30 de juny

Si veiéssiu des d’on estic escrivint aquest post… En mig del no res, davant d’uns gers i amb el sol que li falta només una estona per pondre’s. I…. Amb una tranquil·litat absoluta i gairebé en silenci, només amb algun riure de nens. No sé si aquest tipus de vida la podria dur sempre, però pels 11 dies que durarà el tour, crec que ens anirà d’allò més bé aquesta relaxació absoluta.

Però, comencem pel començament, és a dir que hem fet tot el dia per arribar a on som ara mateix.

Ens hem llevat al Golden Gobi cap a les 7 passades del matí, just quan en el concert per la llibertat a Barcelona tocaven la cançó del Lluís Llach que dona nom al nostre bloc, Viatge a Ítaca, això només podia preveure uns dies fantàstics que de moment ho estant sent.

L’esmorzar que ens han donat al Hostel, ha sigut genial, crec que no és el que està inclòs normalment, però si per quan vas de tour amb ells. Així que amb la panxa ben plena, hem deixat les nostres motxilles grans (només marxem amb les petites) i ja ens hem posat en marxa. En total, a la furgo, una d’aquestes antigues de l’era soviètica, som 6, nosaltres dos, una noia de San Diego que es diu Coleen, la guia que es diu alguna cosa així com Orghi, el conductor que es diu Mashka i un conegut de la guia que ve amb nosaltres per aprendre anglès.

Després de deixar enrere la horrorosa Ulaan Baator, hem començat a veure paisatges fabulosos, tot i que feia bastant mal temps i semblava que s’hagués de posar a ploure ja que hi havia una boira…

Pel camí, que ràpidament ha passat a ser camí de carro i han deixat d’existir les carreteres, hem fet una parada ja que a un costat hem vist tot d’ocellots (crec que àligues, el Carlos ens ho hagués sabut dir!) que suposem estaven al voltant d’algun animal mort i estaven alimentant-se, realment eren impressionants.

I amb aquesta primera visió sorprenent, hem seguit el camí fins a l’hora de dinar, i on es para a dinar? Doncs tant fàcil com a qualsevol lloc, és a dir, al mig del no res!

I mentre la guia ens preparava el dinar, nosaltres hem anat a fer una bona passejada per gaudir del paisatge, la soledat, la tranquil·litat… Us imagineu un lloc on no hi hagi res de res?? Doncs aquí ho tens en tot moment.

Després de la passejada, la guia ja ens tenia preparat el dinar, arròs, amb verdures i una mica d’una carn semblant a un embotit que hem acompanyat d’una salsa un poc picant, i per acabar una mica de te verd.

Amb la panxa plena un altre cop, hem seguit tirant, fins que hem vist de lluny uns camells i algun d’ells molt petits, així que hem fet una paradeta per fer fotos i després hem seguit el camí.

Fins que hem arribat a una zona muntanyosa, amb muntanyes molt pedregoses, ara no recordo com es diuen, però… Com les de Montserrat, és a dir, un Montserrat en petit.

Allà hem caminat una mica, tot pujant per veure millors vistes, fins que no ho he vist molt clar la pujada (ja sabeu que sóc una mica “patosa”…) i ens hem quedat veient unes vistes impressionants totalment relaxats sota un solet boníssim!!

Hem seguit la ruta i molt a prop hem parat a una cova petita, però tenia molt més encant el paisatge, amb el mateix tipus de roques però amb muntanyetes de roques fetes per la gent per demanar desitjos.

L’última parada ha sigut en un temple budista derruït pels russos, on la guia ens ha explicat el significat de totes les teles lligades que ja vam veure també a Rússia sobretot a Ohklon Island, el blau simbolitza el cel, el verd la terra, el vermell el foc, el groc el sol, i el blanc la mare en forma de llet. I si estan totes t’omples d’energia.

I fa una estona, hem arribat a uns gers, on dormirem aquesta nit i que estan al peu d’unes roques on just ara estic escrivint. I només arribar ens han fet entrar al ger de la família on ens han ofert iogurt orgànic fet amb llet de cabra que estava d’allò més bo i mentre la guia ens ha anat explicant coses de les famílies nòmades, que segons ens ha dit canvien d’ubicació 4 cops l’any per buscar les millors pastures i a l’hivern sobretot anar sota les muntanyes per resguardar-se del vent.

Ara us deixo que en no res anirem a sopar, i després ja us explico com hem acabat el dia.

Hem sopat arròs amb patata i carn seca que estava molt bo, i a més hem pogut provar una sopa típica mongol feta també amb carn seca i ens ha explicat que clar, maten el bestiar al novembre i durant l’hivern amb el fred que fa tenen un refrigerador natural, però per poder tenir carn al estiu el que fan es assecar-la posant tires a sobre el ger, i amb el vent en cinc mesos la tenen seca i així en poden menjar quan puja la temperatura.

Havent sopat hem fet una passejadeta pels voltants tot gaudint del final de la posta de sol, on el paisatge amb el color del cel era…. Ufff

I ara tot i que es molt aviat… A dormir!! Que ha sigut un dia molt intens.