14 de maig

Ens ha captivat aquesta ciutat des del primer moment, recorre-la trepitjant asfalt i tot a peu com ens agrada. Hem descobert un munt de raconets on passar unes estones fantàstiques, però el que més ens ha sorprès, és sense cap mena de dubte la quantitat de gent que hi ha fent esport per tota arreu, corrent cap aquí i cap allà, entre els gratacels, al costat de la Òpera, i majoritàriament als parcs, on l’eixam de corredors i corredores, aprofita el migdia per preparar-se físicament, perquè la mitja marató de la ciutat és dissabte, i potser alguns estan fent els entraments finals.

Agrada això de dormir en un llit després de tants dies. Sense passar fred, per si de cas hi ha un radiador que no hem fet servir, i no patint per l’estat de les bateries respectives dels diversos aparells tecnològics que portem. L’esmorzar a l’habitació amb el que vam comprar ahir i algunes restes que teníem del periple furgonetil. I després, amb un solet que encomana alegria, sortim a descobrir la ciutat.

Ens allotgem propers a Kings Cross, i el centre el tenim relativament aprop, així que les primeres impressions per a la vista són la sky tower, i una piscina coberta on els que hi són a dins, ens fan una mica de dentetes.

Al costat, la catedral de Sant Mary, on coincidim amb una parella de nuvis que sembla que aprofiten que no hi ha ningú per fer les fotografies.

A davant del Sidney hospital, una estàtua d’un porc senglar, que la tradició diu que li has de fregar el morro per tenir sort. El porquet és el de l’esquerra, que el de la dreta aquest matí ha fet una bona dutxa…

Aprofitant el dia que fa, ens endinsem als jardins botànics, força grans i que s’estenen fins a la badia amb unes vistes de la Ópera i del skyline de la ciutat espectaculars. Passejant-hi pots trobar petits raconets on passar-hi una estona.

Un estanc circular és ple d’anguiles, que li han agafat el gust i estan com a casa. De fet, per molt que les intenten treure, a la nit aprofiten i surten del mar per tornar-s’hi a posar. La competència amb els ànecs és forta, intentant cadascú d’ells menjar-se el petits dels altres.

I mentre passeges, de sobte la veus. T’hi acostes i gaudeixes d’un edifici a cavall entre el rebuig i la devoció. A nosaltres ens encanta, l’esperàvem veure, i ara que hi som no ens decep.

Els núvols trenquen el cel, mentre al final del passeig seiem. Contemplar al davant la Ópera ens omple el temps. Al costat xinesos i les seves càmeres fent fotografies amb un seguit de posats del més estrambòtic. I a darrera, més i més gent que passa corrent.

En un revol, cal aprofitar unes graderies naturals on seure i gaudir de la posada en escena que hi ha al davant. Simplement deliciós el moment.

Ens apropem a l’edifici símbol de Sidney, i entrem a fer una volta per la seva botiga, comprovant que els preus de les entrades sens escapen una mica del nostre pressupost. Llàstima, perquè seria divertit barrejar-nos amb el públic d’esmòquing i vestit llarg, amb la nostre roba de mudar, de texans i sabates de muntanya.

Circular Quay, és una zona remodelada des d’on surten els Ferrys, i que omple amb restaurants i bars una part de la badia. Pots sopar en qualsevol d’ells i fer quatre passes per assistir a qualsevol de les funcions a la Ópera.

El lloc és força adient per fer-hi unes cervesetes i unes tapes al costat del mar, però després de mirar la carta i els preus del primer, ens acontentarem en passar per davant i veure com mengen. No és excessiu, però si per a nosaltres ara mateix.

Ja a la City, entre els carrerons i els grans edificis pots descobrir tota mena de galeries molt cuidades.

Entre les subterrànies, un Food court, que és una mena d’espai comú on pots trobar un ampli ventall de cuines de tot el món, especialment cuina ràpida i orientada a satisfer ràpidament a l’hora de dinar, els treballadors dels edificis del costat. Nosaltres aquí trobem un petit tresor, i entre la infinitat de petits llocs on triar, hi ha un de japonès, i un altre de cuina vietnamita, on mengem força i bé a molt bon preu, a part de recordar els fantàstics menjars de la mare del My mmmm, ara ens hi transportaríem.

Recorrem el Queen Victoria Building perquè aquí hi ha una d’aquelles botigues de te que tant ens agraden. El T2, i en aquesta a més de poder tastar gratuïtament alguns dels seus tes preparats, en pots demanar algun fet a mida amb el catàleg de provetes, però això ja pagant…

I com s’està fent fosc, ens refugiem a la biblioteca estatal. Una de les millors que hem visitat, sobretot a nivell d’instal·lacions i de wifi. Com a la planta a peu de carrer hi ha una mena de cafeteria i es pot parlar sense que ningú et miri malament, aprofito que avui és l’aniversari del meu pare i el truco amb skype per poder-lo felicitar, que tot i que aquest viatge és un petit somni, el trobo força a faltar.

I contents per un dia genial, ens retirem cap a la nostra habitació, no sense abans passar pel supermercat d’ahir a proveir-nos del que serà el nostre sopar, i l’esmorzar de demà. Per cert, hi trobem una mena de pernil salat, tallat molt i molt fi, a un preu molt assequible. A que no sabeu que hem sopat avui? ☺

Informació pràctica:

– A la biblioteca estatal de Sydney trobareu lloc on connectar l’ordinador i bona wifi gratuïta

– Al mateix carrer del Queen Victoria Building trobareu el foodcourt de menjar asiàtic on podeu menjar a preus molt assequibles.