Avui toca acomiadar-se de Rússia, i creuar cap a la desconeguda Mongòlia. Hem fet quatre petits apunts d’aquest gran país, però ens ha agradat, i algun dia repetirem fent algunes de les moltes zones que ens han faltat per veure. Estem molt contents d’haver conegut la geografia, les gents, i sobretot la cultura i història d’aquest país, in situ, que és quan millor recordes tot el que has après. Però toca passar pàgina, i a Mongòlia ens esperen, així que….

A les 7 sortim del hostel que ens ha encantat, com la ciutat on lamentem no haver-hi estat algun dia més, i anem cap al punt de trobada del busos. Ens acomiadem del gran cap de Lenin, i en 5 minutets, estem intentant fer encabir les nostres motxilles en la part inferior de l’autobús, però no hi ha sort. El conductor no s’imposa i endreça els bultos, i és impossible entendres amb una dona mongola vestida de lleopard, de Dolce i Gabana, que porta conjuntament amb les seves filles, totes les maletes i bosses que ha trobat per casa…

Així que motxilles amunt, i després de discutir tranquil·lament amb un grup de persones de l’Europa de l’est sobre el seients a ocupar, veiem que els bitllets estan numerats, i que ens hem passat de llestos…..

Total, que comencem el viatge que preveu ser interessant. Al cap d’un parell d’hores, parem per fer les necessitats bàsiques del personal a bord, i continuem cap a la frontera, on a les 3 hores i mitja en hi plantem. Hem de baixar tots del autobús, maletes incloses, i passar les comprovacions interminables, on sembla que encara estem en mig de la guerra freda, fent-nos posar la cara que tenim a la foto del passaport per comprovar que realment som nosaltres….

Dues hores més tard, i espavilats com som, podem col·locar les bosses a sota, però la tigressa mongola no, i ha d’omplir tot el passadís amb les seves coses, la venjança es preveu terrible….

Cent cinquanta metres més endavant, la frontera mongola ens espera. Omplim els papers d’entrada ràpid, i som els primers de la cua. Aquí ja tot va una mica més ràpid, i també col·loquem tot l’equipatge on ha d’anar, tot i la voracitat de la tigressa que ha fet pantalla amb totes les seves coses. La resta de grups, no tenen tanta sort, i han de pujar tot a dalt. Hem sobreviscut a la batalla de l’equipatge!!! I ja som a Mongòlia!!! Cinc minutets i toca parada per dinar, en un hotel un tant curiós i destartalat. Fem unes begudes pagant en rubles, ja que no portem res de moneda local, i ja notem que aquí els preus son molt més baixos.

Ja en ruta, comencem a veure la diferència de paisatge, és passar la frontera i canviar completament, a immenses planúries verdes que t’hipnotitzen, mentre veus ramats de bestiar i cavalls que les han fet seves, mentre a la llunyania algun genet mongol, retallat contra l’horitzó, controla que tot segueixi el seu curs. Les carreteres no acompanyen, i el trànsit és més boig, però en unes 6 hores més, i després d’una altra paradeta de rigor, ja arribem a la bogeria de la capital i el seu trànsit caòtic i desmesurat.

Catorze hores després d’haver sortit, ja estem a Ulaan Baator, una hora menys que a Irkutsk, i sis més que a Barcelona. La ciutat ens confirma a un primer cop d’ull el que havíem pogut llegir, que no acaba de ser una de les ciutats més boniques on hem estat, però això el temps i la nostre experiència ens ho haurà de dir….

L’autobús ens deixa al costat de la estació de tren, on només baixar, ja veiem un home estirat a terra, en estat semi inconscient, mentre la gent no li acaba de fer massa cas. Anem cap a la estació a fer-nos amb alguns Tugrits, i després del quart intent en un caixer, ho aconseguim per poder agafar un transport que ens porti fins a la pensió.

Havíem llegit, que aquí pots aixecar la ma al carrer, i que qualsevol cotxe que et pari, et pot fer de taxi, però no ho teníem massa clar, i abans de provar-ho, un noi des de dins d’un cotxe parat a la estació ens crida, i ens pregunta la única paraula que sap en anglès, “where”, així que li ensenyem la tarja que portem, i ens porta donant unes quantes voltes, per uns 2,5 euros a terra ferma. No les teníem totes, però ha sortit bé ☺

El Hostel que es diu Golden Gobi, te un ambient molt motxiler, però tot i haver reservat, ens fan un overbooking, així que aquesta nit la passarem a un que està a tocar, i que és més tranquilet, ens agrada força també, però demà tornarem al Golden Gobi.

Deixem motxilles a les nostres lliteres, i anem a fer un mos, que des del matí no havíem menjat res. Veiem un lloc que ens crida la atenció, Mongolian fast food es diu, i baixem unes escaletes fins a un menjador ple d’autòctons, on ens passen una carta en anglès i podem menjar uns platets que ens encanten per menys de 3 euros. Hem triomfat amb aquest lloc, segur que hi tornarem!!!

I res més, un te abans d’anar a dormir, no n’aprenem, però crec que no ens farà efecte per no dormir, i un skype amb els amics (aquest cop li ha tocat a la Patri), abans d’anar al llit. I quan comences a tancar els ulls…..llums enceses i…..uns company de llitera borratxo que no troba els llençols…..jejeje…per sort es queda adormit en un tres i no res…i podem seguir comptant ovelles mongoles dins demà….