Un somni que ve de molt lluny, si més no a mi (Eva). I quan dic molt lluny, vull dir de fa molt i molt o potser podríem parlar d’un somni compartit o heretat, ja que els primers que van desitjar un vehicle casa van ser els meus pares.

Jo, aquest somni, el vaig viure anant a tots els salons del caravaning que es feien a Barcelona i veient-ho amb els ulls d’una nena que entra i surt de les diferents autocaravanes. Però sobretot a través d’un Land Rover que el meu pare va adaptar i amb el qual viatjàvem per Europa. Allà hi fèiem vida i fins i tot la meva germana i jo hi dormíem dins.

Ja de gran i compartint la meva vida amb el Mario, en els nostres somnis viatgers començava a aparèixer tímidament la possibilitat de viatjar amb la casa a sobre.

I de fet ho vam poder realitzar per primera vegada a Austràlia, on amb un monovolum llogat durant tres mesos vam estar tastant de primera mà què era això d’un Road Trip.
Poder anar on vols sense dependre de transports i horaris, canviar de ruta en qualsevol moment, no haver de reservar res prèviament, anar allà on et porta el vent, viatjar en qualsevol època de l’any. Tot això és el que et dona tenir un vehicle casa, i d’això se’n diu “Llibertat Absoluta!”

Si descobrir Austràlia en un monovolum ens va encantar, no us podeu imaginar la sensació de recórrer Nova Zelanda durant un mes i mig en una furgoneta adaptada: s’hi podia estar de peu a dins i a més s’hi podia cuinar. Això ja ens va fascinar. Era com passar d’un hostal a un hotel on tot són millores i luxes.

I ja a la nostra terra, en unes primeres vacances després de tornar del nostre llarg viatge, vam fer allò que realment desitjàvem: llogar una autocaravana. Amb ella, durant una setmana, vam recórrer el sud de França. I, què voleu que us digui, ens va entrar el cuquet de voler-ne una. Sí, l’autocaravana es podria comparar amb un hotel de cinc estrelles, ja que tens tot allò que puguis necessitar. De fet, no és més que una petita casa amb rodes que et dona tota la llibertat del món.

D’ençà d’aquella primera vegada que en vam llogar, ho hem tornat a fer un parell de cops, una quan vam anar a Islàndia i l’altra aquí per poder arribar a la Bretanya francesa.

I així poc a poc ens vam anar convencent que en volíem una, i es va convertir en un somni a complir, però que vèiem llunyà.

Tot i així, en començar l’any, tot parlant, vam voler realitzar-ho. Volíem tenir la possibilitat de sortir cada cap de setmana sense gastar-nos un munt de diners en allotjaments i menjar fora. També desitjàvem fer viatges llargs per Europa (per nosaltres la gran oblidada), poder-ne conèixer tots els seus racons i tastar els seus vins i gastronomia d’una forma més econòmica tot anant directament als productors.

Un cop decidit que volíem un vehicle casa, va venir la presa de decisions per saber de quin tipus i per què.

El primer que vam descartar va ser la caravana, ja que tot i ser l’opció més econòmica és la que menys s’ajusta als nostres desitjos. No et permet dormir a qualsevol lloc i no està pensada per anar fent ruta. Per poder-hi dormir has de parar en un indret adaptat ja que hauràs d’acampar, és a dir, desenganxar-la del cotxe i estabilitzar-la. Segons la nostra visió, la caravana està més pensada per anar a fer estades en un càmping i des d’allà anar movent-se únicament amb el cotxe. Justament això no és el que estem buscant.

Descartada la caravana ens quedaven dues opcions: una furgoneta o una autocaravana.
Tot i que hi vam estar donant voltes a optar per una furgoneta, cap de les diferents opcions ens acabava de convèncer, ja que totes tenien algun però. La furgoneta completament “camperitzada” és molt semblant a una autocaravana però amb menys comoditats i prestacions i, a més, té un preu molt semblant. I l’opció de comprar una furgoneta i adaptar-la, senzillament no ho vèiem, d’una banda perquè mai tindràs tot el que t’ofereix una que ja ho porta tot fet, i d’altra banda, però més important, nosaltres no som gens manetes. Així que aquesta opció no era viable.

