…el despertador ha sonat cap a les 6:30, i després d’esmorzar una truiteta molt bona acompanyada de pa torradet a la guest house, ens hem posat en marxa cap a un temple que es diu Beng Mealea, i que es troba una mica allunyat, a uns 50 quilòmetres de Siem Reap. Les quasi bé dues horetes que hem trigat per arribar han estat d’allò més curioses. Primer hem passat per una zona que no coneixíem, que semblava estar en plena ebullició d’autòctons caminant, en bici, moto o cotxe, tots entrecreuant-se a la mateixa via… després d’una estoneta tuk tukejant, el nostre conductor ens ha sorprès fent-nos una petició econòmica inesperada, si li podíem deixar 20 dòlars, que passàvem per davant de casa dels seus pares i que després ens ho tornaria. I dit i fet li hem deixat, i hem anat a un poblet a donar-li els diners a sa mare….i així hem continuat fins a arribar al nostre destí.

Aquest temple, s’ha de pagar a part i val uns 5 dòlars per persona. Només entrar, els nostre esperits aventurers ja s’han posat alerta i declinant pagar un guia adult ens hem sortit del camí marcat per fer el nostre propi camí travessant les sales i murs derruïts fent saltirons de pedra en pedra caiguda…

La natura també ha fet seu aquest temple, i a mesura que avancem anem veient com l’absorbeix o el destrueix poc a poc…

Anem endinsant-nos en aquest meravellós temple, amb una sensació semblant a la que debien tenir el primers descobridors, no s’hi veu ningú, només uns nens que es mouen com felins per sobre les pedres i que ens volen fer de guies indicant-nos camins que no acabem de veure massa clars…

Finalment després de suar a mars per l’esforç aventurer, ja una mica atabalats de no saber per on anar i després de que el bon seny de l’Eva es negués a passar per una elevada plataforma que precedia un camí massa arriscat, ens adonem que hi ha un camí senzill i que només ens separa d’ell una porta apuntalada que no teníem clar si passaríem…

Justet justet però ho aconseguim i ja podem seguir un parell de turistes amb guia que sembla que ens portaran cap a la sortida. Però ens despistem i desapareixen, després de buscar, sembla que trobem el rastre, serà per aquest passadís?

Seguim el camí marcat i aconseguim sortir d’aquest enorme temple, que ens ha fet sentir una estoneta exploradors, amb una petita lesió al peu de l’Eva, però que sembla que no serà de gravetat.

Tornem al tuk-tuk, i després de refrescar-nos marxem cap al grup dels Roulos, on veurem tres temples més. El primer dels quals ha estat el Lolei, un temple molt petitet que estan restaurant i que no ens ha cridat massa l’atenció.

Sortint el Tia ens tenia preparada una sorpresa i hi havia dos cocos ben fresquets preparats per pendre…

Un cop satisfets de coco, la següent aturada era al temple Preah Ko, un temple tampoc massa gran però que ens ha agradat més i on ens hem fet alguna foto…

I per últim, hem visitat el Bakong un temple-muntanya on el peu de l’Eva ha dit que no pujava…

Acabats els temples, hem tornat cap a la guest-house encara recordant lo divertit de l’aventura al Beng Mealea. Hem fet la dutxa de neteja preceptiva i després de sopar a la mateixa guest-house un Khemer set, que contenia tres platets de cuina autòctona i unes gambetes rebossades amb una salsa de llimona per xupar-se els dits, hem anat al Night market a despedir-nos i gastar els dòlars que ens quedaven, que toca canviar de país i moneda…

Avui ens tocaven els temples que quedaven una mica allunyats, així que hem comenat pel Pre Rup que és el més proper al Srah Srang que vem veure ahir. El Pre Rup és un temple muntanya construit a sobre d’un turó artificial. Adivineu que vol dir temple muntanya oi? doncs si cap amunt que fa pujada. Quan estavem a la part de dalt relaxant-nos una mica, un guardia li ha ofert al Mario que si li volia comprar la seva placa (aquí s’ho venen tot eh?).

D’aquest temple hem anat en direcció al de Banteay Srei que queda molt més allunyat (a uns 20 o 25 km), així que ens hem relaxat en el tuk tuk i hem disfrutat del paissatges que ens han anat apareixent al davant. Finalment hem arribat, i la veritat és que han reformat tota la manera d’accedir-hi amb un edifici de benvinguda i tot (això no hi era fa un any i mig eh??). Hem arribat al temple és un dels millors conservats i tot i ser bastant petit es poden veure perfectament tots els gravats sobre la pedra, realment impressionant.

