Viatge a Ítaca

Dia 336: Un dia de Rodeo a Scone

8 comentaris

10 de maig

Ens llevem aviat, i unes vaques ens miren des de fora del vidres entelats. Sembla que endevinen que avui veurem braus, i els enviïn records. Avui adreçarem les nostre passes cap a Scone, una petita localitat relativament propera a la costa, on durant quinze dies fan una mena de fira del cavall, i avui a més, coincideix que sent dissabte, també hi fan un dels anomenats Rodeos, els quals des de fa molt i molt temps tenia ganes de veure’n un, i tant a EEUU quan hi vam anar, com aquí a Austràlia no havia tingut al oportunitat.

Singleton

És aviat, encara no són les nou, i ja estem arribant al petit poble que respira aire de festa. El centre d’informació turística és la primera aturada, i allà ens informen que en una estoneta tallen els carrers per a una desfilada, i que el Rodeo i les seves activitats comencen a les 12, però segons ens comenten la part interessant és a partir de les cinc. El primer a fer, és aparcar el cotxe en un dels carrers propers al carrer principal, i des d’allà i càmera en mà, busquem una posició al carrer principal, que ens permeti veure la desfilada. Un diminut mercat de petits artesans, i crispetes de carrer que ens fan caure en la temptació de comprar-ne unes, ens serveixen per fer temps, mentre el carrer es va atapeint de gent, alguns dels quals porten la seva cadireta per presenciar còmodament la desfilada.

Arriben les onze i comença a desfilar un seguit de grups, més o menys relacionats amb el món del cavall. Des de policia muntada, a grups de veterans de guerra.

Scone16

Scone9

Scone8

Una desfilada de cotxe d’època, imaginem que pels cavalls que hi tenen a dins del motor.

Scone10

Scone11

Un parell de bandes musicals, la primera més clàssica, i la segona amb un caire escocès que no acabem d’entendre el motiu.

Scone7

Scone38

I darrere, van apareixent un seguit de comparses diverses, que mentre passen iniciem un joc en que l’Eva i jo les intentem relacionar d’una manera o altre amb el món del cavall. Algunes més evidents, i altres menys com la de dansa (pobres quin fred devien passar), les de laser tag i les seves pistoles, o l’autobús ple d’avis que han sortir d’excursió del geriàtric de la zona.

Scone14

Scone13

Scone12

Scone15

I entre algunes que no hem comentat, un que m’ha fet gràcia, i és que tot i que no sabem massa be el motiu, tenim la oportunitat de veure de prop un cadellet de dimoni de Tasmània.

Scone17

Desfilada acabada i tothom cap a casa seva. Nosaltres a la nostra, on fer uns entrepans mentre el rellotge ja passa de la una. No volíem arribar massa aviat amb la creença que fins a la hora del Rodeo no hi hauria massa cosa, però tot just passar la entrada, i que ens posin la polsereta al més pur estil festival musical, ja comencem a veure que ens ho passarem bé.

Scone37

Un sostre i a sota, una mena de concurs on fer ferradures per als cavalls. No sabem si guanya el que va més ràpid en fer-ne una o el que en fa més, però estar-hi una estona veient com treballen val força la pena.

Scone18

Scone19

I d’allà passem a la zona vallada. Seiem al costat de la tanca, i comencem a observar com a l’interior un munt de genets passen bestiar d’un cantó a l’altre. Hi ha molta dona i noia jove muntant a cavall, i ens sorprèn tanta cowgirl, en un món que crèiem molt de cowboys.

Scone20

Comencen els concursos, i nosaltres ja al·lucinem amb el que es considera la part menor del dia. El primer només per a noies, i es tracta d’agafar el més ràpid possible una mena de paper que dur la vedella sobre el llom.

Scone21

Scone22

El segon per a homes, i jugant contra el cronòmetre han de capturar primer la vedella amb el llaç des del cavall, i després a terra, lligar-li les quatre potes immobilitzant-la.

Scone23

Scone24

En el següent es treballa per parelles, i la vedella ja apareix una mica més crescuda. Un dels dos genets li ha d’encertar amb el llaç a les banyes, i l’altre a les potes del darrere.

Scone25

Un altre joc, que imaginem basat en les pràctiques del seu dia a dia. Ara només per a noies, que han de demostrar la seva perícia i rapidesa, encerclant el coll de la vedella, que com pot intenta marxar cap a la porta del costat contrari de la pista.

Scone26

Un de velocitat, i en aquest les dones han de rodejar quatre barrils sense tirar-los i tornar al punt de partida el més ràpid que puguin. Increïble veure com corren, frenen, i giren amb una sensació de velocitat que quasi ens fa suar a nosaltres.

Ara toca un per cowboys, i aquest ens deixa una mica al·lucinats. Una bèstia amb una bona cornamenta corre d’una porta a l’altre, i en aquestes que el genet ha de saltar del seu cavall, agafar les cornes abans de posar els peus a terra, i al caure amb la força del seu cos, tombar a l’animal en el menor temps possible. De bojos…

Scone27

Scone28

Una mica animals, si, però tot i així també hi ha espai per a la coqueteria, perquè tots i totes van d’un polit….

