Segurament ja els coneixereu, darrere d’aquest nom en clau, hi són l’Enric i la Cèlia, que formen equip de passions i vivències darrere del gran blog que alimenta els somnis de terres llunyanes de molta gent.

Nosaltres ja els seguíem, de fet, qualsevol viatger d’esperit, tard o d’hora acaba llegint i rellegint aventures o informació pràctica als seus posts. Però abans de marxar vam poder posar-lis veu al que fins aleshores només eren aventures escrites en una pantalla. La primera, i sobre un escenari, explicaven dins del marc d’una trobada blogaire, la seva volta al món. Centrant-se en un país que fins aleshores no formava part del nostre món conegut, i d’ençà cap aquí s’ha convertit en punt marcat al nostre radar viatger, després de que la seva mirada i els seus somriures, posessin el contrapunt al passat, però recent, canibalisme a Vanuatu. És el que més recordem, però darrere d’aquesta anècdota hi ha un viatge diferent. Històries que expliquen, històries que es van elaborant al teu cap mentre segueixes el recorregut de les seves paraules.

La segona vegada, va ser per Sant Jordi. Dia de llibres, dia de roses, i allà en ple centre de Barcelona, i sota l’excusa d’una paradeta de llibres viatgers, estaven ells. Els saludàvem, i ens hi aproximàvem, mentre la conversa fluïa lliurement al voltant de projectes i records viatgers. Hem seguit en contacte mentre nosaltres fem aquest viatge, culminant en una proposta d’entrevista viatgera per al seu blog que ens va fer molta il·lusió de rebre-la i poder participar. Els tenim com a referents, i ara que tornarem a casa, segur que copa de vi en mà seguiran endolcint els nostres somnis amb el relat de les seves aventures.

Molta feina i passió en un blog en català, que tradueixen també al castellà per arribar, i ajudar a viatjar a molta més gent. Si encara no els heu visitat, no ho dubteu, passeu i feu una ullada que és de franc, i segur que no us decebrà. Amb més de 6o països a la seva motxilla, i des del 2011 explicant-ho als Quaderns de Bitàcola, segur que als seus posts hi trobareu una petita Bíblia on descobrir tot el que necessiteu, si el viatge és la vostre religió.

I de vins, també en tenen a la motxilla. Viatges i vi, passions, somnis i records que evoquen moments i persones. Copes de fons daurat o cirera madurada amb accent Andí o del Priorat. Lo important és gaudir, així que sense més demora per part nostre, us deixem amb…

Els 5 vins que fan viatjar l’Enric i la Cèlia:

1.- Casillero del Diablo. Cabernet Sauvignon 2010 (D.O. Valle Central de Xile)

Una ampolla d’aquest vi és la que va portar i compartir amb nosaltres l’Àlex al vaixell “Evangelistas” de Navimag. Van ser quatre dies de navegació en un vaixell de càrrega per la costa xilena en la que vam coincidir una alemanya (la Katja), un italià (el Massimo), dos xilens (l’Alex i la Paola) i dos catalans. El brindis que vam fer amb aquest vi va forjar una amistat: al cap d’unes setmanes l’Àlex ens va acollir a casa seva a Santiago i vam tornar a coincidir amb ell i el Massimo a Barcelona farà cosa d’un any. Té gràcia perquè quan el vam allotjar a casa nostra ens va portar un parell d’ampolles de Casillero del Diablo (per cert, nosaltres li vam regalar un porró i li vam ensenyar a veure’n)

2.- Greg Norman. Cabernet Merlot (D.O. Limestone Coast d’Austràlia)

A Austràlia, per celebrar que havíem vist la Gran Barrera de Corall, ens vam permetre com a petit gran luxe un sopar en el que ens vam cuinar carn de cangur i que vam acompanyar d’aquest vi. El vam triar per casualitat, simplement perquè ens va atreure el dibuix del tauró de la seva etiqueta -allà hi ha moltes platges on no et pots banyar per perill de taurons-, però va resultar prou bo.

3.- Vins de Red Mountain (Myanmar)

Myanmar no és precisament un país conegut pels seus vins, però quan vam passar pel llac Inle ens vam acostar a aquests cellers i vam fer un tast de vins -una experiència exòtica, considerant el lloc-. Allà vam conèixer la història de Francois Raynal i la seva boja idea de plantar vinyes en aquest país. El projecte li va prou bé i ha anat creixent any a any. Dels vins que vam tastar, recordem especialment el vi blanc.

4.- Les Tres Creus – Cellers Scala Dei (D.O. Priorat)

Aquest vi el vam descobrir amb la Txell i el Xavi d’Estem de vacances. Un dia vam anar a Scala Dei i, a part de la cartoixa, vam visitar uns cellers. Ja podeu suposar que passa quan s’ajunten quatre viatgers… a part de tastar vins, aquell cap de setmana no vam parar de parlar de viatges! D’aquella visita ens vam emportar una ampolla de Les Tres Creus, el vi que ens va agradar d’aquell tast i que després hem comprat un parell de cops més.

5.- Jean Leon 3055 Chardonnay (D.O. Penedès)

Per acabar hem triat aquest vi que, a part d’agradar-nos, té al darrera la història d’un personatge de pel·lícula, relacionada també amb els viatges i que ens va captivar.

Ángel Ceferino -verdader nom de Jean León- amb només 19 anys va marxar a viure a París, poc després es traslladaria a Nova York (on va fer de taxista amb el núm. de llicència 3055) i finalment es va establir a Los Ángeles, on va fer fortuna. Després d’adoptar la nacionalitat nord-americana i combatre a la guerra de Corea, va treballar com a cambrer en el restaurant de Frank Sinatra i Joe DiMaggio on va conèixer molts actors. Va fer amistat amb James Dean i tots dos van crear el restaurant La Scala de Beverly Hills, que es va convertir en un centre de trobada del món del cinema -com a curiositat, va servir l’últim sopar a casa de Marilyn Monroe la nit abans de la seva mort-. No satisfet amb el vi que se servia al restaurant, va decidir elaborar-lo ell mateix: després de viatjar per Europa cercant uns terrenys per fundar un celler, el 1964 va comprar 150 hectàrees a Torrelavit, a l’Alt Penedès. La primera decisió va ser arrancar els ceps i replantar-los amb cabernet sauvignon, merlot i chardonnay, aleshores desconeguts a la zona. El 1981 es van fer famosos els seus vins quan el president Ronald Reagan els va escollir per la festa de la seva investidura.