Ja de tornada cap al reste de temples hem parat a posar benzina en una benzinera estil cambotjà, em sembla que és millor que mireu les fotos, impressionant!!

La següent visita ha sigut al Mebon Oriental, aquí el sol ja estava picant molt i clar, les visites costen una mica més, però no per això són menys interessants ni menys maques eh?? Aquest és un altre temple muntanya (no molt alt) dedicat a Shiva (el deu hindú de la destrucció). S’assembla una mica als anteriors que hem vist però sempre hi ha algun tret diferenciador com per exemple les estatues d’elefants que hi ha a les cantonades.

Sense parar hem anat cap al Ta Som que és en forma més o menys allargada i tot i estar bastant derruit, al final et trobes una de les portes envaida per un arbre, un altre cop podem observar el que pot arribar a fer la naturalesa.

La següent parada ha sigut al Neak Pean que potser és el que menys ens ha impressionat, ja que en un origen hi havia aigua formant un llac i ara aquesta aigua no hi és i per tant entenc que no fa el mateix efecte. Per una altra banda hi estan fent excavacions i per tant com podeu imaginar està totalment deslluit. L’any passat si no recordo malament hi havia aigua i em va agradar molt més.

L’últim temple que hem visitat avui ha sigut el Preah Khan, només baixar del tuk tuk ens han vingut tres nenes que ens volien vendre algunes coses. La veritat és que han sigut molt insistents i a una regatejant, al final li hem comprat uns imans, però l’altra insistia en un preu més alt amb la cantarella insistent… ja quan hem arribat al temple ha baixat del burro i també li hem comprat.

Amb la cantarella dins hem començat a veure el temple que és en forma de creu i pel qual hem entrat per una banda i hem sortit per una altra on ens esperava el Tia. El temple ens ha agradat molt i per sort hi havia poca gent.

Amb aquest acabavem el dia de visites i hem tornat cap a la guesthouse on he decidit fer-me un massatge d’una hora per 3 dòlars. M’ha deixat hiperrelaxada la veritat.

Així que amb una bona dutxa, una mica de relax i actualització del blog, ja hem sortit a sopar alguna coseta.

Primer hem fet una cerveseta i després hem sopat a un lloc que es diu Traditional Khmer Food i hem demanat uns pintxos de carn i un amok de gambes, a part de uns rollitos petits de pollastre per picar, estava tot boníssim!!! i hem quedat ben plens.

Per acabar el dia hem anat al Night Market a fer algunes maldats que això ja s’acaba eh???

Després de les presentacions oportunes, ens encaminem cap a la sortida de sol per uns carrers on comença a haver-hi moviment. Fem una paradeta per comprar aigua i després d’uns deu minutets arribem a comprar els passes pel temples. Un de tres dies amb una foto bén maca que ens han fet, ens ha costat 40 dolars per persona.

Els temples d’Angkor van ser construïts per l’imperi jemer, que ocupava l’actual Cambodja i van ser un del imperis més poderosos dels seus temps(Segles IX al XIII).

Amb el nostre passi i sortejant el vehicles que començen a arribar, anem a veure la sortida de sol a sobre Srah Srang.Un petit moll de pedra per embarcacions petites davant d’un llac. Hem fet una ruta diferent a les habituals començant per aquest punt, i ens ha donat resultat, perquè l’afluència de turistes era molt petita, i hem pogut veure una fantàstica sortida de sol quasi bé en familia…

En el mateix punt i creuant la carretera, hem visitat el primer temple, de nom Banteay Kdei, que és un palau rodejat d’una muralla on pel que hi sembla hi vivien monjos. L’hem pogut visitar pràctimanet sols i és un plaer la pau que es respira conjugant el passejar entre aquestes pedres mil·lenaries amb la suau melodia de la natura al despertar el dia…

D’aquí ens ha recollit el Tia, per portar-nos a la següent parada, en aquest cas era el Ta Prohm, un dels temples més esperats perquè l’hem pogut veure a alguna pel·lícula de Lara Croft entre d’altres. Segons es diu a aquest temple hi vivien unes 12000 persones, i ara la natura l’ha fet seu, corrent el perill que l’acabi de devorar. L’hem pogut visitar també quasi bé sols, i així els nostre esperits s’han posat els barrets, per convertir-nos per una estoneta en Indiana Jones, intentant descobrir passadissos secrets als racons del temple…

Un cop digerides les emocions, hem esmorzat a una de les paradetes de la zona, per agafar força pel que ens esperava. Així amb energia ens hem encaminat cap al Ta Keo, un temple muntanya amb forma piramidal, on hem intentat assolir el cim per la cara nord, trepant per les escales de pedra no aptes per temerosos… de fet ho hem aconseguit sense patir cap baixa a l’expedició, i n’hem deixat constància amb la nostre càmara….

