9 de maig

Després de la nostra expedició d’observació infructuosa pels carrers de Hawks nest, cercant la colònia urbana de Koales que s’hi suposa que hi ha, les nostres passes han virat rumb cap a contemplar altres meravelles de la natura, però aquestes fermentades i passades per bota.

Hunter Valley és una regió vinícola propera a Sidney, de fet és un bon lloc on fer parada i fonda perquè a més de poder degustar els seus vins entre el que diuen que destaca la varietat de Semillon , tens quatre tipus diferents d’estils turístics quasi a tocar. La gran ciutat de Sidney on trepitjar asfalt, les platges de la costa a una estoneta de cotxe, muntanyes on poder contemplar fauna i verd, i les ciutats del començament de l’Outback, on entre d’altres coses, si tens sort i arribes en la dates correctes, pots assistir a l’espectacle d’un “Rodeo,” i entrar per unes hores a barrejar-te amb la vida de cavall i bestiar en una festa popular, però d’això ja en parlarem més endavant… ☺

Però nosaltres a fer feina…Una oficina de turisme on es respira un aroma a vi que indica que estàs al lloc correcte, però quan fem la consulta de quins cellers visitar, la resposta és força vaga, pel que la ruta pels cellers la dissenyarem nosaltres en base a un llibret on els explica, la intuïció, i l’atzar, així que ja vorem com surt. De moment, de camí cap al primer celler escollit, passem per davant d’un que ens crida l’atenció per l’arquitectura que presenta.

Hungerford Hill és el nom, un restaurant amb molt bona pinta, i una botiga del celler on fer el tast molt moderna i funcional. El vins els trobem força decents, tot i que no ens apassionen.

Una mena de centre on trobar diferents coses, és la nostre segona aturada buscant el celler anomenat Tempus Two. Un parell de restaurants, i algun altre celler l’acompanyen en aquest petit complex molt ben pensat. El celler no es troba aquí, però la zona de tast i botiga que hi tenen és simplement espectacular.

A més l’atenció que hi trobem és de nivell superior, cosa que ajuda a que la nostre percepció dels vins millori, i realment en trobem algun d’excepcional. D’entre els que ens podem permetre econòmicament ens enduem un que acompanyi aquestes darreres nits a terres australianes.

El disseny d’ampolles i etiquetes ens entusiasma, i ens acomiadem deixant el nostre correu electrònic al noi que ens ha atès, perquè te intenció d’anar a Barcelona algun dia, i si hi som, seguirem parlant de vins que ens ho hem passat d’allò més be.

Una petita aturada a un lloc combinat. Formatge per una banda, on tot i que els que podem tastar estan deliciosos, els preus són una mica cars per la nostre butxaca. Sortint i caminant quatre passes tens la porta del celler de McGuigan Wines. Pel que es veu amb força renom, en especial el seu enòleg que segons podem admirar en diferents cartells li donen premis per tota arreu.

El lloc està bé, però el trobem massa gran i fred, i l’atenció no és la mateixa de l’anterior celler. Així que tastem algun que altre vi, i sortim per la porta tal com hem entrat.

De Iulius, era la nostre última elecció del dia. Un celler on només entrar ja hem notat alguna cosa que no ens ha convençut, i no han estat el vins, si no la dona que te’ls posava, i en especial la seva actitud de uns altres que venen a molestar, la primera vegada que ens passa aquí a Austràlia. L’Eva ha dit de marxar, quasi bé sense tastar cap vi…Increïble però cert… ☺

I com no podem marxar amb aquest regust negatiu, hem decidit apostar una última carta amb la visita a Oakvale. El celler molt bonic per fora i per dins, i només entrar un somriure encisador ens ha rebut.

Una noieta que ens ha donat per tastar la majoria dels seus vins, entre somriures i explicacions. El resultat, nosaltres encantats i una ampolla al sarró escollida per raons econòmiques d’entre tots els vins que ens han encantat.

Consells i recomanacions que ens enduem d’aquest celler, així com poder veure també com fan servir àmfores per la fermentació d’algun dels seus vins. Un lloc recomanable de visitar sense cap dubte.

I com ja és tard, i no s’aconsella fer més vins, ens adrecem cap a una petita àrea de descans que ja teníem vista on esperem dormir tranquil·lament, ja que no queda a peu de carretera, i en aquesta no hi caben camions. Però abans d’arribar-hi, passem per un celler amb un nom que ens encanta, potser perquè encara no n’hem pogut veure cap i semblen adorables… sort que és tancat, que si no encara entraríem a fer-hi una ullada… ☺

Informació pràctica:

– Ruta: 176km Hawks Nest – Hunter Valley – Rest Area a 15km de Singleton

– Les area de servei de la carretera semblen destinades a camions, nosaltres vam trobar aquesta que està apartada però no té lavabos

– Recomanem les visites a Tempus Two i Oakvale