Viatge a Ítaca

Dia 455: Tornant cap a Amman

Deixa un comentari

6 de setembre

Cap soroll, cap molèstia. És un plaer això de dormir al desert, que en plena nit treguis el cap fora del sostre de la tenda per tal de comprovar que tot segueix allà, que no ha desaparegut res. Que el cel és on el vas deixar, i la sorra segueix acariciant els teus peus. La Glòria i l’Eva segueixen descansant com angelets, i el sol encara no diu la seva. Silenci, quatre passes enrere i a tornar al llit que encara queda una estoneta de son. Les molles del llit delaten el meu moviment, per sort ningú diu res. Penso, somio, fins que la son em torna a vèncer.

No massa estona després toquen diana. Anem per torns a fer operació higiene als lavabos, on cadascú de nosaltres que els visita es troba davant del mirall, la noia russa raspallant la melena interminable que després convertirà en trena. Nets i polits recollim el poc que tenim a la tenda, i anem a esmorzar amb el grup. Una mica de tot per començar el dia amb energia.

La gent comença a marxar. El vehicles recullen a qui havien portat, però el nostre guia-conductor no apareix per enlloc. Finalment, i després d’esperar una estona apareix un noi que ens encabirà al seu cotxe, que es cau a trossos, conjuntament amb alguna que altre deixalla que ha de portar al poble. Fem via pels camins de sorra patint per la salut del pobre automòbil, però sembla que està acostumat a aquesta vida, i aviat som a l’aparcament principal comprovant que el nostre cotxe està intacte, tal i com el vam deixar ahir. Avui toca tornar cap a Amman, que la Glòria demà marxa ben aviat, i ja comencem a fer recorregut de tornada amb alguna que altre parada.

WadiRum2

WadiRum

WadiRum3

La primera, i ja sota un sol de justícia, a Um er-Rasas, un punt arqueològic que conté ruïnes romanes, bizantines i proto-musulmanes. Al 2004 van ser inscrits dins del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco, així que cap allà que anem a veure que hi trobem. Una entrada reformada on ningú ens atén és el preludi. No hi trobem ningú a cap dels racons, així que amb la tranquil·litat de qui troba una porta oberta i ningú que barri el pas, ens endinsem cap al recinte sense pagar. No tenim massa clar que veure, ni per on anar, però anem seguint els pocs cartells que anem trobant mentre el sol no dona treva.

UmerRasas

Una ventada que es gira de cop i forma remolins a una distància prudencial. Més a prop, les primeres pedres que recorden els temples que aquí es van erigir. No hi ha massa informació, de fet gairebé gens, i resseguint els camins, entrem a un edifici on podem veure uns mosaics preciosos.

UmerRasas13

UmerRasas2

UmerRasas3

UmerRasas4

Algun vidre trencat, i un estat de conservació de l’espai gens curós, ens fan pensar que aquí no hi ve massa gent, i que l’han oblidat una mica com a reclam turístic. Això si, els mosaics estan força ben conservats.

UmerRasas10

UmerRasas9

UmerRasas8

UmerRasas7

Passejada aquí i allà sota un sol de justícia, i anem fent cap a la sortida. Ens creuem amb un senyor vestit de policia acompanyat d’un noi que sembla que s’encarregui del recinte, que ens passen pel costat saludant però sense demanar res al voltant de la entrada. Ja a l’exterior, una ràpida visita a una petita botiga on comprar alguna cosa de menjar i beure, i a seguir el camí direcció a la capital.

UmerRasas12

UmerRasas11

UmerRasas6

UmerRasas5

L’hora de dinar ja ha passat, i decidim aturar-nos a Madaba a fer un mos. És una ciutat tranquil·la, on passejar, i que ens va agradar quan hi vam estar fa uns dies. Dinem en un restaurant una mena de pizza turca gegantina, que acompanyant uns entrepans fa que ens saciem per tot el dia.

MAdaba5

Matada la gana, decidim passejar per la ciutat buscant aquells souvenirs que portar a casa. N’hi ha moltes de tendes, i els preus son ajustats sempre precedits d’un petit regateig amable. Uns imants, unes nines per l’Alba, i dàtils per l’Albert-avi, ja formen part del nostre equipatge que retornarà cap a casa.

Madaba

MAdaba2

L’Eva i jo, seguirem un parell de dies per aquí, i sense un pla a seguir per diversos motius, hem decidit que passarem uns dies de descans a Aqaba, però per fer-ho hem de canviar de cotxe, ja que els mails enviats a la companyia de lloguer per comunicar que estarem algun dia més, no han obtingut resposta, així que anem a fer temps a l’aeroport, que és el punt d’intercanvi de cotxes.

Ja amb el nou cotxe, anem a tornar l’antic, i tot i que tenim un petit problema d’entesa al voltant de la benzina amb el noi de l’agència, tornem el vehicle. Ens comenta que per què no l’hem trucat per allargar el lloguer, i nosaltres li diem que si no fa servir el mail que no el tingui, i així ben amics, retornem amb cotxe nou quan ja es fa fosc, cap al centre d’Amman.

La ciutat és al mateix lloc, i després d’aparcar, deixar motxilla, i saludar a l’amable senyor del Cliff Hostel, anem a fer un volt per una ciutat que crèiem molt més occidentalitzada, del que podem comprovar mentre passegem pels seus carrers, tot i que el Barça supera qualsevol barrera….

Amman

Soparem on sempre, al Hashem restaurant, on els somriures es fan presents, i et pots barrejar amb la concurrència local, en un equilibri excel·lent d’autenticitat, qualitat i preu. Plats diversos, casolans, res d’extravagàncies, però ens encanten.

Amman2

Amman3

Amman4

Amman5

Tornem a l’habitació triple que toca dormir. Demà ens llevarem aviat, que farem excursió a l’aeroport. La Glòria torna a casa, i nosaltres quedem uns dies orfes. La tornarem a veure aviat, aquest comiat és de joguina, així que no tenim gaire pena.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s