Bé, ahir vem intentar anar a Montevideo, però no ho vem aconseguir, ja que tot i tenir els bitllets des de fa més d’un mes, degut al vent i el mal temps el port de Montevideo no estava obert i el vaixell no va sortir fins a la tarda, així que al final no hem pogut trepitjar Uruguay (tot i que jo si que ho vaig fer l’any passat).

Bé de moment aquest blog no hi hauran més entrades fins que torni a marxar de viatge, ja que avui ja torno cap a Barcelona, però no us preocupeu no tardaré molt a tornar a escriure.

L’última de les nostres excursions a Ushuaia ha sigut la navegació pel Canal Beagle. Perquè no fos gaire massificada l’hem feta amb un barquet petit (Patagonia explorer) que només hi podien anar 12 turistes, si no el reste ja eren catamarans molt més grans, semblants al que vem agafar per fer la navegació dels glaciars.

En principi havíem d’anar directes al Far dels Eclaireurs però s’ha girat molt de vent i per tant hi havia massa onades per navegar, per tant hem anat directes a la illa Birdges a on hem pogut baixar i caminar-hi una mica i veure alguns jaciments yamanas a part d’unes vistes fabuloses cap a la bahia d’ushuaia i cap a les illes de navarino i hoste (ambdues xilenes).

D’aquí hem seguit navegant per anar a veure cormorans rokeros i imperiales en diferents illes i també lleons marins.

Com que el temps s’ha calmat, un cop vistos els lleons marins, si que hem pogut anar fins el far dels Eclaireurs i semblava que fos el far de la fi del món ja que amb prou feines es veia la sortida del canal Beagle. D’aquí ja hem anat de tornada al port.

Avui hem anat als llags Escondido i Fagnano en un 4×4, o més específicament en un Land Rover, així que és com si hagués tornat a la infantesa.

Tot seguint la carretera el primer lloc on hem parat ha sigut una zona on hi ha tot de capelletes, aquestes han sigut posades pels habitants de Ushuaia, ja que cada un d’ells provenen de diferents zones d’Argentina i tenen diferents creències, però el que si que han fet ha sigut posar les capelles unes al costat de les altres.

D’aquí ja hem anat cap a la zona a on vem estar ahir a la nit i hem continuat passant per Cerro Pastor (on hi ha una estació d’esquí alpí, les altres són d’esquí de fons) i fent una parada en un mirador des d’on es veia el Lago Escondido.

D’allà ja hem continuat i ens hem ficat en un camí que només podíen accedir 4×4 i així hem pogut estar enmig del bosc i ens han anat explicant coses del bosc, així com dels castors que van ser introduits per l’armada argentina i que ara mateix tenen veus en contra, però també en tenen a favor.

Al final del passeig en 4×4 hem anat a parar al Lago Fagnano que és un llac que fa 110 km de llarg (com si a catalunya tinguessim un llac des de Barcelona a Tarragona) i que com feia bastant de vent, la veritat es que semblava un mar.

D’aquí ja hem anat a l’hosteria a dinar un bon cordero fueguino.

Ahir al vespre vem fer una excursió de nit que anava a una de les valls on es practiquen esports de neu.

Per començar la nit, ens vem posar raquetes de neu per començar a caminar per sobre la neu que hi havia per tota la esplanada que quedava davant de l’hosteria a on ens havia deixat el land rover que ens va venir a buscar.

Al final de la caminata vem arribar a una cabanya que simulava les que tenien els antics yamanas i on a dins hi havia un foc que escalfava totalment l’ambient i no semblava que s’estigués gairebé a la intempèrie. Un cop a la cabana, ens van anar donant de sopar, primer unes broxetes(que al ser de nit no vem esbrinar de quina carn era) acompanyades d’un vi calent (fet amb canyella, clau d’olor, sucre i pell de taronja), a continuació ens van donar un guiso fueguino que era més o menys com un “potaje” de llenties i per postre ens van donar pomes al vi. Després vem estar una bona estona escoltant com un dels nois tocava la guitarra i vem acabar la nit amb un cafè hachero.

Per tornar a l’hosteria ho vem fer en uns trineus tirats per huskies, la veritat és que va ser molt divertit, tot i que quan paràvem perquè no feien cas o perquè s’havien liat una mica, alguns es posaven a plorar perquè volien continuar corrent.

Aquest matí hem fet la visita al Parc Nacional de Tierra del Fuego i dins d’ell hem agafat el Tren del Fin del Mundo (que era el tren que feien servir els presos per anar a tallar arbres per construir el presidi i també la Ushuaia incipient).

Tot i que no és tan espectacular com pot ser el Perito Moreno o les torres del Paine, si que hi han uns paisatges impressionants i com a més va canviant la llum i van apareient nuvols i van marxant, doncs es poden veure unes imatges maquíssimes.

Quan hem baixat del tren, ja teniem al guia esperant-nos i hem anat seguint la ruta 3 passant pel lago Roca i finalment hem anat a parar a la Bahia Lapataia i ens ha explicat coses dels indigenes de la zona (que en 100 anys des que va arribar l’home blanc van ser exterminats).

Si, avui ens hem despertat a El Calafate, però per anar cap a la fi del mon. O més exactament cap a Ushuaia. Avui el tema avions ha anat perfectament, en hora i han arribat les maletes.

Les cabanyes que tenim aquí són maquíssimes Patagonia Villa, i la noia que les porta encantadora i ens ha ajudat a organitzar-nos tots el dies i contractar totes les excursions.

Com que encara ens quedava tarda per endavant, hem anat a visitar el Museu Marítim d’Ushuaia que es troba en l’antic presidi que va estar actiu del 1902 al 1947. Allà hem enganxat una visita guiada on ens han explicat com era la vida allà i també les històries dels seus presos més famosos. Realment allò era una tortura a part del fet que si escapaven igualment no tenien a on anar ja que això està apartat de tot.