Viatge a Ítaca

Author Archives: Viatge a Ítaca


by 1 comentari

Deixem Bangkok amb desti Laos

Avui hem de deixar Bangkok, i per fer-ho, ens aixequem cap a les 6:30, esmorzem al Guest house on estavem instal.lats i que ens ha agradat molt, i anem a buscar l’autobus que ens portaria a l’aeroport. De cami, passejant ens conviden amablement a pujar a mil taxis que declinem amb un sonriure i seguim el nostre cami.

Trobem la parada de l’autobus al costat de Kao San road, i comprem el bitllets que ens costen uns 4 euros cada un. Cap a les 8:30 ens posem en marxa, i despres d’una mitja horeta i passar nombrosos semafors amb cronometre, arribem al macroaeroport de Bangkok. Facturem bosses i passem els controls pertinents, aixo si, tot molt ben organitzat i amb molta amabilitat del personal, despres d’esmorzar alguna coseta, embarquem a l’avio de Air Asia per sortir puntualment a les 11:35.
Quina pena deixar aquest gran mercat ambulant que es Bangkok, pero tenim la certesa que hi tornarem perque ens ha captivat.

Despres d’una horeta i quart a l’avio, aterrem sense incidencies a Chiang Rai. Recollim les motxilles i aqui comenca la veritable aventura. Agafem un taxi i ens dirigim cap a l’estacio d’autobusos, on arribem despres d’un quart d’hora. Entrem al recinte i veiem dues dotzenes d’autobusos dels anys cuaranta, dels quals ni ha un parell plens fins a la bandera d’autoctons. Comenecem a observar i en trobem un que va cap a Chiang Khong, el nostre desti al nord de Tailandia, des d’on intentarem creuar la frontera cap a Laos.

L’amable conductor de l’autobus, ens fa lloc dins de l’autobus i acomoda les nostres motxilles. Fem un viatge d’unes dues hores, per uns 2 euros, barrejats amb monjos i nens, per carreteres d’asfalt i de terra veient paissatges plens de camps d’arros tipics de la zona.

Arribem i nomes baixar del bus, ens assalten el tuc-tuqueros que ens ofereixen dur-nos cap al punt d’embarcament. Nosaltres declinem la seva ajuda i decidim arribar-hi a peu, el que no sabiem es que en el trajecte hi estem uns quaranta-cinc minuts carregats amb les motxilles i amb un calor sofocant.

Quan arribem al Check Point, passem el control de passaports i paguem la barca que ens transportara a Laos. Ens fan pujar a una barqueta que es cau a trossos i que sembla que s’estigui a punt d’enfonsar per la part dreta. Per sort arribem a l’altra vorera del riu i baixem de la barqueta amb els mateixos problemes per baixar sense mullar-nos que haviem tingut al pujar.

Ens fan els visats, i mentre suem tot el liquid que ens quedava al cos, l’Eva te un petit desfalliment degut a la calor i l’esforc, pero per sort es recupera encomanant-se a l’esperit del motxilerisme.

Ja estem a Laos, hem entrat per Huay Xai i farem nit al poble. Trobem una guest house, que es diu “BAP guest house” a uns 150 metres de la zona on hem arribat i ens hi quedem per 10 euros la nit. Habitacio confortable, amb dutxa i aigua calenta, ventilador i TV, a mes d’una anfitriona entranyable, que despres d’una dura, amable i somrient negociacio, ens reserva vaixell per dema al mati, per comencar la travesia pel Mekong amb destinacio Luang Prabang.

Despres de deixar les coses a l’habitacio i fer una dutxa per recuperar forces i treure la suor, ens sorpren la nostra primera pluja monzonica, i la podem contemplar des d’un petit porxo. Despres d’una horeta plovent, para i podem sortir a canviar euros per Kips que el canvi esta al voltant de 10.000 kips un euro aproximadament. Tornem cap al Guest house i abans d’anar a dormir, sopem mentre degustem al porxo una magnifica Beer Lao de 66 cl. ben i ben freda…


by 2 comentaris

Bangkok dona per molt

Avui no hem matinat gaire per poder estar ben descansats. Ens hem aixecat cap a les 9 i hem esmorzat tranquil·lament al mateix guesthouse que estem instalats i que cada vegada ens agrada més.

Durant l’esmorzar hem posat al dia el blog i ens hem posat al dia sobre el mundial (ja sabem que Espanya s’ha classificat).