Comença a fer-se fosc, s’apropa l’hora del plat fort, i amb ell s’encenen les fogueres, i comencen a descarregar d’un parell de grans camions un toros i cavalls que sembla que després seran els protagonistes.

Scone29

Primer els cavalls salvatges. Intenten muntar-los i mantenir-se a sobre durant trenta segons de cabrioles sense parar. No sabem que els hi deuen fer abans de sortir per segur que no els agrada gens a les pobres bèsties.

Scone30

Scone31

Scone32

Un parell de genets acompanyen per si han de socórrer el actor principal.

Scone4

Scone5

Scone6

A més, i des de la nostre posició privilegiada, a l’altre costat d’on érem abans, i a tocar del metge, podem veure la perillositat de l’activitat, que intueixes quan veus algun que porta casc, ho notes quan sents el soroll del terra en contacte amb el cos del genet, i ho constates quan després visiten al servei mèdic amb alguna ferida que deu ni do.

Scone33

I com no en teníem prou, doncs ara toquen el braus. I un parell de figures que vestides amb colors vermells llampants apareixen, i que aviat en coneixerem la seva funció.

Scone34

Comença el primer, i quan el toro s’apropa cap a nosaltres, un bot enrere que fem instintivament, mentre el genet que l’intenta cavalcar segueix aferrat a la seva muntura lo millor que pot.

Scone2

Scone3

Els personatges de vermell, sempre molt a prop del toro, fan la seva aparició quan el genet cau, i ells l’intenten protegir fent que l’animal es concentri en ells i no intenti acabar amb el caigut fent servir la seva cornamenta.

Scone

Scone36

Més i més que van sortint a donar espectacle, i pel que sembla això són les rondes preliminars. Nosaltres aprofitem un petit descans, en el qual es fan les finals dels jocs que hem vist a la tarda, i anem a fer un entrepà. Com no, vedella amb salsa barbacoa, però per posar-li el contrapunt el posen en pa de Sandwich…

Scone35

Una zona habilitada i controlada per força personal de seguretat és la única on es pot veure alcohol, i pel que creiem, i per la preparació en matèria de vigilants per evitar aldarulls, en deuen haver i sovint…

Estem gaudint i molt de l’espectacle, i sobretot de l’ambient que hi ha, on molta gent va vestida per a la ocasió, es respira country pels quatre costats, però lamentablement es fa tard per nosaltres. Així que fem una estoneta més d’espectacle, entre cavalls i toros, que tot i que això acaba a les nou, volem anar a dormir al mateix lloc que ahir, i ho tenim una mica lluny, així que marxem abans de que tot acabi. Ens quedem sense saber qui haurà guanyat, però a canvi parem a un Pizza Hut de camí, i fem una pizza barbacoa per acabar un dia de Rodeo com ha de ser…

Informació pràctica:

– Ruta: 184km Rest area Singleton – Scone – Rest area Singleton

– Si teniu l’oportunitat quan estigueu a Austràlia aneu a veure un rodeo, val molt la pena, al outback més calorós solen fer-lo a l’hivern seu, és a dir el nostre estiu.

– A Scone és un lloc proper a Sydney i el fan al maig.

Anuncis

8 thoughts on “Dia 336: Un dia de Rodeo a Scone

  1. Què xulo, ni que estéssius al Far West !! Les fotos de les cabrioles fantàstiques !!
    Un dimoni de Tasmània !, què bé, és l’animalet que us faltava per veure, i sense anar a Tasmània era difícil ! M’encanten, sobretot quan rondinen, són talment uns dimonis !!

    • Em sembla que aquest són més autèntics que els de USA….
      Ens encanten el dimonis de Tàsmania, es veu que cada vegada en queden menys i que la majoria pateixen d’una malàltia que ara mateix no recordo… 🙂 però haurem d’anar a Tasmània una propera vegada a veure’ls de més aprop 🙂

      • Em sonava això de la malaltia dels dimonis, ara ho he mirat, és un càncer facial que es contagia d’uns als altres, molt estrany: http://en.wikipedia.org/wiki/Devil_facial_tumour_disease (DFTD)
        L’origen no està clar, diuen que potser uns productes químics, però el més curiòs és que després les mutacions que provoquen el càncer passi d’uns als altres, degut al “normal” comportament agressiu entre ells, mossegades etc
        Calculen que en uns 30 anys estaran extingits, pobrets…

      • És una pena. Haurem de tornar a Tasmània a verure’ls abans de que això passi…

  2. Què fantàstic es el rodeo com al Far West, amb unes fotos tan perfectes que sembla tot real. El dimoni de Tasmània,mol interessant . Mai.na via vis un autèntic, encara que tan petit. Petons, Albert,

  3. Ni que fóssiu al Far West! Tot sembla com a les pelis!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s