12 d’abril de 2020

Tragèdia que colpeix i ensorra vides al teu voltant. Les noves tecnologies fan que la proximitat i la llunyania siguin coses més relatives que mai. Per sort i de moment, podem anar sortint endavant sense irreversibilitats, perseguint el camí de sortida sota una tènue llum d’esperança que sovint s’intueix borrosa. Hores i hores que van passant i et fan repensar moltes de les coses que fas, de les coses que fem habitualment. D’unes n’estàs content, moltes altres les canviaries al moment si poguessis. Massa amics i família que trobes a faltar, les coses que enyores sovint són les més senzilles. Una abraçada, un passeig, un somriure, o simplement la proximitat d’algú a qui estimes.

Sovint penses tot allò que canviaràs, totes les coses que no seran com eren quan tot passi.
Sovint tot allò que has pensat, quan arriba l’hora de posar-ho en pràctica, la rutina torna a devorar-ho tot. A convertir la teva esperança en quelcom similar a un somni llunyà, del qual només despertes en píndoles de curta durada que et permeten seguir flotant malgrat la tempesta del dia a dia.

Potser no és tant gris el nostre mon personal, potser aquestes dies el pintem d’un to més fosc. Però reflexionant, i mirant enrere i endavant, te n’adones que el camí que actualment segueixes no és el que desitjaves, i sobretot, el més greu, és que ressegueixes amb la mirada cap allà a on et portarà, i tampoc té perspectiva de millora.

Això ara no ho canviarem, però si més no, està bé saber que cap a on el vent et porta no és cap a on vols anar. Si això ho tens clar, pots dedicar els teus esforços a aprendre a virar el rumb cap allà on saps que es troba la teva felicitat.

Disculpeu la introspecció, però son moments de fer-ho. De mirar endavant, i també de mirar enrere per reviure els millors moments viscuts. Allò que ens agrada, allò que ens apassiona, allò que ens fa feliços. Viatjar, viatjar molt, viatjar lluny, viatjar a prop, simplement viatjar i compartir.

I tenint un blog, i encara moltes coses encara per explicar, només en falta la voluntat. Així que a partir d’ara recuperarem fotos i històries passades que no havíem publicat. Algunes de les millors que hem viscut fins ara, sense dubte. Ho farem per tornar a viatjar posant paraules a les emocions i imatges, i intentant compartir-ho per fer més gran l’experiència. En moltes ocasions el primer pas d’un gran viatge, són les paraules d’algú vingut d’un indret inhòspit que posa al teu ideari viatger un destí futur. A nosaltres ens passa sovint, mengem pels ulls i també viatgem en les històries dels altres.

Escriure un blog et dona moltes coses. Una de les millors és la possibilitat de conèixer totes aquestes persones meravelloses d’inquietuds similars que han entrat en els nostre univers personal, i que avui ja formen part del nostre entorn més estimat. I com volem seguir creixent en família viatgera, afegim un nou blog: itacain10photos.com, on el protagonisme absolut és la fotografia i la informació pràctica. Allà viatges i experiències diverses son descrites en 10 fotos per dia i quatre línies que ajudin a qualsevol persona a planificar el seu viatge. Si no l’heu visitat, feu-ho, perquè la inversió temps/recompensa és de les millors del mercat 😉

Futurs en companyia, futur de projectes compartits que un dia seran. Somnis de viatges en tenim molts, masses diria algú. Nosaltres creiem que el massa en aquest cas no existeix. Que només ens falta temps i una vegada poses en ordre les teves prioritats, i si la ventura t’és favorable, el camí serà llarg, molt i molt llarg, ple d’aventures i ple de coneixences…