13,14 i 15 de juliol

Pokok Melaka, un arbre fruiter, dona nom a una ciutat. A ella, i a tantes coses més. La ciutat de Melaka és la capital de l’estat del mateix nom, i es troba a la Península de Malacca, banyada per l’estret del mateix nom, que la separa de la seva veïna, la illa indonèsia de Sumatra. Passejant per la vora del riu batejat amb el nom de la ciutat, i que la creua, en la seva tranquil·litat no et fas a la idea del mig milió de persones que hi viuen. Una ciutat ancorada en el temps, on la història colonial i la influència xinesa, han deixat petjada en la seva arquitectura, però on més que veure coses, el que més ens ha agradat, ha sigut poder passejar recorrent els seus carrers, caçant fotogràficament parlant els tuk-tuks de color rosa… ☺

En aquest post englobem el dia 400 i dos més. Xifres rodones que poc a poc van sonant a viatge gran. Per el 100 érem a Lhasa, la capital del Tibet. El dia 200 Bangkok ens recollia per passar el Nadal. I el 300, fèiem els mateixos quilometres per adonar-nos de l’error d’anar a Kings Canyon, en la immensitat australiana. Als 500 no arribarem, al menys seguit i sense parar, perquè la data de tornada s’apropa, i la senyalada xifra del mig miler l’haurem de tatxar de la llista de fites acomplides en una propera volta al món, que de moment només està en els nostres somnis.

El My i la seva família han marxat cap al parc de Legoland, proper a Khotabaru. A nosaltres ens hagués encantat acompanyar-los, però el pressupost és el que és, així que hem decidit encara no renunciar a ells, i els anirem a buscar per poder gaudir de la seva darrere companyia a la illa de Langkawi, tocant a la frontera amb Tailàndia. I en aquests tres dies de solitud per els carrers d’aquesta històrica ciutat hem decidit simplement vagar-hi amb aire despistat, i transformar el que habitualment és una visita de turista de mig dia a la ciutat, en tres dies de viure-la.

Les ovelles més lletges esculpides mai vistes, ens agraden. El rosa, les flors i la Hello Kitty dels tuk-tuks ens segueixen entusiasmant cada vegada que els veiem passar. A la nit, les seves llums i la música que pot variar del dance a la folklòrica, segons l’edat i les preferències del conductor, encara concentren amb més força la nostre atenció.

La fortalesa de Famosa és un dels monuments històrics més fotografiats i entre hordes de xinesos l’hem poguda visitar. Només ha sigut al pujar-hi, ja que a la baixada no en quedava cap. Coses d’autobusos plens de visitants de la veïna Xina, que es tornen bojos pels deu metres quadrats de qualsevol cosa marcada com a turística.

De fet, i al carrer Jonker, on el mercat agafa forma a la nit, hem notat una diferència brutal entre la gentada del dissabte, i la que hi pots trobar el divendres o diumenge. Entre les paradetes, i ja quasi al final hem descobert l’oferta culinària a base de marisc fresc. Unes ostres no tan delicioses com les gallegues, un plat de marisc revoltat amb ou, i unes petxines que es prenen amb una salsa d’allò més picant, ens han servit per tastar el producte de proximitat i barrejar-nos amb altres cultures a les taules de plàstic del carrer.

Estem a Malàisia, així que no hi poden faltar els centre comercials. I com a mesura per combatre la calor asfixiant, és excel·lent compartir l’aire condicionat que posen a la teva disposició de manera gratuïta. Després, ja és casualitat si demanes un desig i just apareixes a un Starbucks… ☺

Records per tota la ciutat de la importància de la seva cultura naval i del seu port, tot i que l’aparició de Singapur com a ciutat autònoma, i l’auge de Kuala Lumpur, li van fer perdre rellevància.

La gastronomia del país ens encanta, i que si evites els llocs posats només per a turistes puguis menjar molt bé i a bon preu, encara ens agrada més. De botigues també n’hem fet. Els frikis no desapareixen, canvien de país però a la mínima oportunitat es deixen fer sentir, i és que les figuretes de superherois ens tenen captivats… ☺

Pots trobar de tot per comprar, de fet la ciutat és plena de botigues posades amb un cert encant. Alguna cosa original, i imitacions de tot tipus i colors. Moda local, i un sense fi de coses curioses si passeges pels seus carrers.

I amb el dia 400 i els dos següents ja passats en aquesta tranquil·la ciutat que ens ha agradat i força, entre la calor i els mosquits, us deixem. Són les quatre de la tarda i marxem cap a la estació d’autobusos. Anem amb temps, toca comprar un carregador per l’ordinador que l’altre ha dit prou, i com els nois d’apple els agrada l’originalitat, toca buscar-lo a una botiga específica d’un centre comercial al costa de la estació d’autobusos. Ja us explicarem el resultat, ho farem a destí, que ara ens toca començar una d’aquestes rutes tant poc enyorades, que equivalen a una gimcana de transports, que culminarà unes 20 hores després de començar-la, a una bonica illa anomenada Langkawi. O això esperem… ☺

Informació pràctica:

– A prop del hostel teniu un parell de centres comercials on hi ha una botiga d’apple però té poques coses.

– Al costat de l’estació de busos també teniu un centre comercial on hi ha una tenda apple més gran

– Per anar a Langkawi des de Melaka heu d’agafar un bus que us porti a Kuala Perlis, només hi ha una companyia que ho fa que és Cepat Express, el trajecte costa 56,50 RM per persona i el bus surt a les 10 de la nit

– A l’estació de busos de Melaka hi teniu botigues i restaurants.