Crec que això de dormir cada nit en un lloc diferent pesa sobre el nostre cansament, perquè tot i que per exemple, aquesta nit hem dormit unes correctíssimes 8 hores, costa i molt aixecar-se del llit, encara que no sigui per anar a treballar…. ☺

Avui divendres, després de mandrejar una miqueta, i posar al dia blocs, xarxes i demès coses tecnològiques, ens hem posat en marxa cap a les 12. Sota de casa la Olga, hem trobat un supermercat dels de tota la vida (fins ara no n’havíem trobat cap), i hem pogut comprar aprovisionaments d’aigua i dinar. Son molt divertides les situacions, en que quan vas a pagar tot segur, et diuen alguna cosa que no entens, sospites que pot ser alguna cosa relacionada amb els diners, i li obres la mà perquè re busqui entre les monedes, i agafi les que vulgui i et pugui tornar un canvi més convenient…

Per arribar al Metro, caminem una mitja hora (podríem agafar el bus, però pa que…), i ens encaminem cap al parc de Tsaritsyno. La parada de metro te un nom similar, i ens deixa a tocar, però com no posa cap indicació al respecte en alfabet que reconeguem, sortim per la sortida que podem, i gràcies a la brúixola que porta l’Eva incorporada, entrem per la porta en un tres i no res.

El primer que fem, és una foto al mapa del parc per poder-nos orientar, i a continuació comencem a caminar cap a una font molt bonica, on pots seure en uns banquets mentre escoltes música tranquil·la. Imbuïts per l’esperit de la situació ens acomodem en un dels bancs i veiem com desfilen davant nostre, fins a 6 parelles de nuvis amb les seves núvies corresponents, vestits, fotògrafs, convidats, etc… que ens fan que siguem públic de primera fila d’una passejada de models, on rivalitzen en vestits i sobretot en sabates amb tacons de vertigen que intenten lluir amb més o menys gràcia…

Aquest recinte és enorme, i el va comprar Catalina la Gran com a finca de “cap de setmana”. Dins hi podem trobar el Palau, església, i múltiples palauets, així com jardins i més jardins, on en un d’ells, ens hem assegut per menjar el pa amb formatge que havíem comprat.

Després hem seguit passejant una estoneta pel recinte, fins a l’altre punta on hem sortit a una altra parada de metro de la mateixa línia, des d’on continuar cap als altres jardins que volem visitar.

Quatre parades més endavant (el metro ja el comencem a tenir dominat), i hem sortit a la parada de Kolomenkaya, que està al costat de Kolomenkoye on volem anar, l’únic problema és que no sabem a quin costat, però amb una mica de seny i orientació… i seguint a la gent habitualment tens sort….

Aquest parc és Patrimoni de la humanitat per la UNESCO, i la finca va ser en origen per l’esbarjo dels Grans Prínceps, i posteriorment per els Zars.

Des de la porta d’entrada que fem servir, anem resseguint un caminet des d’on vam poder veure l’església de l’ascensió i la església de nostra senyora de Kazan.

Seguint passejant pel parc vam poder veure, les construccions de fusta tradicionals russes, així com una petita zona on hi ha 6 o 7 restaurants on prendre alguna coseta, però tot i la bona pinta que feien els vam ignorar perquè el nostre pressupost és molt reduït i de moment ens estem portant molt bé….

Pel que hem pogut veure en ens vam perdre la part més interessant que és el palau del Zar Alexei Mijailovic, que està tot construït en fusta, i tot i que ho havia vist a voltantpelmon.com, no hi vam anar perquè no ho recordava exactament i tot i que vam veure al mapa que hi havia una cosa mes per veure, estava a l’altre punta del parc….

Així que una altra vegada al metro, i cap al centre. Volíem veure el Gorky Park per fer la trilogia, però no el vam saber trobar (la guia que ens vam comprar no ens agrada!!! I després de buscar a la nit per Internet vam saber que tothom li diu kultury park…), així que voltant pel centre passejant pels carrerons, veient alguna que altre església, passejant pel que anomenen pont dels enamorats, on posen estructures de metall amb forma d’arbre perquè les parelles puguin penjar els seus cadenats i el tanquin, símbol del seu amor etern….de fet hi ha exposats els que ja estaven plens i en són uns quants….

I finalment hem creuat cap a la plaça roja per un pont que ens ha donat unes vistes espectaculars del Kremlin.

La plaça roja segueix tancada perquè estan desmuntant l’escenari encara, però aprofitem que estem allà, ens apropem a les Gum per anar a la botiga de Swatch a arreglar la corretja del rellotge de l’Eva. I ja que hi som, fem una passejada per la botiga de queviures que hi ha a la planta baixa del centre, on hi podem trobar productes de tot arreu, i a preus que considerem que estan força bé per ser al lloc on som…

No es poden fer fotos, però entre els productes, trobem ampolles de vi català, el GR-174, i el terrasses i dofí d’Alvaro Palacios, i un Amaren de Luis Cañas, entre d’altres vins espanyols, el problema, el preu, aquí si que es disparen i els preus es multipliquen per 5 o 6 als que tenim allà, així que avui no hi haurà vi….

Ja de tornada, i com l’Eva comença a tenir la ma trencada, comprem ingredients per fer una truita de patates, i així sorprendre a la nostra couch que no l’hem casi ni pogut veure en aquest dies. La veritat és que avui la paella estava en condicions, i la truita ha quedat amb un aspecte formidable, això si força grossa ja que la paella era gran i l’hem omplert….

Quan arriba la Olga, estem xerrant una bona estoneta sobre la seva vida i la nostra. Aquesta noia és superesportista, molt inquieta, i li encanta viatjar, té el pis ple de records de la seves visites per Espanya i Barcelona, que li va encantar. La veritat és que tot i que no la veiem massa ens està tractant superbé, i després de tastar un trosset de truita, fem una estoneta més de xarrera, i a escriure quatre cosetes més de bloc i demés, que anem a dormir que estem petats ja que hem avui hem fet quasi un total de quasi bé uns 24 kilòmetres de caminada…