Aquest país és molt gran, de fet és el 19è país més gran del mon, té una extensió 3 vegades la d’Espanya. No té accés a mar, i a més està rodejat de grans potències mundials que han marcat la seva història. Aquest país és el romanent de l’imperi mongol, que va dominar gran part d’Àsia durant el segle XIII, de la ma de Gengis Kan, que als 25 anys va aconseguir unificar sota el seu mandat a tots els mongols, i que el seguissin a conquerir tot el mon al seu abast. Posteriorment va ser ocupada i annexionada a Xina, i després d’algun intent i amb la ajuda de Rússia, cap al 1921 esdevé la seva independència definitiva, assolint el 1924 el model comunista de la seva veïna. Ara ja sabeu on som i com hi ha tanta història per explicar….

Avui primer dia que ens llevem a la capital, hem aprofitat per descansar…
Ens hem llevat tard, hem esmorzat i posat al dia de les noticies catalanes via Internet, i hem fet canvi de hostel, retornant al Golden Gobi.

Ens hem trobat només arribar, un noi de Canàries molt trempat, que a més de ser la primera persona espanyola que trobem, ens ha estat explicant una miqueta del tour que ha acabat de fer. Amb les seves recomanacions, una tassa de te, i la companyia d’una noia de San Diego, ens hem posat a parlar amb el Bob, un dels nois del Golden Gobi, perquè ens expliqués les rutes que organitzen.

Al final, decidim una de 11 dies, pel desert del Gobi, la zona central, i unes cataractes que hi ha en un parc nacional, on podrem veure fauna autòctona. A més muntarem a cavall, en camell, dormirem a gers, acamparem,….. bufff té una pinta tremenda….però no us ho explicarem tot, que ja hi haurà temps. De moment només dir-vos que ens ha sortit més car del que pensàvem, perquè per ara només som tres, encara que esperem que demà siguem algun més i puguem baixar de preu.

Això si, ens deixen tendes, sacs de dormir, i tenir àpats inclosos, i aigua, uns 0,75 litres al dia. Això si, pel que ens ha dit el nostre amic Olegario, de dutxa i electricitat res de res, i que serà dur, però una experiència bonica de veure i viure, d’aquelles que no s’obliden fàcilment.

Així que amb tot pactat, anem a treure diners al centre comercial que tenim al costat, uns dos milions i mig de tugriks, en bitllets de 20.000. Som milionaris i no ens caben els calers que portem a sobre a les ronyoneres…com ens agradaria repetir-ho a Barcelona això amb bitllets de 500 estil Barcenas o Millet…però guanyats honradament ehhhh….

Dinaret cap al tard al nostre Mongolian Fast Food, on degustar uns dumplins i alguna altra cosa nova que estan per llepar-se els dits, i anem a fer-nos la motxilla per aquesta aventura, on no faltarà el carregador solar (gràcies nois i noies fiesteros!!!), i els gorros especials per a zones de conflicte o de molt de sol, que ens van regalar a la casa rural (gràcies amics!!!! Segur que ens camuflen a la perfecció…), però sobretot haurem de deixar un raconet per a que càpiguen tots el records, i que pugui tancar la motxilla ☺

Uns Skypes, amb la Glòria i el Pere, la Montse i el Javi, i la Ruth, el Dani, i el Max que no acabava d’agradar-li, i ha preferit una migdiada en pantalla, on hem pogut veure com creix la panxulina de la Ruth, on porta la meva futura fillola o fillol, ja vorem… i és que així trobem a faltar una miqueta menys a la família i els amics.

I ara a dormir que demà comença ben aviat l’aventura…..