22 d’agost

No tenim massa coses noves a explicar de Kuala Lumpur. Hi hem passat tantes vegades, i la majoria deixant-nos portar per l’empenta de la necessària, de vegades, rutina, que cal posar-hi imaginació per escriure coses diferents a cada post. Avui el dia ens ho ha posat fàcil, mitjançant una estona a les per nosaltres anomenades, butaques de l’amor, fent visita al cinema. On veure, en anglès i subtitulada en Malai, com unes tortugues mutants expertes en arts marcials esclafen els dolents. I de postres, tastar l’amalgama de cultura gastronòmica, variada i diversa que hi ha en aquesta ciutat, fent delir el paladar i que afloressin bons records, sopant a un restaurant vietnamita la mar de bo.

Si ja ho sabem, tots hem anat al cinema en edat d’hormones alterades, i les butaques de l’amor són les del darrere, direu… Potser si, però és que aquí a Kuala Lumpur, ho tenen ben definit. Al centre comercial Pavilion, hi ha uns cinemes força moderns a la quarta planta. L’altre vegada que hi vam anar, ens vam quedar amb les ganes, quan al ensenyar-nos la pantalla dels seients a escollir, vam veure unes marcades amb un símbol d’un cor. No hi vam parar massa atenció, però al entrar a la sala, unes butaques de color vermell estaven disposades en parelles, entre les quals no hi havia cap mena de separació. Vam veure la pel·lícula a la manera convencional, però vam sortir convençuts que a la propera, les butaques de l’amor serien nostres…

I allà hi som, decidint pel·lícula. Alguna d’acció, que el nostre anglès ha millorat però preferim no arriscar. Dubtes, però al final ens decidim per la nova pel·lícula de les tortugues ninja, que ens portin als records dels dibuixos que emetia TV3 fa anys i panys. Fem el kit cinema complet, no hi pot faltar, i a més del refresc mida XXL, fem unes crispetes grans. La majoria de les que ofereixen són dolces, els agraden molt per aquí, deixant les salades per a quatre arreplegats com nosaltres. De fet, dins de les salades, sempre n’hi trobes unes quantes amb sabor a caramel… ☺

No!!! tranquil·litat!!! No cal que envieu els nens a dormir, no explicarem les interioritats de la vetllada… 😛 però sapigueu que no som els únics que ocupen aquesta zona reservada al fons del cinema. És com estar al sofà de casa, i pots estirar les cames. Quasi estic per fer-ho, ja que alguna caparrada de premi, cau al primer terç del llargmetratge.

L’argument imagino ja el coneixeu, i si no, segurament el podreu imaginar. No massa més del que ja sabíem, només que la periodista és molt bufona, i que les tortugues són molt i molt grosses. S’acaba la pel·lícula, cap esglai d’amor apassionat durant la mateixa, que donés un sentit més carnal a aquestes butaques amoroses.

S’ha fet tard, i retornem caminant cap a casa agafats de la ma… 😉 No tenim massa clar on sopar, però el carrer Jalan Alor és una opció segura. Allà pots trobar representació de cuines de diferents països, així com paradetes a peu de carrer, on l’estrella és qualsevol cosa feta a la barbacoa. Unes llums verdes i vermelles ens fan entrar a un local sense pensar-ho massa. Les paraules que dibuixen les portem gravades a foc dins del cor, i és que a Vietnam, tot i que en aquest cas, sigui “Little Vietnam”, vam forjar alguns dels nostres millors records viatgers, i segur insuperables en matèria culinària.

Un Pho per compartir, uns pinxos que substitueixen uns rotllos que no tenen i que ens venien de gust, i un entrepà típic de Vietnam, i és que és dels pocs països asiàtics on gasten això del pa de debò, ens serviran per matar la gana, i transportar-nos a casa del My i de la seva família.

Mmmmm això del Pho és realment deliciós. Cal aprendre’l a fer si o si…

Contents i tips, baixem rodolant pel carrer esquivant taules de plàstic, venedors que ens volen a seure al seu restaurant, i als quals ensenyem la nostre cara de satisfacció, i el meló que portem per panxa, mentre declinem amablement el seu oferiment.

Fa calor, d’aquella humida típica de l’època de pluges, però tot i així, el Pho ben calentet ens ha sentat de meravella. Seguim baixant, passem per carrers ja coneguts, aquells que hem trepitjat infinitat de vegades, i que desfem sempre que tornem caminant del que anomenen el triangle d’or de la ciutat, i que engloba els tres centre comercials potser més importants.

Coses curioses que trobem de camí. Instantànies que captem. Vida en un segon d’aquesta ciutat. Hi hem passat moltes vegades, molts dies, i ara sentim que ens falta temps, i que no volem deixar passar cap oportunitat per calar-nos de cada raconet que desprengui aroma de Kuala Lumpur.

La propera vegada i última, serà demà passat quan tornem de Singapur, però tot i que no hi pensem massa, estem segurs que quan deixem Kuala Lumpur alguna cosa saltarà a dins nostre. Algun petit avís, un botó d’emergència que ens activarà el senyal de compte enrere, i és que el saber que no tenim programada parada a Kuala Lumpur per a un futur, és senyal que el nostre viatge s’està començant a acabar… ☺

Informació pràctica:

– L’entrada al cinema en un dia laborable val 12RMB per persona, si es vol estar a les butaques del amor en són 15.