Després d’haver esmorzat hem anat en direcció el Palau Reial tot fent una excursioneta i notant la calor que fa per aquestes contrades.

El Palau Reial és espectacular i molt gran. Per poder-hi entrar ens hem hagut de tapar, pel Mario ens han deixat uns pantalons i per l’Eva una faldilla (a canvi d’un dipòsit que després et tornaven). Durant dues horetes l’hem estant visitant per tots els racons i suant com uns porquets.

Al sortir hem estat buscant desesperadament un lloc amb aire condicionat per poder descansar una miqueta, finalment n’hem trobat un on hem aprofitat per menjar alguna coseta (el mario ha demanat el plat més picant de la carta) i de pas refrescar-nos una mica.

Amb les forces renovades hem anat passejant fins al moll on s’agafa el vaixell per creuar al Wat Arun, durant la passejada hem passat per un mercat d'”amulets” on sembla que els locals els intercanvien o en busquen alguns en concret (s’assembla una mica al Mercat de Sant Antoni els diumenges).

Amb el vaixell hem creuat el riu per visitar el Wat Arun que només hem rodejat ja que per entrar ens feien tapar una altra vegada i com teníem molta calor…

Al tornar a la riba principal, hem anat a visitar el Wat Pho on hi ha una escola profesional de massatges (que no hem provat), a part del gran Budha daurat estirat que és enorme i moltes estupes que evidentment hem fotografiat.

Per continuar el dia, hem agafat un vaixell per baixar pel riu Cha Praya fins a la zona de Silom. Aquests vaixells són com busos aquàtics que tenen diferents linees, i on pràcticament baixes i pujes en marxa, pel que evidentment vas molt ràpid.

Un cop a Silom, hem estat passejant pel carrer principal, on hem pogut veure els hotels més guais de Bangkok i botigues també molt elegants (una ciutat totalment diferent de la que havíem visitat fins ara). Com estavem rebentats i acalorats, hem parat a un starbucks a reposar i refrescar-nos, i després hem passat pel mercat de Pat Pong però encara l’estaven muntant (ohhhh massa d’hora).

En aquest moment ja hem decidit tornar cap a la guest house, i com??? pos amb un Tuk Tuk que el Mario encara no hi havia pujat mai, l’experiencia d’anar a en tuk tuk és com estar dins un videojoc, ja que apareixen cotxes per totes bandes i sempre estàs a expenses que el conductor passi per llocs impossibles.

El tuk tuk, ens ha deixat a Kao San Road on evidentment hem acabat pecant i hem comprat unes samarretes. Al arribar al guesthouse, ens hem fet una bona dutxa i després…. un massatge que teníem gratis!!!!! Hem quedat com nous després que ens
masseguessin per tot arreu i semblés que ens anessin a trencar i quan hem acabat… hem decidit fer un fish spa… que és???? millor mireu les fotos….

Ara a sopar una miqueta i després a reposar que demà ens espera una jornada llarga….


by 1 comentari

De Doha a Bangkok

El segon dia comença amb el despertador sonant a les 5 del matí, però no costa tant aixercar-se estant de vacances…

Demanem l’esmorzar per telefon, i ens el pujen a l’habitació en cinc minutets. Esmorzem contemplant les vistes del sol despertant des de la planta 12. Ens truquen que el transport cap a l’aeroport està preparat i ens encaminem cap al nostre destí Bangkok. L’avió és dels grossos i té pantalles tàctils, que crec que ens faran un viatge força divertit.

Després de casi 7 hores arribem a Bangkok, la sortida era a les 8 del matí (hora local Doha) i arribem a Bangkok a les 19:15(hora local). Entre les hores a l’avió, la correcció horària i els tràmits de passaports,maletes,etc…. avui no podrem fer gaire cosa.

Sortim del l’aeroport gegant de Bangkok i comencem a veure que passarem molta i molta calor,agafem l’autobus AE2 que ens porta cap a Ko San road i localitzem el guest house “Happy house” on teniem habitació reservada. Deixem motxilles a una habitació força confortable i per sort amb aire condicionat, i quan paguem els 570 wats per nit, que al canvi deuen ser uns 14 euros, ens informem que tenim un massatge de 30 minuts gratuït. Crec que demà quedarem relaxats…

Sortim a sopar i fem un passeig per la zona que està plena de gent, de llocs per mejar i de taxistes que ens volen portar a veure el show del ping-pong a la zona de pat pong. Crec que ho deixarem per un altre dia, i parem a sopar a un dels mil llocs que posen el Brasil-Portugal i on sembla que corre una mica d’aire. Menjem una barreja de fideus i pollastre i els acompanyem d’una cervesa Tiger de 66 cl que pel que es pot veure és el tamany predilecte per aquí…

Avui ha sigut un dia llarg en esdeveniments, encara que curt amb hores, així que decidim posar-li punt i final i anar a dormir.


by Deixa un comentari

Bangkok o Doha, que més dona si estem de vacances…

Ens aixequem cap a les 7, esmorzem i cap a les 8 ens passen a buscar la Glòria i el Pere, per anar cap a l’aeroport.

