Avui hem sortit aviat de casa, i tenim un dia completet de visites i deures. El metro ja el comencem a tenir dominat, anem tenint petits trucs per saber-nos orientar, com comptar les parades que hi ha en cada direcció per saber cap a on anar, tenir algunes estacions controlades en ciríl·lic, o com en el cas d’avui, anem cap a la única estació d’aquesta línia i sentit que té dues paraules al seu nom, així que ja la tenim localitzada….

La primera parada és Gorki Park, o com és més conegut per aquí, Parc Kultury (la parada de metro es diu així), així que fem transbord a la línia circular i des d’allà en un momentet estem sortint al carrer i després de creuar el pont sobre el riu amb unes vistes molt boniques, ens trobem a l’entrada del parc. Tot i ser encara aviat, hi ha molta gent amb bicicleta, patins i passejant, i només entrar ja li trobem una flaire a aquest parc que ens agrada… Cafès, restaurants i xiringuitos molt ben posats que conviden a entrar, una platja artificial on practiquen el volley, i a més avui fan una exposició de plantes en una part tancada del recinte, on un grup de música assaja.

Ens anem endinsant al parc sense direcció coneguda (no hi ha cap mapa!!!), i ens topem amb un transbordador espacial, on a la seva base es lloguen uns tricicles estranys del que és el primer esport per nombre de practicants d’aquest parc.

Seguim endavant que avui no és el dia de demostrar les nostres habilitats, i arribem a un llac on podem comprovar com la resta de visitants, opta pel segon esport del parc, el lloguer d’un patí, amb salvavides inclòs, que degut a les reduïdes dimensions del llac, i l’elevat nombre de patins en funcionament, això sembla més una pista d’autos de xoc sobre aigua….

Aquest parc està molt ben cuidat, anem trobant molts petits raconets molt ben posats per esmorzar, dinar o el que calgui. A més hi ha, a cada trocet de gespa seients i coixins per estirar-se, amb uns dissenys espectaculars i moderns. El problema és que no en queda cap buit….

Última parada de parc, una font com no, semblant a les de Montjuïc però sense llums, on l’aigua impulsada des del sortidors, dansa al ritme de la música clàssica que es pot escoltar pels altaveus. La veritat és que molt recomanable parar el temps una estoneta, i gaudir d’un moment com aquest…

Sortim entre partides de ping-pong i bicicletes, i tornem cap al metro, perquè estem descobrint que Moscou és una ciutat on les distàncies son enormes, i tot i que fem servir molt el metro no pares de caminar…

Tres paradetes i al centre, avui toca el Kremlin, però de camí tenim sort i podem presenciar el canvi de guàrdia. Quan arribem a les taquilles i veiem la cua que hi ha, parem compte de que el diumenge no és el millor dia per anar-hi, així que reculem que ja vindrem demà, i anem a veure la Plaça Roja, que avui ja han tret un escenari, i tot i que n’han posat un altre, avui si que la podem trepitjar i trepitjar totes les vegades que vulguem…

És una sensació especial el sentir-te ben al mig d’un símbol amb tant història, i mirar al teu voltant i poder veure el contrast de colors i arquitectures que hi ha. Demà intentarem tornar-hi a passar, a veure si hi ha menys gent, per poder seguir apurant les sensacions que ens aporta. Com a apunt “cultural” que hem descobert aquí, és que el nom no prové de cap associació amb el comunisme com creiem, si no d’una evolució del primer nom que va tenir, que significava “la bella”…

I ja que hi érem, hem pensat d’entrar al museu d’història ubicat a la mateixa plaça, il·lusionats perquè per exemple, el museu d’història de Berlín ens va encantar, i ja ens veiem il·lustrant-nos entre Zars i Perestroyka….però nuestro gozo en un pozo….

Hem entrat al museu, com no amb carnet d’estudiant per 100 rubles, i hem anat passant de sala en sala, on hi havia exposat tots d’estris, vestimentes, i utensilis de la evolució humana a Rússia, però entre que no era massa divulgatiu i que en un 90% estava en rus, doncs que poca cosa hem après….Potser més que històric li haurien d’haver dit antropològic….No el recomanem però sempre està bé veure coses…

Just al costat de la plaça roja i sota els jardins d’Alexandre, hi ha el Ohotny Ryad Mall, un centre comercial on a la planta de baix pots trobar un “food court”, és a dir un espai de trobada on estan associats múltiples opcions culinàries i cadascú pot agafar el que vulgui i després seure tots junts. En aquest hi havia Burger King, KFC, Sbarro, i d’altres opcions de menjar ràpid entre el que hi ha alguna de russa…

I havent dinat, els deures, es veu que a Rússia si passes més de 7 dies laborables (de dilluns a divendres), has de validar el teu visat. Habitualment si vas a un hotel o establiment similar, ho fan ells mateixos perquè és obligació seva, tot i que els gastos van al teu compte. Però en el nostre cas, no en teníem ni idea, i l’Olga ens ho va comentar. En el cas que dormis a casa particular, el propietari ha d’anar a una comissaria a fer-ho, o com hem fet en el nostre cas (només faltava que l’Olga, a més de deixar-nos dormir li donéssim més feina…), anar per exemple a un hostel que ens ha recomanat la nostre couch, i allà per uns 600 rubles et fan el registre. El problema és que triguen un parell de dies, però li hem dit que el necessitàvem per demà, i ens ha assegurat que demà el tindrem…a veure si hi ha sort….

Amb les tasques completades, hem fet una passejada per la zona de Kittai Gorod, però no hem acabat de trobar-li el què, o el punt exacte per on passejar, així que com es feia tard, hem tornat cap a casa, que abans d’anar a dormir necessitem tenir-ho tot preparat perquè demà hem de matinar ja que la Olga marxa de casa a treballar cap a les 7 del matí, i nosaltres haurem de marxar amb ella, així que haurem de preparar les coses que les properes 4 nits les passarem dins d’un tren:

1r dia visitant Moscou i Nit al tren

2n dia visitant Kazan i Nit al tren

3r dia visitant Ekaterinburg i Nit al tren

4rt i 5e dia al tren…..Fins a l’arribada a Irkutsk ,a la nit del 5è dia cap a les 3 del matí….

Ja us anirem explicant quan el Wifi ens ho permeti….