15 de juny

Amb una sensació estranya ens disposem a deixar l’illa Sud, a la que hem dedicat la major part del dies que estarem per Nova Zelanda. Aquesta que una vegada va estar enganxada a terra ferma, ens ha deixat uns paisatges impressionants, fauna marina a dojo, i amistats a la zona dels llacs. Toca creuar, toca acabar una primera etapa, però tranquil·litat que al nord ens esperen moltes coses encara.

Recollir quatre coses, una bona dutxa i anem a cap a Picton, la població des d’on surten els vaixells cap a Wellington, la capital del país. Hem reservat bitllets per nosaltres i la furgoneta cap al migdia, però s’hi ha d’estar una hora abans de la sortida per anar-se preparant. La població està molt propera, i en un tres i nores trobem la oficina de la companyia Interislander que és la triada pel trajecte. Ens informem de tot el que cal, i encara queda una estona per embarcar, així que un parell d’entrepans i una volteta pel petit poble ens serviran per fer temps.

Uns minuts abans de l’hora indicada, la una, i ja som a la cua dels cotxes. N’hi ha uns quants esperant, i puntuals comencem la operació de tots cap a dins. Ordre i organització, que diferent a altres països passats, i aparcant allà on ens indiquen, pugem escales amunt a descobrir el vaixell que s’assembla més a un creuer que al vaixell antic i atrotinat que esperàvem com a ferri.

El dia impecable, un solet que escalfa, però a l’ombra i quan bufa el vent fa fred. Després d’inspeccionar tots els pisos i racons disponibles optem per pujar a dalt de tot, a coberta, on gaudir una estona de sol i esperar a que salpem gaudint del paisatge. La sortida a través dels fiords creiem serà espectacular, i és que Picton s’hi torba protegit per aquests.

Hem de creuar l’estret de Cook. El mariner britànic va deixar empremta en aquestes terres, perquè a més de a la muntanya més alta, també li han posat el seu nom al pas que creuarem ara. Separant el mar de Tasmània i l’oceà Pacífic, les marees d’aquesta zona són extraordinàriament canviants (ja ho hem pogut comprovar), i el clima és freqüentment turmentós, amb el que aquesta travessia per l’estret de Cook, i les aigües del mateix estan considerades com unes de les més perilloses del món. De fet, en l’assegurança de la furgoneta queda exclòs qualsevol dany que es produeixi en el trajecte al vehicle, quina tranquil·litat… Però no patiu, que hem arribat bé, si no, això no ho estaríeu llegint… ☺

Un cop engeguem màquines i sortim del resguard dels fiords, ens adonem que el vent bufa i amb ganes. El fred s’escola entre les nostres jaquetes, i és que com la divina providència ens va donar una intel·ligència especial, per dir-ho d’alguna manera no ofensiva, ens hem deixat les que abriguen una mica més a dins de la furgoneta.

En el trajecte si tens sort pots veure una variada fauna, però si la casualitat fa que es creui en el nostre rumb, la contemplarem des de darrere del vidre.

Cap problema, retirada a la zona del bar. De fet, no hi ha els seients o butaques típiques, aquí hi ha diferents ofertes de restauració, i envoltant-les, taules i sofàs o cadires la mar de còmodes. N’escollim una amb bones vistes, i mentre endollem portàtil podem contemplar el paisatge. Uns dofins passen a estribord, anuncia el capità, i el temps just tenim de veure’ls passar, però amb la càmera no hem sigut massa ràpids i només hem pogut captar l’esquitxada que deixa un d’ells en un dels seus acrobàtics salts.

Quatre hores gairebé, que passen sense adonar-nos. El trajecte és car, però el servei és fantàstic. Ja fosc, les llums de Wellington s’intueixen al fons. La capital ens espera, més senyor dels anells, i paisatges totalment diferents als vistos fins ara, on l’activitat geotèrmica motivada per l’origen volcànic d’aquesta illa, segur que ens faran gaudir d’allò més.

No tenim massa temps de fer res avui. Aquesta ciutat és gran, molt gran pel que ens tenia acostumats l’illa sud, i no hi ha zona on dormir gratuïtament. La sortida del vaixell és igual d’ordenada que l’entrada, i sense donar-nos compte, ja estem circulant per la carretera que ens portarà a Lower Hut la zona a les afores de la ciutat on es troba el càmping que hem triat per fer la nit d’avui.

Arribem que ja és fosc, i encara no són les vuit de la nit. Paguem un preu bastant elevat, però com a quasi tots els del país. I poca cosa més per avui, toca dormir calentets amb el calefactor endollat. Ara potser ja no el necessitarem tant. En aquesta illa, ens trobem més aprop de l’Equador i esperem un hivern més benvolent, però ja vorem. De moment, avui a dormir a gust, i la resta ja us ho explicarem a partir de demà… ☺

Informació pràctica:

– Ruta: 46km Blenheim – Picton – – – Wellington – Lower Hut

– Hem dormit al camping Top 10 de Lower Hut, que està a uns 15km de Wellington

– Hi han dos companyies per creuar l’estret de Cook, Interislander i Blue Ridge, les dues tenen preus similars, nosaltres vem escollir Interislander perquè pel dia que volíem viatjar era la més barata.

– Entre Blenheim i Picton hi ha un lloc amb lavabos on s’hi pot fer nit