Arrivem molt d’hora i després d’esmorzar i revisar unes quantes botigues, ens encaminem cap a la porta d’embarcament. Retard en l’hora d’embarcar i un cop dins de l’avió, retard en l’hora de enlairar-nos. Una hora esperant a dins l’avió i encara ens en queden set per arribar a Doha i fer connexió amb Bangkok, que comença a perillar…

Per fi surt l’avió, i dormim, dinem,veiem pel·licules, tornem a dormir, llegim una miqueta, i ja estem a Doha. Correm per intentar agafar l’enllaç, però ens informen que l’avió ja ha tancat portes. Ens han de recolocar, ho fan en un avió a primera hora de demà i ens informen que passarem la nit en un hotel de luxe. Ens ha anat molt bé això de sortir corrents de l’avió i ser el primers en la recolocació, perquè unes 60 persones enfadades esperen darrera nostra a que els donin informació i/o els recoloquin. Enllestim els tràmits amb un Catarí molt simpàtic i esperem que un fantàstic cotxe ens passi a buscar i ens porti cap a l’hotel.

Quin hotel…..ens donen l’habitació, deixem la bossa de mà i la càmara, i anem a sopar que aquí tanquen d’hora. Un buffet espectacular ens espera, i sense massa gana, deixem poques coses sense probar. Pujem cap a l’habitació i abans de dormir, encara tenim temps de veure el que em sembla que serà l’últim partit del mundial per a nosaltres…..


by Deixa un comentari

Anem a fer un tomb pel Sudest asiàtic

Ja hi tornem a ser, si, demà ens anem a fer una volta una mica llarga pel sudest asiàtic, aquesta vegada tocarem Tailandia, Cambotja i més extensament Laos.

En total ens anem 25 dies que ja us anirem relatant. La intenció és començar per Bangkok, per anar després a Laos i passar-hi uns 14 dies. D’aquí anirem a Siem Reap per veure els fantàstics temples d’Angkor i acabarem el viatge a Ko Yao Noi, una illeta de Tailandia.

Us anirem mantenint inforats sempre que ens sigui possible trobar conexions a internet.


by Deixa un comentari

Visitant més pobles medievals

Avui ens hem llevat una mica més d’hora per aprofitar el dia i al final ens hem fet una bona panxada de kilòmetres. Avui anem directes cap a Rocamadour tot i que hem fet alguna parada pel camí. Al fer un dia mig núvol mig sol hem vist uns paissatges preciosos durant tota la conducció.

Quan hem arribat a Figeac hem fet una parada per fer una volta pel poble que no està malament, però evidentment com comença a ser un costum, al fer la parada i començar a passejar han comenat a caure gotes i per tant hem tornat a posar-nos en marxa amb el cotxe.

Ens hem dirigit cap al punt més allunyat del dia, Rocamadour, un poble encaramat a una roca, com ara Castellfollit de la Roca, on a dalt de tot hi ha un castell i a baix hi ha el santuari i el poble medieval.

Hem aparcat el cotxe al costat del castell, és a dir, a dalt de tot, i això vol dir que hem fet una bona excursioneta, tant de baixada pel camí de la creu (hi ha totes les estacions de Crist quan portava la creu) i després al poble, com evidentment…. de pujada!!!

La baixada ha sigut maca i el santuari és una especi de Montserrat medieval francès però amb verge negra inclosa. Després el poble és un carrer medieval, molt turístic però molt bufó.

Com quan hem arribat al poble començava a caure gotes, i era l’hora de dinar, hem anat a fer un mos, mmmm foie i cuixa de canard, no està malament oi??

Havent dinat i estant el poble com estava ple de botigues… doncs hem pecat!!! si hem comprat una mica d’aquest foie tan bo que és justament d’aquesta regió.

