Avui la Tatiana vindrà amb nosaltres a la primera part del dia. Ens acompanyarà a imprimir els bitllets a la seu central dels ferrocarrils, i després ens vol portar a un edifici des d’on li han comentat que hi ha unes bones vistes de la ciutat.

Sortim els tres caminant a ritme de Tatiana, és a dir molt i molt ràpid, cap al metro, fem un transbord i baixem a la parada de Nevsky Prospekt, i just al costadet trobem el nostre destí. Això de portar guia ho fa tot molt més fàcil perquè tot i que crec que ens n’haguéssim sortit, en un tres i no res hem pujat a la primera planta, i tenim els bitllets impresos per a tots el trams de tren que farem. Amb els bitllets físics i mes tranquils, tornem a agafar el metro, fins a la parada de Chernyshevskaya caminem fins al carrer Ulitsa Belinskogo número 9, pugem a dalt de tot, a l’anticafè, on creiem que et cobren per l’estona que hi passes més que pel que prens.

Les vistes no son res de l’altre mon, però l’ambient és agradable, han muntat un bon xiringuito a un terrat on es pot prendre cafè i galetes mentre et toca el solet. És un bon lloc per passar una estoneta agradable xerrant. La Tatiana no ens deixa pagar, li agraïm i baixem tot comprovant que en un pis inferior hi ha un Hostel, que te força bona pinta, i on aprofitem per fer visita al WC, i curiós dins del mateix espai, dos tasses de wàter…per anar en parella??? ☺

Deixem que la Tatiana faci la seva en un altre direcció, i com no podia ser d’un altre manera, caminant anem cap al convent Smolny, un conjunt arquitectònic preciós on destaca com no la catedral, i on en l’època de la zarina Isabel, es recloïen les filles de dames d’alt llinatge. Just al costat, hi ha uns jardins molt ben cuidats on descansar una estoneta. Els dimecres tanquen, i sabeu quin dia vam anar??? Correcte!!! La part positiva és que estàvem pràcticament sols per poder veure tranquil·lament l’exterior. La negativa, que pel que hem pogut llegir, hi ha molt bones vistes des de la cúpula, a més de que puntualment fan concerts de música religiosa.

Tot passejant, sota un sol que ve i se’n va, i sobretot un vent que només que bufi una miqueta et fa entrar una sensació de fredor, anem passejant pel malecon posant-nos i traient-nos la jaqueta cada minut i mig…

Finalment arribem a l’Hermitage, on una pinya de gent s’hi agrupa a la Plaça de Palau, per sort per nosaltres son les 4, i la marabunta encara no es disposa a entrar, així que sense fer cua, i colant els carnets d’estudiants, entrem de franc en un obrir i tancar d’ulls. Deixem bossa, i càmera a guixeta, ja que no permeten entrar-la, i passem el control de seguretat, pugem escales, i…..

….apa aquí ens topem amb unes sales espectaculars en quan a tamanys i decoració que fan que durant 5 minuts estiguem bocabadats sense mirar les obres d’art exposades.

Ens recuperem i situem, i comencem a intentar veure alguna part dels 3 pisos del museu. Pugem a la tercera planta on es troben les pintures de pintors holandesos, i Picasso entre d’altres, i anem baixant entre quadres, escultures, mobles i decoració de temps passats que realment val la pena de contemplar. Aprofitem que tothom fa fotos amb el mòbil i que per si de cas ho controlen, que no vam veure ningú fent-ho, fem fotos i fotos amb el mòbil camunflant-nos entre la multitud…

A una hora prudent, tornem passejant cap a casa de la Tatiana, tot passant per una botigueta de vins molt mona, on decidim no entrar per si de cas….

Recollim i ens acomiadem de la Tatiana i del Mischa (el seu marit, no és un gat…), i enfilem metro a través, cap a la estació de tren de Moskovskoskiy. Ja asseguts als seient de ferro de la estació, fem un petit soparet consistent en un parell de trocets de pa amb formatge que havíem comprat, i fem cua per pujar al que serà casa nostre per aquesta nit, el primer tram del Transiberià.

Surt la noia que s’encarrega del nostre vagó, i després de mirar els bitllets ens diu alguna cosa que no entenem, no és massa simpàtica i a més amb aquest rus tant tancat no entenem res de res…, així que cap endins que anem, i ens ubiquem als nostres llocs en companyia d’una dona russa molt callada, però agradable.

Quan queden 5 minuts per sortir, un batalló d’adolescents escolars, entren també i tenim la sort que es col·loquen molt a prop nostre, fent la seva central d’operacions just al nostre costadet, visca!!!!! A més per acabar-ho d’arrodonir, torna la revisora malcarada i en rus es dirigeix a nosaltres. Per sort, la nostra companya de llit del costat, ens comenta que el que diu és que en el preu del nostre bitllet no van inclosos els llençols que nosaltres tot feliços ja havíem posat….Cap problema, si tot és això…paguem i llestos, veus revisora que no era tan difícil, un somriure i ja està….

Els noiets feien preveure una nit llarga, però les llums que s’apaguen cap a la mitjanit, i tots a dormir com angelets. Nosaltres igual, encara que molt a trocets i sense acabar de descansar del tot fins a les 5:15 hora d’arribada a Moscow….