13 de maig

Moltes coses en poques hores. Sentiments contradictoris de comiat, versus moltíssima energia positiva. Una companya que se’n va, o més ben dit som nosaltres qui l’abandonem, després de 63 dies compartint dies i nits. Segur que formarà part del nostre record d’aquest increïble viatge per terres australianes. I com a contrapunt, la gran ciutat, aquesta que des del primer moment transmet vida, que ens ha atrapat només posar-hi els peus a sobre, perquè té quelcom d’especial, i durant quatre dies ho intentarem descobrir.

Ens llevem molt aviat, després de potser una de les nits més fredes que hem passat. Esmorzar acabant amb el que podem de les nostres existències, la resta vindrà amb nosaltres en una de les magnífiques bosses per a productes frescs que vam comprar a Perth. Una passejada ràpida pels voltants porta a que una família de cangurs fugi ràpidament, per després reagrupar-se una mica més lluny. El mascle, imagino que era ell, un dels cangurs més grans que hem vist. Després, recollir de valent fent motxilles, i aprofitant les reduïdes dimensions de la nostre casa, fer una neteja interior de la que es poguessin sentir orgulloses les nostres mares… ☺

Pitgem l’accelerador lentament, anem desplaçant-nos pel camí de terra entre multituds de cangurs i wallabies que simplement creuen al nostre pas, o immòbils esperen que no els veiem tot just al costat de la ruta principal. Seran els últims que veiem, així que agraïm la sobredosi de tots els que han sortit a acomiadar-nos.

La sorra passa a asfalt, marxem del parc, i amb nosaltres les possibilitats de veure wombats en llibertat. ☹ Desfem camí, i tornem a passar per la cova enmig de la carretera. Sortim poc a poc de les Blue Mountains, entre camions i trams en obres, fins a una àrea propera a Sidney on posar quatre calculades dècimes de benzina per arribar a la ciutat, i deixar el dipòsit tal com ens el van donar. A més, aprofitar un túnel de rentat automàtic per intentar desincrustar el fang que hem acumulat durant el viatge sense massa èxit.

Intentant esquivar trams de peatge, més que pel preu, per la forma de pagar-los que ens sembla la mar de complicada, es van eixamplant les carreteres indicant que ens apropem a la gran ciutat. El pla traçat, és passar pel hostel que tenim reservat, deixar les motxilles i tot seguit anar a tornar la furgoneta. Ho intentarem encara que anem una mica justos de temps. Seguint les indicacions magnífiques de l’Eva que llegeix els mapes a la perfecció, l’ombra dels alts edificis de vidre i formigó ens indica que som al centre. Però els mapes no sempre ho indiquen tot, i en una decisió aleatòria triem el camí erroni, que sense voler-ho ni poder-ho remeiar, ens porta cap a un pont amb el seu peatge corresponent. Foto de la matrícula, i ja pagarem quan puguem de manera on-line, que és com funciona per aquí.

Donem la volta tot just acabat el pont, i tornem a passar-hi, com si no en tinguéssim prou… ☺ Però hem de tornar la furgoneta a temps, i no veiem massa alternatives senzilles. Volíem passar per aquest pont varies vegades, perquè les vistes de la Òpera són senzillament esplèndides, però ho volíem fer caminant, i sense pagar….

Ja som a la City, al centre de la ciutat, trobant el hostel triat unànimement per la raó del seu cost, ja que l’habitació doble amb bany compartit és molt i molt econòmica, tot i que el lloc sigui ple de jovenets amb ganes de marxa. El nom Elephant Backpackers, i ens està bé, tot i que no sigui un oasi de tranquil·litat. Motxilles a l’habitació, i cap a tornar el vehicle a una mena de polígon apartat i d’on ja vorem com tornem després.

Finalment ho trobem, i el noi que ens atén tot i la seva simpatia, és una mica primmirat amb un parell de coses de la furgoneta, política de empresa, però finalment tot està conforme i nosaltres després de tirar un petó a l’aire i un comiat ràpid de la nostra última casa, caminem cap a la més propera parada d’autobús sense mirar enrere perquè no vegi les nostre llàgrimes. ☺

Ja hi som, tornem a dependre de transport públics. Però només serà per uns dies, no hem de patir, el xoc fort serà després de Nova Zelanda. Mentre som a l’autobús una petita sensació mútua que comentem, una cosa semblant a que una etapa més del nostre viatge s’acaba, i que el retorn s’apropa. Però ben mirat, i quan fem servir la raó per analitzar-ho, encara ens queden gairebé quatre mesos de voltar per terres llunyanes, mai més ben dit. I entre aquestes que arribem al centre, mentre es va fent fosc, que aquí s’hi fa força aviat en aquestes dates, “winter is coming” , tot i que la temperatura a dia d’avui és molt agradable.

Estem cansats, i ja deixarem per demà el començar a conèixer la ciutat, així que de camí cap al llit, ens aturem a un restaurant japonès on comprar un parell de rotllos grans i a bon preu, i a un supermercat de la cadena Wolworth, on hem anat comprant durant el nostre viatge, però aquest una mica diferent, més orientat a la compra a petita escala, i amb molt productes quasi bé preparats per menjar, així que sortim d’allà amb sopar i esmorzar per demà.

I mentre a l’habitació endollem aparells electrònics i sopem, fem un breu repàs d’aquest dies viscuts, mentre ens preguntem com serà això de dormir en un llit, a una habitació, i amb jovenets esvalotats voltant pels passadissos. Demà ja us ho explicarem….

Informació pràctica:

– Ruta: 230km Boyd River Campground – Sydney

– Amb la companyia de lloguer Spaceships sembla que són una mica primmirats amb la neteja exterior de la furgoneta, tot i que estava força decent, cosa que no eren els de Lucky Rentals a Perth.

– L’autobús 309 porta del centre de Sydney al lloc de lloguer de Spaceship que està una mica apartat, ens va costar 4,6$ per persona.