18 de juny

Hem fet nit sense cap ensurt, un cop acostumats al fort vent que ho sacseja tot. Cap visita inesperada, i una temperatura bastant agradable. Després d’esmorzar alguna cosa ens posem en marxa cap a Hastings, on barrejarem la visita a alguns cellers amb bonics paisatges. I és que ens trobem immersos de ple en la New Zealand wine trail, i avui visitarem algun dels cellers que més ens agradaran del país.

El problema d’algunes poblacions grans, és que per aparcar al centre s’ha de pagar. Per sort, aquí fent una volta trobem aparcament gratuïts davant d’uns supermercats. La biblioteca ens serveix per carregar l’ordinador, ho necessita després d’escriure algun post, però no hi ha wifi gratuïta, així que haurem d’anar després al centre del poble on sembla que si que n’hi ha.

Abans, un petit parc davant de la biblioteca amb tot d’estàtues maoris pintades de colors molt vius. Suposem que hi ha històries al darrere, aquí en tenen de molt interessants per explicar quasi qualsevol cosa.

Al costat d’una petita font, i un via de tren que imaginem no massa transitada perquè passa pel mig del poble, hi ha la zona on connectar-nos a la xarxa. Un banc a l’aire lliure ens dona per penjar un post, i justet, perquè quatre gotes comencen a caure mentre l’Eva pitja les últimes tecles.

Pluja intermitent de quatre núvols mal repartits. Ens han comentat que les vistes des de la petita muntanya de Te Mata són espectaculars, així que cap allà anem a comprovar-ho. Una carretera que puja i que no permet dos cotxes a la vegada en algun tram, ens porta a un mirador des d’on contemplar un escenari realment espectacular.

Vinyes, verd, ovelles… una mica de tot l’univers del país concentrat des d’aquest punt, a vista d’ocell. Un dinar al vehicle que degustem mentre als nostre peus hi tenim la ciutat.

Ja toca visitar cellers, els cos ens ho demana, i trobant tancat algun dels que teníem escollits, anem cap a un anomenat Te Mata. Un cellar door petit, on tot i ser hivern han optat per tenir l’oficina just al costat del cellar door i així poder atendre als pocs visitants com nosaltres que apareixen. Els vins ens agraden i a més algun d’ells ens sorprèn portant suro.

Conduïm per una carretera preciosa entre verd i riu. Potser hem fet massa volta, però ha valgut la pena el recorregut. Apropant-nos cap al mar, i cap aquesta zona vinícola de Hawke’s bay, anem a visitar el celler que més ens ha impressionat fins ara, aquí a Nova Zelanda. Un edifici modern ens rep, on el vi i l’arquitectura moderna es barregen a Elephant Hill.

Només passar la porta de vidre, ja comprovem que a l’interior segueix la tònica de l’exterior i en una barra llarga corbada, pots tastar els vins.

Al costat, les taules on fer àpats amb una carta selecta i elaborada que ens sap greu quasi be ni poder mirar, tot i que els preus tampoc són excessius.

Ens conviden a que passegem per allà on vulguem, arribant al final del menjador, des d’on una zona d’aigua, vinyes al fons, i més enllà el mar, enriquirà segur l’experiència culinària, perquè el lloc és senzillament impressionant.

I si amb tot això no esteu convençuts, arriben els vins. Potser els blancs que més ens han agradat. Tots sense excepció ens han encantat, i és que a les vinyes a prop de mar, i el vent que bufa sense parar, els converteixen en especials, dotant-los de potència aromàtica, i això conjugat amb el saber fer del celler, els acaben convertint en vins rodons. Fàcils, però plens de matisos jugant intel·ligentment amb les diferents varietats que hi tenen.

A més, el tracte és d’allò més cordial. És un d’aquells llocs que ens fa pena no portar un pressupost una mica més alt, perquè si no ens hi quedaven a dinar si o si. Ho pal·liem enduent-nos una ampolla perquè ens transporti aquí en un altre moment, però és difícil escollir, n’hi ha uns quants que ens agraden i els preus no són massa alts. Sort que no ens queden masses dies, i ja anem amb la bodega de la furgui plena que si no aquí fèiem una destrossa important… ☺

Sortim abans de que ens hi quedem a viure, i comprovem que just al davant hi ha una zona d’acampada gratuïta, a una gran extensió sobre un petit penya-segat, que fa de terrassa al mar. No ens hi quedarem, massa aprop de la temptació, però des d’aquí també es pot visitar el cap, fent una bona caminada.

Seguim el nostre camí amb dubtes de si fer-ho o no, però sense massa temps per pensar-ho ja estem entrant a Mission Estate Winery, el celler més antic del país. Més de 160 anys d’història de vi l’avalen, després que missioners francesos arribessin a la zona.

El lloc té encant, no ha perdut autenticitat amb el temps i els diners fets. Una dona encantadora ens explica i deixa tastar els diferents vins, que tot i ser més clàssics que els anteriorment tastats, ens agraden i força. Algun Chardonnay passarà al nostre petit celler mòbil, però fan preus molt assequibles en packs, així que també l’acompanyarà un Sauvignon Blanc.

Els jardins valen molt la pena, i la col·lecció d’objectes que feien servir als inicis tampoc te la pots perdre. Un lloc imprescindible a visitar, i a més els preus dels vins són molt econòmics, així que… què voleu més? ☺

Tenen un petit allotjament a tocar de les vinyes. Un bon lloc on fer parada si no tens una furgoneta que et serveixi per això. ☺ I cobert el cup de vi per avui, fem una estoneta de carretera. Avui ens aturarem per dormir al llac Tuitara, un d’aquells llocs on després de parar-hi, per casualitat te’n dones compte que era un dels que tenien apuntats com a recomanats per fer-ho.

Preciós l’indret. Tranquil·litat per passejar una estona abans de que arribi la nit, i a més, gratuït. Demanen la voluntat, així que depèn de cadascú si en té o no d’això per donar. Nosaltres ja vorem amb quina “voluntat” ens llevem demà, però aquesta nit, amb els vins tant bons que tenim, sumat a l’indret on ens trobem, sumarem voluntats per gaudir-ho d’allò més ☺.

Informació pràctica:

– Ruta: 219km Dannevirke – Hastings – Te Mata Peak – Hawkes Bay – Lake Tuitara

– Impresindible la visita a Elephant Hill i a Mission, la primera pels vins, modernitat i situació excepcional, i la segona per la història que té al darrera i també pels seus vins

– Hi ha un lloc per acampar davant de Elephant Hill

– A Hastings teniu wifi gratuïta just al davant del i-site

– Hem dormit al Lake Tuitara, un càmping del DOC on s’hi deixa la voluntat, i el lloc és preciós.