Viatge a Ítaca


Deixa un comentari

Dia 455: Tornant cap a Amman

6 de setembre

Cap soroll, cap molèstia. És un plaer això de dormir al desert, que en plena nit treguis el cap fora del sostre de la tenda per tal de comprovar que tot segueix allà, que no ha desaparegut res. Que el cel és on el vas deixar, i la sorra segueix acariciant els teus peus. La Glòria i l’Eva segueixen descansant com angelets, i el sol encara no diu la seva. Silenci, quatre passes enrere i a tornar al llit que encara queda una estoneta de son. Les molles del llit delaten el meu moviment, per sort ningú diu res. Penso, somio, fins que la son em torna a vèncer. Continua llegint!