Si, si, demà marxo a la India, més concretament a l’estat de Kerala que està al sud de la India, volem a cochi on arribarem el dilluns 16 a les 7 del matí hora d’allà, a partir d’allí ja aniré explicant el que vagi veient val?
Taormina i Catania
El dijous tot i despertar-nos a vulcano ja vem anar directes al port per agafar el vaixell i anar cap a Milazzo i d’allà al hotel que està a la zona de Giardini Naxos.
D’aquí ja vem anat a Taormina per on hem passejat i hem vist el teatre grec amb les seves fabuloses vistes, llàstima que no es veies el Etna i hagués sigut perfecte.
Ahir per acabar vem fer una visita curta pel centre de catania amb la seva catedral i també un petit passeig pel mercat inclòs el de peix.
Illes eòliques
El segon dia, ens vem dedicar a visitar les illes eòliques. Primer vem veure una miqueta de la illa on estàvem dormint, vulcano, la qual té un cràter actiu i es pot veure com surt fum d’ell, a part que molt sovint es pot sentir l’olor a sofre dels gasos que es desprenen. En aquesta illa hi ha la possibilitat de banyar-se en fangs sulforosos (sempre que s’aguantin les fortes olors a sofre) i diuen que deixa la pell molt fina.
De vulcano, vem anar a Lipari, diria que la més gran de les illes eòliques, que té una poblet molt maco i a part és una illa on hi ha una cantera de pedra pómez que va a parar a l’aigua i fa que es vegin unes aigües amb un color turquesa preciós. Allà ens van deixar banyar des del vaixell.
De Lipari vem anar a Panarea, una de les illes més exclusives de les eòliques, on van forces famosos a passar les seves vacances. La majoria d’ells amb un yate clar. Totes les illes el que no tenen gaire són platgetes, però l’entorn és preciós.
Finalment hem anat a la més espectacular de les illes: Stromboli, és una illa que té una forma cònica perfecte del volcà i que encara està totalment actiu, per tant, per la nit he pogut veure com erupcionava i queia una mica de lava.
L’Etna
Com heu pogut veure no he anat explicant-vos el viatge per Sicilia, així que intentaré fer un resum d’aquests dies per Sicilia i les eòliques.
El primer dia, després de despertar-nos a Brucoli (una població que està entre Catania i Siracusa), hem anat cap al Etna que estava tot tapat i no hem arribat a veure en tot el seu esplendor. Hem arribat fins als 2000m (l’Etna fa 3350m) on hi han part dels cràters laterals (per on surt la lava quan es troba dificultats per sortir pel cràter principal) i tot i haver-hi força boira hem vist unes bones vistes.
D’aquí ja hem anat cap al port de Milazzo, tot passant per Mesina i veient les vistes de Calabria i l’estret de Messina. A Milazzo hem agafat un catamaran en direcció vulcano on hem dormit.
Sicilia i les illes eòliques
Hola un altre cop,
inesperadament dilluns me’n vaig 5 dies a Sicilia o més concretament a les illes eòliques, espero poder anar explicant coses des d’allà i si no és així ho faré al arribar a Barcelona un altre cop.
Fins aviat
Excursió fustrada a Montevideo
Bé, ahir vem intentar anar a Montevideo, però no ho vem aconseguir, ja que tot i tenir els bitllets des de fa més d’un mes, degut al vent i el mal temps el port de Montevideo no estava obert i el vaixell no va sortir fins a la tarda, així que al final no hem pogut trepitjar Uruguay (tot i que jo si que ho vaig fer l’any passat).
Bé de moment aquest blog no hi hauran més entrades fins que torni a marxar de viatge, ja que avui ja torno cap a Barcelona, però no us preocupeu no tardaré molt a tornar a escriure.
Navegació pel Beagle
L’última de les nostres excursions a Ushuaia ha sigut la navegació pel Canal Beagle. Perquè no fos gaire massificada l’hem feta amb un barquet petit (Patagonia explorer) que només hi podien anar 12 turistes, si no el reste ja eren catamarans molt més grans, semblants al que vem agafar per fer la navegació dels glaciars.
