23 d’agost

Avui és un dia especial. Perquè és l’aniversari de la Irene, la meva germana petita, i ja és el segon que ens perdem, i no pot ser això de no poder-la ajudar a bufar les espelmes. El proper segur que no hi faltarem!!! ☺ Així que com no hi podrem ser, aprofitarem la convidada a aquests gran espectacle que fan a Singapur, la pastisseria Escribà de Barcelona i els Comediants, i ens aproparem a sentir-nos més aprop de Barcelona, i de pas intentar trobar un pastís per la Irene, que com ella no és massa de dolços, ja ens el cruspirem nosaltres… ☺

Els autobusos de Malàisia son de luxe i a bon preu. Des de l’estació de Pudoraya surt el nostre. Ben aviat, que tenim molt feina a Singapur, i tot i que el trajecte és molt còmode, les cinc hores o més no ens les treu ningú. Som quatre gats al bus, quasi sembla un taxi privat…

Pas fronterer de luxe. Controls de passaports i motxilles ben organitzats, i en un tres i no res estàs entrant a la República de Singapur. És coneguda com la ciutat-estat, però aquest país, el més petit de tot el sud-est asiàtic, està format per setanta tres illes. La més gran, on es troba la gran ciutat, està comunicada amb la península malaia mitjançant un parell de grans ponts. Tot i que any rere any, van guanyant metres al mar, l’extensió del país és molt petita, així que al poc temps d’haver passat la frontera, ja comences a veure els gratacels que anuncien el centre de la ciutat. Hem agafat l’allotjament més barat que hem trobat. Singapur és territori difícil per backpacker, i sota una calor que desfà l’asfalt, localitzem caminant i en uns vint minuts, el nostre allotjament. No promet massa. Escales amunt, un xinès que ens reparteix tovalloles i sabonets, un senyora gran ajaguda a l’escala que ens mira amb cara estranyada, i una habitació molt petita, però que té aire condicionat.

Els banys, no superen l’examen de la comoditat. No recomanem el Hawai Hostel. No és el pitjor pel que hem passat, i per una nit està força bé tenint en compte el preu pagat, però segurament hi ha opcions més interessants. Anem justos de temps, ens aclimatem en 10 minuts, deixem motxilla petita, i sortim al carrer a enfrontar-nos a la calor. Tenim gana, són les tres de la tarda i un Mcdonalds farà la funció d’alimentar-nos i no perdre massa temps.

Passegem per la zona de Clarke Quay. Entre les cases de colors, el canal, i els restaurants amb marisc viu, especialment llagostes i crancs, que exposen a peixeres de vidre, retolant-les amb la procedència del material. Un bon lloc per fer dinar, però els preus de Singapur, són els que podríem trobar a Barcelona…

Botero sempre present. Ens encanten les seves estàtues, i sempre ens torna al gat del Rabal, i als durums del Kilim ☺. Al fons, el Marina Sand, aquell hotel que em té enamorat, i que tard o d’hora hi farem nit, per poder gaudir de la seva infinity pool amb vistes privilegiades de la ciutat.

Si de situacions privilegiades parlem, el Catalunya-Singapur n’és un clar exemple. A tocar de mar, i amb un disseny modern i espectacular, pots degustar el millor de la cuina catalana, i a uns preus assequibles tenint en compte la situació i la ciutat on ens trobem. Serà una propera vegada, aquest el tenim amb una X molt gran a la nostre llibreta de “pendents”. Ara només passem a recollir les entrades que va guanyar l’Eva, i que ens permetran assistir de franc a l’espectacle de Fantasia by Escribà. Moltes gràcies!!!

Ostres y cervesa Moritz al cor de Singapur. Bon pla, que també queda per a la propera…

Festival de cometes al parc. Gentada, que barreja criatures i adults fent-les volar. Molt bonic, com sota el cel blau i amb música de fons, tot s’omple d’intents d’aguantar l’estel a dalt, amb el rerefons dels gratacels, mentre els altres intentem passar pel costat sense patir ninguna lesió produïda pel fil que baixa de cop sense avisar. O que algun dels cossos sense control, que dansen embadalits mirant cap al cel, t’esclafi mentre es mou incontroladament, com en un capítol qualsevol de Walking dead.

