12 de juny

Els dies a l’illa sud van arribant al seu final, i per això hem de fer camí cap a on agafarem el ferri per creuar.

Els dies que vam passar estupendament a Queenstown ens fan anar un mica justos de temps (suposo que pensareu que amb un mes a l’illa sud com pot ser que ens falti temps oi? Doncs si! Ens en falta!) i per tant hem de decidir molt bé que fer aquests tres dies que ens queden.

Ahir al vespre ja vam decidir que no aniríem al parc Abel Tasman, és un desviament que ens portarà a un parc on s’hi fan caminades i no és la intenció que tenim, així que… Descartat!! Per tant, aquest matí després de les mandres oportunes i un bon esmorzar ens hem dirigit cap a Nelson.

La carretera de corbes i més corbes per on anàvem ahir continua, i amb ella els núvols i algunes gotes de pluja. Però… No havíem quedat que per aquesta zona sempre feia bon temps?? Doncs em sembla que estem en els dies que són l’excepció!

Passem per Richmond i ja comença a haver-hi cases, i més cases, a més de vinyes, si! ☺ Aquesta zona és vinícola, i per tant més tard vindrem a fer algun tast que quan hi passem per primer cop només són les 10 del matí!!

Arribem a Nelson, i primer hem de trobar un lloc on aparcar on no s’hagi de pagar i no molt lluny del i-site trobem un on s’hi pot estar dues hores, i no creiem que ens hi estem més així que ja tenim lloc.

Primer de tot cap a la oficina d’informació, per preguntar algunes coses i sobretot tenir un mapa de la ciutat per situar-nos.

Sembla que la ciutat no és gaire gran i anem cap a l’objectiu pensat, però pel mig… Aixxx que hi ha un Starbucks!! De moment no hi parem i arribem fins a la catedral, una mica estranya, i al costat, la tenda de l’artesà que va fer l’anell per la pel·lícula que tant ens agrada!! La veritat és que ens la imaginàvem més gran (si, com al Oh Europa!!) i és més gran l’aparador que la botigueta (suposo que els frikies bàsicament comprem per internet).

A dins podem veure l’anell, però és força car… I no n’hi ha cap de mentirijilla, senyor guapo i ben vestit?? Com m’agradaria tenir-lo!! Però amb el pressupost actual no ens ho permet!! El venedor, al que no entenem gaire, ens deixa veure un anell enorme que suposo van fer servir per la peli, i ens hi fem una foto.

Amb els ànims una mica decaiguts per la decepció de no poder comprar l’anell anem a fer un starbucks, sabíem que acabaríem pecant ☺ i allà ens connectem una mica a la wifi.

Deixem Nelson i anem cap a Richmond que allà amb algun vinet segur que ens puja una mica l’ànim!! Però primer de tot comprem una pizza al Domino’s per només 5$ i omplir una mica l’estómac abans de fer vinets.

El celler escollit és Richmond Plains, ja que segons he llegit tenen un Blanc de Noir de Pinot Noir i això, ho vull tastar!! Abans d’entrar-hi, i just al costat, unes boniques vaques peludes que sembla que portin uniforme de ratlles, les haviem vist al costat d’alguna carretera mentre conduíem i ens encanten!!!

La dona que ens ha atès era un encant, i la veritat és que els vins ens han agradat força, sobretot aquell pel que veníem expressament, el Blanc de Noir de Pinot Noir, tant, que ens n’hem endut una ampolla al sarró.

Com volíem fer alguns quilòmetres hem decidit no visitar cap més celler per aquesta zona, a part que al ser hivern n’hi ha molt pocs que es puguin visitar.

I per tant, amb la furgo hem seguit fent camí, en direcció als Malborough Sounds, la zona de fiords del nord de l’illa sud.

Però abans d’endinsar-nos-hi, hem volgut passar per Havelock, famosa pels seus musclos verds, que el Mario volia tastar, però… Hem tingut la mateixa sort que amb les ostres de Bluff, res de res, ni paradetes, ni botigues on comprar-ne, una altra decepció pel Mario.

Així que sense musclos hem anat cap als fiords passant per una carretera amb unes vistes impressionants i on, tot just entrar-hi et posa els lloc on es pot acampar, tant gratuïts, com del DOC. Allí hem vist que n’hi havia un de proper, i com ja era una mica tard hi hem fet cap!!

De moment solets, i just davant d’una platja preciosa, ara amb la marea baixa he pogut passejar. I entre passeig, he trobat algun musclo, aquest no era verd, i moltes cloïsses!! Que he anat recollint, entre quatre gotes de pluja, per fer content al Mario, i que pogués tastar una mica de marisc de la zona. No ha calgut enfangar-me massa, de fet n’hi ha moltes a la superfície de la platja, a la sorra mullada ara que l’atracció de la lluna ha fet baixar el nivell del mar.

I ara amb la matèria primera a punt, la gran pregunta?? Com els fem? Cap dels dos n’havíem fet mai, i no tenim wifi per buscar-ho, ni a la mama perquè ens ho expliqui, així que sentit comú, aigua, i a bullir, i…

Doncs no han sortit tan malament… Potser no els hem netejat massa bé, però amb la vinagreta que he fet per regar-los i un bon vi blanc per acompanyar, estaven prou bons.

I ara amb una imatge de postal, i quatre gotes que cauen a l’exterior, anem a dormir!!

Informació pràctica:

– Ruta: 215km Hope Saddle lookout – Nelson – Richmond – Havelock – Double Bay

– Richmond i Nelson són dues ciutats grans on poder recarregar provisions i gasolina

– Al i-site de Nelson teniu informació sobre tots els parcs de la zona i les caminades que s’hi poden fer

– Val molt la pena la visita al celler Te Mania i Richmond Plains que tenen el Cellar Door comú, i molt bons vins

– Hem dormit a Malborough Sounds a Double Bay, es pot fer càmping amb vehicle, no amb tenda, hi ha lavabo i és gratuït