El nostre cap ho tenia clar: volíem una autocaravana, però segur que ho volíem fer? No era una bogeria? Així que ens vam començar a informar sobre quines despeses comporta tenir-ne una. I tampoc són tantes!

Clar que és una forta inversió, però una autocaravana té una vida útil de 30 anys i en tots els concessionaris fan uns finançaments molt bons de fins a 12 anys. Per una altra banda l’assegurança no és gaire més cara que la d’un cotxe. I els pàrquings, costen el mateix que el d’un cotxe. Així que després d’uns quants càlculs, ens vam decidir, sí, en compraríem una!

Ara tocava decidir quina volíem.

El fet d’haver-ne llogat tres vegades ens ha ajudat a decidir. En primer lloc havíem de triar entre els tres tipus d’autocaravana: integral, caputxina o perfilada.

Les integrals, tot i tenir una visibilitat extraordinària des dels llocs del conductor i de l’acompanyant, són les més cares. Per tant, aquest tipus d’autocaravana la vam descartar immediatament.

Pel que fa a les caputxines ja teníem molt clar que no era la que desitjàvem, ja que són autocaravanes pensades per a famílies i porten un llit sobre la cabina del conductor, la qual cosa fa que el vehicle sigui menys aerodinàmic i per tant consumeixi més combustible. A més, la distribució de la resta de l’habitacle no està pensada per a parelles.

Per tant, ja teníem clar que volíem una perfilada. Ara tocava decidir distribució tant de la zona on dormir com de la d’estar durant el dia.

Distribució zona d’estar:

Actualment per a la zona d’estar hi ha bàsicament tres distribucions: saló amb exposició orientada a la carretera, saló cara a cara i saló en forma de ela. El primer consisteix en dos seients que serveixen per anar en ruta, enfocats cap a la carretera, i una taula fixa enganxada a la paret. El segon són dos bancs laterals encarats entre ells, de forma perpendicular a la carretera. I el tercer són dos bancs posats en forma de ela. Particularment la distribució que més ens agrada és la forma de ela per la comoditat que et dona quan estàs dinant o bé veient la tele o fent el que sigui mentre estàs al saló.

Tipus de llit:

Avui en dia, hi ha quatre distribucions: llits bessons, llit transversal, llit francès i llit en illa. Els bessons són dos llits elevats units per la meitat superior, però si vols tenir llit de matrimoni ho has de muntar cada nit i no és gaire còmode per pujar-hi. El transversal queda massa elevat i per tant, durant el dia, no t’hi pots estar llegint, per exemple, i a més el que dorm a la part interior ha de passar per damunt de l’altra persona si vol anar al lavabo. El llit francès, que és un del que ens agradava, tenia el problema que té un garatge bastant petit. El garatge és la part de l’autocaravana on s’hi poden guardar coses i, si és gran, hi pots portar bicicletes o fins i tot una moto petita. Així que, com us podeu suposar, la nostra tria ha estat el llit en illa, que és el més semblant a un llit de matrimoni i que a més et permet tenir un garatge bastant gran.

Amb totes aquestes decisions: autocaravana perfilada, amb llit en illa i saló en ela, vam començar a visitar concessionaris per decidir quina seria la que es quedaria amb nosaltres.

I, després de dues setmanes molt intenses de veure tot tipus d’autocaravanes ja ho teníem clar: la que més ens agradava per la relació preu/prestacions era la Adria Matrix Axess 670 SC.

I què té aquesta que no tinguessin les altres?

Doncs a part de complir els tres requisits inicials, té molts racons on guardar coses, que tenint en compte que és una mini casa, és un tema important. Té un garatge molt gran, ja que el llit el pots pujar elèctricament. Té una porta d’entrada amb finestra i més ampla que la resta. L’altura de l’interior és més alta que altres autocaravanes. I, a més ,té el bany i la dutxa separats però que, si es vol, es poden unir fent una estança més ampla.

Així que ens seguiu amb les nostres pròximes aventures amb l’autocaravana?