Un cop fetes les compres i com semblava que volia ploure una altra vegada ja hem comenat la pujada cap al cotxe on hem arribat esbufegant una miqueta.

De Rocamadour hem anat en direcció St Cirq la Popier però en la carretera hem vist que ens quedava poca gasolina i hem parat a una gasolinera, però en aquest país n’hi ha moltes que van només amb targeta i sembla ser que les nostres no van 😦 així que fins a Cahors on hem pogut posar-ne hem estat una mica negitosos.

De Cahors hem anat a St Cirq la Popier on primer no pensàvem parar però al final ho hem fet per descansar una miqueta de cotxe.

El poble també és molt maco i té com tots moltes pujades i baixades i evidentment s’hi pot comprar foie tot i que com ja ho havíem fet ens hi hem resistit.

D’aquí ja hem tornat cap a Albi per carreteres precioses i amb uns paissatges espectaculars.

I per sopar… hem trobat un restaurant molt cuco passejant per Albi on hem menjat molt rebé.


by Deixa un comentari

Que maco i difícil de trobar és Belcastel

Avui ens hem aixecat a les 9, hem esmorzat a l’hotel i ens hem posat en camí. Ens encaminem cap a Rodez, però per una inesperdada equivocació de ruta, ens veiem obligats a parar i fer algunes fotos a “Salles-la-Source”, un petit poblet amb un salt d’aigua espectacular.

Després de l’aturada, reprenem el camí, la nostre intenció és anar cap a Belcastel, i després de moltes voltes hi aconseguim arribar.És un petit poblet al costat del riu, el cotxe el deixem a la part de dalt del poble i comencem a baixar, al costat del riu i en el que sembla que hi ha un camping, trobem un lloc per dinar on ens tracten molt i molt bé.

Tornem a pujar cap al cotxe i comencem a fer via amb destí Conques, que després d’aparcar el cotxe i fer un passejet ens apareix espectacularment després d’un revolt.

Fem una passejada i marxem de forma precipitada perquè comença a ploure a bots i barrals, i nosaltres sense paraigües…..Un cop al cotxe i intenant entrar en calor, volem apropar-nos a Najac, on arribar ens costa una miqueta, perquè això de informar els noms dels pobles als cartells de la carretera, només ho fan de tant en quan aquí a França…

Finalment hi arribem després de molt voltar, i fem una volteta pel poble, castell inclòs, i la veritat és que és força maco com tots els que hem vist.

Ja esgotats decidim tornar cap al campament base establert a Albí i abans d’anar a dormir, fem un soparet a un restaurant on sembla que el plat estrella és les tapes espanyoles i la sangria de vi. Tothom ho pren i sembla que els hi agrada, ai, si ens posessim a fer truites nosaltres….nosaltres menjem una miqueta de cannard que està força bò i després d’un bon soparet tornem a l’hotel on fent d’un zapping televisiu, podem veure inesperadament la segona part de Barça-Athletic. Ara que ja hem fet quatre gols podem anar a dormir tranquils…..


by Deixa un comentari

De Carcassonne a Albi

Ens hem llevat força d’hora, però tot i així hem estat fent bastant el “remolon”. Cap a les 10 hem decidit dutxar-nos i anar a esmorzar alguna coseta amb els altres. Després d’esmorzar ja hem agafat els cotxes i cada un ha anat per la seva banda.

Nosaltres hem anat cap a la Cité per donar-hi una volta, ja que ahir per la nit gairebé no vem veure res de res. La porta d’entrada estava a petar i crec que això ha fet que ho visitéssim tot a una velocitat més accelerada del normal. Carcassonne és maca tot i notar-se que ha estat restaurada, és com una ciutadella treta de conte amb les seves torres i tot, només hi falten els caballers i les seves doncelles.

Com ahir vem pendre un vi força bonet a una botiga-bar de la cité, hem anat a comprar-lo ja que no sortia molt car.

De Carcassonne hem marxat en direcció Albi, però com sabíem que per allà passava el Canal du midi, hem agafat una carretera no principal i hi hagut un moment que ens hem pogut apropar i passejar-hi una miqueta. La veritat és que ve de gust fer-lo o fer un tros en bici, ja que sembla força fàcil de fer.

Poc després de fer la parada per passejar pel Canal du midi hem arribat a Castelnaudary i hem decidit parar-hi per dinar, el poble en si no té res, i hem dinat alguna cosa ràpideta.