Un cop acabat el descens i haver-nos refrescat amb una miqueta d’aigua bén fresqueta que ens esperava al tuk-tuk, hem posat proa cap a dos temples més, el Chau Say Tevoda i el Thommanon, dos temples menors però no per això menys interessants. Els hem pogut veure tranquilament, son més petitets i després de fer servir una miqueta la càmara, hem tornat cap al tuk-tuk per seguir cap a la segúent parada de la nostra aventura…

Ja vistos el temples més allunyats del circuit menor, ens hem dirigit cap Angkor Thom, la gran capital de l’imperi Jemer i que segons diu la història, hi vivien més d’un milió d’habitants. Hem creuat per sota de la porta de la Victòria per entrar a la ciutat, i ens hem encaminat cap al Bayon, el temple de les mil cares. Aquest temple, és diu que era un santuari hindú, i és característic perquè a les parets hi ha gravades nombroses cares que sembla que t’estiguin vigilant en tot moment. Després de fer una volta i sentir-nos observats per les cares, i pels nombrosos turistes que aquí hem trobat, hem seguit a peu cap a una nova maravella…

Avançant els nostre peus, i seguits pels nostres cossos ja cansats i acalorats, hem fet un recorregut primer pel temple Baphuon, un temple muntanya, on ens hem trobat a un grup de japonesos càmara en mà, seguits d’una munió de nens perseguint-los per vendre-li souvenirs.

Nosaltres els hem fet servir de parapet i hem seguit cap al temple Phimeanakas, un altre temple muntanya, al qual no hem pujat al cim. Hem seguit cap a la terrassa dels elefants esculpits i el rei leprós, per acabar hem anat al Preah Pithu que estava just davant i després hem buscat el nostre conductor entre els centenars que hi havia, l’hem trobat i hem pogut seguir la nostra ruta…

I aquí hem fet la primera turistada del dia… hem pujat a un globus que costava uns 15 dòlars per persona, però des d’on hi havia unes vistes espectaculars d’Angkor Vat. No ha estat un passeig, només pujar i baixar durant uns deu minutets, però força gratificants…

I per acabar el primer dia de temples, Angkor Vat, el temple per excelència, la foto més vista dels temple d’Angkor, i nosaltres la voliem tenir… Es diu que aquest temple estava dedicat al deu Vishnu i visualment és de postal. Sota un sol de justicia que ja ens començava a passar factura, hem pogut contemplar el “foso” que rodeja el temple, i un cop traspassat hem seguit avançant per les passarel·les fins arribar al baray (llac), des d’on hem pogut fer la foto que bsucavem amb la façana del temple reflexada sobre el llac. Un cop fet aquest passeig, hem reposat a una paradeta a l’ombra a hidratar-nos pel perill que corríem de que ens fonguéssim amb la pedra. Refrescats hem seguit cap al temple intentant buscar les ombres, i després d’entrar hem pogut observar detingudament els gravats a les parets perfectament conservats. Hem buscat tresors amagats sense trobar-ne, i ens hem concienciat per fer la sortida sota aquest sol matador…

I després de dir que no per desena vegada a unes nenes que ens volien vendre algun souvenir, hem tornat cap a la guest-house per fer-nos una dutxa i intentar recuperar-nos una miqueta…

…i quina millor manera, que després d’una bona dutxa, un massatget Khmer que teniem gratuït. S’ens ha posat de peu a l’esquena i ens ha masegat fins deixar-nos baldats, però sembla que ens agrada el dolor perquè estem pensant fer-nos un altre…

Després del relax, toca penjar el blog i fer una miqueta d’internet, per després anar a fer un volt i escollir un lloc per sopar aquesta tarda-nit.

Finalment l’Eva ha escollit sopar al Cambodian BBQ, un lloc especialitzat en barcacoes a l’estil asiàtic, és a dir amb caldo també cuinat a la mateixa barbacoa. A més aquest lloc tenia la particularitat que a més de les carns tradicionals, tambés hem pogut degustar carns de cocodril i de serp, de pitó per ser més exactes, i nosaltres que ja hi tenim traça, ens hem cuinat i menjat aquestes delicatessen…

I ara a dormir no sigui que els amics del cocodril o de la serp ens estiguin buscant per passar comptes….