Qui són aquesta parella riallera, que sempre queden bé a les fotos, i amb un aspecte de fer de la felicitat la seva bandera de vida?

Doncs són l’Úrsula i el Marc, uns viatgers que ens encanten tot i que encara no els coneixem en persona, però des dels seus relats al blog de Mosamperdut.com contagien tot el que el viatger necessita per somiar, per creure que allò que ells expliquen també li pot passar al que llegeix les seves paraules.

Ja han passat la trentena diuen, no ens ho creiem ☺. Són catalans, aficionats als esports de muntanya, i a conèixer aquest el món des d’una perspectiva més amplia de la que ens ensenyen a veure en la nostre societat. Curiosament han estudiat o estan en camí dels graus de Turisme i Psicologia, gairebé com nosaltres.

Són de motxilla a l’esquena, dels convençuts, dels que els agrada barrejar-se amb tot i tothom, i que la vida passi per sobre, per darrere o pel costat, mentre ells capten cada matis de tot el que els envolta. Al 2009 van anar a Veneçuela, i des d’allà, i des d’aquell moment, van engegar la màquina de la il·lusió, i les ganes de no parar de conèixer món. Des d’aleshores fins ara, una pila de països visitats, i ja fa uns mesos, el 23 de gener de 2014 començaven la seva gran aventura viatgera, que de moment els ha portat per la Índia, Sri Lanka, Tailàndia, Malàisia, Laos, Cambotja, i ara ja estan gaudint de les illes d’Indonèsia. Nosaltres els hem seguit, els seguim, i els seguirem, perquè ens encanta com escriuen, i a més, fan uns posts de resum de cada país visitat, que són realment espectaculars. Petites grans guies amb informació pràctica, bàsica i útil, per al dia a dia viatger. Simplement imprescindible…

De vins, ens van comentar que no en sabien massa, però un altre vegada, no cal ser un entès en aromes i anyades per demostrar-nos que ens poden fer viatjar, sentir, somiar i emocionar-nos amb les seves experiències en el món del vi viatger. Ara acabeu de llegir el post, no marxeu que encara queda lo millor de tot. Després, feu una volta pel seu blog. Llegiu per exemple, aquest post de resum sobre Sri Lanka. Nosaltres el teníem gairebé com a llibre de capçalera, tot i que al final no hi vam passar…

Així que prou de presentació, i llegiu les seves paraules, que és el més interessant de tot el post…

Els 5 vins que fan viatjar a la Ursu i el Marc:

1.- GR-174: El vam tastar per primer cop en un sopar familiar, després el vam buscar en diverses vinateries fins que el van trobar a l’Aguiló de Falset. Ens encanta la muntanya i només pel seu nom ja ens fa viatjar pels racons que discorre aquest GR: La Cartoixa d’Escaladei, Cornudella, Falset,…

2.- Viñas del Vero Gewürztraminer: Va ser el nostre primer contacte amb el vi blanc, què dolcet i bo i això que abans no ens agradava! Aquest vi és d’una zona que ens encanta i que visitem sovint per escalar o fer descensos de barrancs. La Sierra de Guara i el poble de Rodellar, uns indrets tranquils, muntanyosos i d’una bellesa diferent. Potser serà el paisatge càrstic o potser serà el turquesa de les seves aigües. Un glopet és un record!

3.- L’Heravi Criança de Vinyes d’en Gabriel, a Tivissa: Aquí només podem dir gran descobriment, un vi afruitat de veritat que vam provar per casualitat en un descobriment doble; de vi i de restaurant. Vam apropar-nos a Palamós per fer immersions i vam descobrir el restaurant Candela de casualitat. Menjar boníssim, cuina de fusió en un lloc íntim amb quatre tauletes, bon servei, menú original i una ampolla d’Heravi! Al paladar era dolç, terriblement afruitat i això ens va dur a un somriure gairebé etern entre xerrades i rialles. A més, Tivissa i els seus entorns, de nou, ens apropen a la muntanya i a la meva terra, la Franja de Ponent!

4.- Can Blau, Montsant: Un vi que ens recorda molts moments compartits, la nostra boda, l’últim dinar amb el meu pare que fa gairebé un any va morir,.. Moltes sensacions, algunes bones i altres no tant, però definitivament bons records a la Masia Can Nena, al nostre estimat Montseny.

5.- Clamor de Raïmat, Costers del Segre: Aquest és un vi que sovint s’ha begut a casa els meus pares. El meu pare era un home amant del vi i sempre que podia aprofitava l’avinentesa per obrir-ne una ampolla. Pagès i sempre dedicat a la terra, gaudia d’un bon vi fet a la terra. Salut pare!