D’aquí ja hem tirat directes a Albi, però com al arribar-hi era d’hora, hem decidit seguir en cotxe a veure un parell de pobles que estàven aprop. El primer que hem anat a veure ha sigut Cordes Sur Ciel, el poble és molt maco i està a dalt d’una muntanyeta, així que com podeu suposar toca una excursioneta fins a dalt, hi ha algun moment que passem alguna porta de muralla que dona la impressió que ha d’aparèixer un cavaller muntat en un cavall, cavalcant cap a dalt per avisar que venen els enemics. Un cop a dalt les vistes són impressionants.

La baixada es fa una mica dura pels genolls, però en un no res ja tornem a ser al cotxe per anar cap a Castelnau du Montmiral, un altre dels pobles més macos de frança i tot i ser més petito que Cordes sur Ciel, té una plaça porxada molt maca on aprofitem per fer una coca-cola i reposar una miqueta de cotxe.

Com que ja se’ns han fet les 5 passades agafem el camí cap a Albi on ens és força fàcil trobar l’hotel (un Formula 1 on l’habitació està força bé, tot i que l’habitació no té bany).

Sense donar-nos temps a que ens agafi la mandra agafem el cotxe per anar al centre d’Albi on donem una petita volta per la catedral (tota una mole) i els voltants, i trobem un restaurant força “cuco” on fem un bon soparet, per després caure rendits al llit.


by Deixa un comentari

Guanyarem!!!! o fantàstica ruta per aeroports

Partim dimarts ben d’hora des de Girona per intentar arribar a Londres via Bristol. Arribem a Londres al migdia i després de deixar les bosses busquem algun lloc per dinar alguna cosa i començar a degustar les meravelloses “pintas” britàniques. Fem un recorregut per diversos pubs, des d’un de música “heavy” on la clientela era força curiosa, fins a un altre d'”ambient”, on no faltava un noi als lavabos amb un pedestal ple de perfums, en resum, que tornem a l’hotel ben tard…

Dimecres molt aviat sona el desperador, quasi no hem dormit però ens hem de posar en marxa que comença el gran dia. Esmorzem el típic esmorzar britànic per agafar forces i ens dirigim cap a Candem Town, on ens impacta la quantitat de botigues curioses, després de que desenes de xineses es barallessin perquè provessim els seus fideus, acabem menjant a un argentí on els amos ens fan una lliçó magistral de futbol mundial… Tot acabat de dinar, ens dirigim cap al “Emirates” per barrejar-nos amb l’afició local, de moment hem vist set seguidors culés, nosaltres inclosos. Al primer Pub que visitem prop del camp, comencem a trobar ambient unes quatre hores abans del partit. Els seguidors de l’Arsenal, no són hostils però tampoc massa simpàtics, encara que poc a poc anem establint relacions cordials. Quan sortim del pub i ens dirigim cap el camp, només veiem que samarretes vermelles portades per armaris empotrats que de tant en tant ens diuen alguna coseta. Entrem en un últim pub amagant les bufandes i samarretes per indicacions dels autòctons i després de fer l’última pinta abans del partit arribem per fi al “Emirates Stadium”. La veritat és que l’han deixat ben bonic aquest anglesos…..

Del partit, dir que va ser d’un domini aclaparador del Barça a la primera part, però sense encert de cara a porta. La segona part comença i quan encara estàvem baixant per les escales, el gran “Ibra”, decideix fer una vaselina al porter que fa esclatar l’eufòria, abraços i crits amb tots el culés que ens envoltaven. Quasi sense temps per arribar al nostre lloc arriba el segon gol que deixa glaçats els seguidors gunners. Sembla que això no li senta massa bé als “stewarts” que més que vigilar, provoquen al personal.

Però aquesta gent no es rendeix mai, i aconsegueixen marcar dos golets i empatar el partit quan semblava que el teniem coll avall.

Qui deia que aquesta gent no animava? Que li deien l’opera a aquest estadi? No se’ns va sentir al culés en tota la segona part, i és que a Can Barça encara hem d’apendre molt d’animar al camp. Alguns ho vam intentar i l’afonia en pot donar fe…

Per acabar amb Londres, vam anar fent Pubs i Clubs fins el tren de les 7 del matí cap a Liverpol, per després anar amb avió des de Liverpol a Carcassone, on ens recollien en cotxe a la tarda i després de fer un soparet a la Cite de Carcassone on no podia falta la típica Cassoulette, el llit ens esperava per intentar recuperar una miqueta de la son que teniem pendent.