Les criatures de Viatge a Ítaca, segueixen presents. Apareixen molt sovint, cada vegada més, i és que aquest petit somni ha retornat els Peter Pans per algun temps oblidats. Esperem que duri, però per si de cas, cal aprofitar, i l’Eva no es resisteix. Es deixa portar. Vol ser una més d’aquest rusc de colors que inunda el cel. Així que més contenta que un gínjol, fa la cua, posa en pràctica una petita tècnica d’avançament apresa a Xina i Índia, i ja té la seva bossa taronja, que conté un ventall, ampolla d’aigua, i el tant preuat estel.

Ja en tenim prou de calor, a la sala de convencions del Marina Sand hi fan l’espectacle de màgia i dolços que tantes ganes tenim de visitar. Cua per entrar-hi, la majoria de públic, d’aparença asiàtica. Els comediants que entrenen el personal. Unes salutacions en català, i una foto mentre ràpidament ens expliquem quatre coses. Els deixem treballar, ens encanten.

Obren portes. Passin, passin, que el món de Fantasia by Escribà és aquí. Dolços, xocolata, sucre i records que ens transporten a petits racons d’infància a mesura que avancem pels passadissos. L’Eva ho explicava perfectament en el post que va fer.

.

Animals, figures de xocolata, pastissos… Simplement increïble.

I toca l’hora de tastar. La nostra invitació no és completa, però podrem posar-nos a la boca sis de les delicatessen que ofereixen. Tres per cap, però compartirem i així el ventall de sorpresa al tastar textures, colors, olors i sabors, s’amplia al màxim. Un Frankfurt de gelatina, o un pernil salat, que té gust dolç i que es rega amb oli i sal, sorprèn i agraden a parts iguals.

Llavis de caramel, com els de l’Eva, diuen ☺. Maduixes, i més. Tot ho tastaries, no deixaries res de res.

Ens hem acabat el que donaven, ara toca baixar-ho passejant per les Rambles. Per la façana de la mítica pastisseria que hi tenen en aquest emblemàtic carrer de Barcelona.

I ja han passat un parell d’hores ben dolces, plagades de tot una mica. Sortim agraïts per la oportunitat. Ara s’apropa l’hora de les llums i els colors del Garden by the bay. Ja els vam visitar l’altre vegada que vam ser a la ciutat, però són preciosos, i ara que es fa fosc, entre la gentada busquem un raconet a la gespa des d’on poder gaudir de l’espectacle.

Eva és preciós, però estic baldat. I entre verd i vermell de les llums de l’arbre metàl·lic, faig una caparronada. Em desperten les ulleres que poc a poc van caient, i per sort encara puc acabar de contemplar l’últim ball de llums al compàs d’una melodia adient, per a un moment màgic.

Punt i final a l’espectacle. Paladar i ulls ja tenen el que volien, i ara el cos comença a anunciar que no pot fer una passa més. Arrastrant els peus anem fins a la estació de metro per apropar-nos al hostel. Abans de pujar, soparem alguna cosa, no volem tornar a baixar les escales, i ja és tard. Les lliteres són prou còmodes, i avui segur que dormirem com a socs. Demà ens hem de llevar aviat, que encara volem veure quatre coses abans de deixar la ciutat… ☺

Informació pràctica:

– L’autobús des de Kuala Lumpur sortint de Putrajaya a Sinagapur ens ha costat 50RMB per persona, i a Singapur ens ha deixat al Golden Complex

– Per entrar a Singapur no es necessari visat i un cop segellat t’hi deixen estar 90 dies

– Hem dormit al Hawai Hostel prop de Little India i el preu per l’habitació ha estat de 46$ amb bany compartit

– Per agafar el metro a Singapur la primera vegada es paguen 0.10 cèntims més per la targeta que et tornen en quan fas 3 viatges i en el sisè et descompten 0.10 més.