En principi havíem d’anar directes al Far dels Eclaireurs però s’ha girat molt de vent i per tant hi havia massa onades per navegar, per tant hem anat directes a la illa Birdges a on hem pogut baixar i caminar-hi una mica i veure alguns jaciments yamanas a part d’unes vistes fabuloses cap a la bahia d’ushuaia i cap a les illes de navarino i hoste (ambdues xilenes).
D’aquí hem seguit navegant per anar a veure cormorans rokeros i imperiales en diferents illes i també lleons marins.
Com que el temps s’ha calmat, un cop vistos els lleons marins, si que hem pogut anar fins el far dels Eclaireurs i semblava que fos el far de la fi del món ja que amb prou feines es veia la sortida del canal Beagle. D’aquí ja hem anat de tornada al port.
Excursió als llacs en 4×4
Avui hem anat als llags Escondido i Fagnano en un 4×4, o més específicament en un Land Rover, així que és com si hagués tornat a la infantesa.
Tot seguint la carretera el primer lloc on hem parat ha sigut una zona on hi ha tot de capelletes, aquestes han sigut posades pels habitants de Ushuaia, ja que cada un d’ells provenen de diferents zones d’Argentina i tenen diferents creències, però el que si que han fet ha sigut posar les capelles unes al costat de les altres.
D’aquí ja hem anat cap a la zona a on vem estar ahir a la nit i hem continuat passant per Cerro Pastor (on hi ha una estació d’esquí alpí, les altres són d’esquí de fons) i fent una parada en un mirador des d’on es veia el Lago Escondido.
D’allà ja hem continuat i ens hem ficat en un camí que només podíen accedir 4×4 i així hem pogut estar enmig del bosc i ens han anat explicant coses del bosc, així com dels castors que van ser introduits per l’armada argentina i que ara mateix tenen veus en contra, però també en tenen a favor.
Al final del passeig en 4×4 hem anat a parar al Lago Fagnano que és un llac que fa 110 km de llarg (com si a catalunya tinguessim un llac des de Barcelona a Tarragona) i que com feia bastant de vent, la veritat es que semblava un mar.
D’aquí ja hem anat a l’hosteria a dinar un bon cordero fueguino.
Nit de raquetes i Huskies
Ahir al vespre vem fer una excursió de nit que anava a una de les valls on es practiquen esports de neu.
Per començar la nit, ens vem posar raquetes de neu per començar a caminar per sobre la neu que hi havia per tota la esplanada que quedava davant de l’hosteria a on ens havia deixat el land rover que ens va venir a buscar.
Al final de la caminata vem arribar a una cabanya que simulava les que tenien els antics yamanas i on a dins hi havia un foc que escalfava totalment l’ambient i no semblava que s’estigués gairebé a la intempèrie. Un cop a la cabana, ens van anar donant de sopar, primer unes broxetes(que al ser de nit no vem esbrinar de quina carn era) acompanyades d’un vi calent (fet amb canyella, clau d’olor, sucre i pell de taronja), a continuació ens van donar un guiso fueguino que era més o menys com un “potaje” de llenties i per postre ens van donar pomes al vi. Després vem estar una bona estona escoltant com un dels nois tocava la guitarra i vem acabar la nit amb un cafè hachero.
Per tornar a l’hosteria ho vem fer en uns trineus tirats per huskies, la veritat és que va ser molt divertit, tot i que quan paràvem perquè no feien cas o perquè s’havien liat una mica, alguns es posaven a plorar perquè volien continuar corrent.
Parc Nacional de Tierra del Fuego i Tren del Fin del Mundo
Aquest matí hem fet la visita al Parc Nacional de Tierra del Fuego i dins d’ell hem agafat el Tren del Fin del Mundo (que era el tren que feien servir els presos per anar a tallar arbres per construir el presidi i també la Ushuaia incipient).
Tot i que no és tan espectacular com pot ser el Perito Moreno o les torres del Paine, si que hi han uns paisatges impressionants i com a més va canviant la llum i van apareient nuvols i van marxant, doncs es poden veure unes imatges maquíssimes.
Quan hem baixat del tren, ja teniem al guia esperant-nos i hem anat seguint la ruta 3 passant pel lago Roca i finalment hem anat a parar a la Bahia Lapataia i ens ha explicat coses dels indigenes de la zona (que en 100 anys des que va arribar l’home blanc van ser exterminats).
Viatge a Ítaca 