Viatge a Ítaca

Dia 376: Una sidreria a Gisborne

6 comentaris

19 de juny

Ens desperten quatre ocells cantant en harmonia a una hora prudent. Ens ha costat això de llevar-nos, i que potser la tranquil·litat del paratge al costat del llac Tuitara, ens ha contagiat a fer-ho tot més lent, i després de passejar una estona i de esmorzar amb calma, ens hem posat en ruta cap a la última destinació de vinyes i vi que tenim pensada.

LakeTuitara

Ens volem apropar a Gisborne, una regió jove on segons hem llegit, fan un chardonnay espectacular. Ja està fora de l’anomenada NZ wine trail, però aquesta varietat de raïm ens agrada, així que no podíem deixar passar l’oportunitat d’apropar-nos-hi. De camí, ja sembla que ens endinsem al tipus de paisatge que després serà Hobbiton. A tot el país hi ha paisatges similars, on entre petits turons i ondulacions del terreny, coberts de gespa i ovelles, s’hi podia haver situat la mítica població de la comarca on viuen els hobbits.

NewZealand

NewZealand2

NewZealand3

De camí, i fent un descans després d’uns quants quilometres passem per Wairoa, un poble conegut per tenir un far al mig de la carretera principal.

Wairoa

I poc a poc ens anem apropant a Gisborne, degustant els paisatges que travessem conduint, esperant que aquest sigui un dels últims dies on superem els dos-cents quilometres de conducció.

Gisborne ens rep en un debat entre núvols i sol. Passem per la oficina d’informació, on explica algunes coses de la fauna marina del país, i dels ocells que també s’hi poden trobar. També passem una estona a la biblioteca pública, i ja dinats, decidim anar a tastar vi. Lamentablement hi ha molt pocs cellers oberts en aquesta època, així que anem primer al port on hi ha una mena de restaurant que alhora serveix de punt de trobada per tastar els vins de la zona.

No ens acaba de convèncer, s’ha de pagar per les copes… ☺, però sortim d’allà amb la idea del que farem.

Primer, i dins del nucli urbà hi ha una sidreria que ens ve de gust visitar. Molta varietat de productes i el tast és gratuït. Realment en aquest periple per terres australianes i neozelandeses, també hem incorporat algun boci de sidra a les nostres preferències per fer un beure.

El lloc és interessant, i les begudes tastades ens agraden. A més de tenir la típica sidra de poma de tradició i l’herència irlandesa, també en fan d’altres innovant en sabors introduint diferents fruites, i creant productes molt aconseguits.

TheCidery

TheCidery2

TheCidery3

TheCidery4

I tot i que cap a aquestes latituds veníem buscant vi, i hem trobat bona sidra, no ens conformem i fem visita a un dels pocs cellers que hi ha oberts. Bushmere Estate es diu, i a més de poder tastar vins també pots fer-hi l’àpat, amb l’opció de fer maridatge de menjar i vi.

BushmereEstate3

La mestressa està embarassada, així que ara no li toca això de tastar vi, però mentre nosaltres ho fem, ella ens explica unes quantes coses del celler i de la zona, confirmant-nos que en aquestes dates no hi ha massa cellers oberts al públic per fer tastos.

BushmereEstate2

BushmereEstate

Els vins estan prou be. El Chardonnay tot i que per això veníem, no és el que més ens agrada. De fet, ens enduem un Sauvignon Blanc, que poc a poc i a força de tastar ens ha anat convencent, mentre anem trobant petits matisos que recorden a la llimona o a cítrics, i que tant ens agrada per acompanyar un bon sopar de musclos verds cuinats al vapor. ☺

I feta la visita toca avançar carretera cap al nostre destí dels propers dies, la zona termal de Rotorua. Per fer-ho, seguim carretera cap a Opotiki, i quan la foscor comença a intuir-se ens endinsem a la Waioeka Gorge, una bonica i humida gorja on fem aturada per dormir aquesta nit a la zona d’acampada de Manganuku. És un càmping del DOC que funciona amb una d’aquelles bústies on has de deixar els 6 dòlars per persona. Estem sols, tot i trobar-nos al costat d’un riu interessant per a la pesca.

I sense presència humana, per amb la d’uns ocells molt divertís i bonics anomenats Fantail, anirem a dormir aviat, que sembla que avui i aquí, ha refrescat, i ve molt de gust posar-se a dins del sac.

DOCManganuku

DOCManganuku2

DOCManganuku3

Informació pràctica:

– Ruta: 282km Lake Tuitara – Wairoa – Gisborne – DOC Manganuku

– A la sidreria de Gisborne teniu tastos gratuïts i realment són molt bones totes les que tenen, a part per comprar surt a força bon preu.

– A Gisborne teniu Biblioteca amb wifi gratuïta.

– A la zona de Gisborne hi han uns quants cellers, però al hivern gairebé cap està obert

– Hem dormit al càmping del DOC Manganuku on s’han de pagar 6$ per persona en una honesty box.

Anuncis

6 thoughts on “Dia 376: Una sidreria a Gisborne

  1. Que idíl·lic aquest darrer lloc! I vinga beure i veure!

  2. No hi ha controls d’alcoholèmia en aquest país ? A veure si us enxampen !!

  3. Seguiu amb sidreria, que es algo diferent del resto de de begudes que heu proba anterior. Però també es ALCOHOL !!!!. Petons, Albert , (Avi)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s