, perquè el capvespre pot ser llegendari. Un far, que saluda des de l’altre banda. Un fotògraf equipat professionalment, espera pacientment al final de l’estructura de fusta no del tot estable. Nosaltres l’acompanyem, intentant no molestar, i provem de reproduir el moment viscut dins de les nostres possibilitats.

DSC_0223

DSC_0241

IMG_1494

Toca sopar, i toca anar a dormir. Tancats a la furgoneta, però oberts al món. Perquè mirar per la finestra, i veure un cel estrellat com aquest, sabent-te en un indret únic, convida a obrir el sostre, i esperar tranquil·lament a que la son arribi.

Informació pràctica:

– Ruta: 373km Connawarra – Robe – Cape Jaffa – Kingston – Jacks Point (Coorong NP) – Meningie – Narrung

– A Robe teniu una zona de picnic al costat de la platja a Lions Reserve, amb barbacoes, lavabos I dutxes d’aigua Freda

– A Robe també just davant de l’oficina de turisme hi teniu també lavabos i dutxes d’aigua Freda

– A l’oficina de turisme que també és la biblioteca teniu wifi gratuïta.

– A Cape Jaffa hi podeu trobar un celler molt interessant amb el mateix nom.

– Al Parc Nacional de Coorong és una zona per veure pelicans i hi han diferents càmpings de pagament.

– A Narrung teniu un càmping gratuït amb unes vistes excepcionals.

– Narrung és un excel·lent lloc per observar ocells, entre ells pelícans

Anuncis

6 thoughts on “Dia 288: Narrung, un dels llocs més bonics on hem estat

  1. També es molt interesant el tema dels pelicans ,molt grans ,de criats aquí. Moltes classes de diferents ocells, i magnífics paisatges con sempre !!! . Petons, Avi.

  2. Déu n’hi do la vida contemplativa que porteu. Magnífic l’indret!

  3. Molt i molt maco, i els pelicans ? No surten a les fotos ?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s