08 d’agost

Estem encantats de que hagi vingut l’Oscar a veure’ns, no només perquè poder compartir uns dies amb la gent que aprecies és un plaer, i més quan et trobes a mils de quilometres de casa, i tot i que sabíem que amb ell gastaríem algun caleró més del previst, ens ha portat a viure experiències que no teníem pensades, i que segur, que nosaltres si haguéssim estat sols, no haguéssim fet, així que res d’amoïnar-se perquè la caixa baixa, només una mica de cura en els altres dies, i compartir aquestes experiències inoblidables i gaudir al màxim d’aquest dies amb el nostre amic….

El despertador sona aviat, ja que l’esmorzar espera, però el cor es para, quan imaginem que un objecte volant d’origen desconegut, ha abduït el nostre company d’habitació, i allà on reposava el cos del Oscar, al damunt d’un futon al nostre costat, hi ha el no res….

Per sort, el cervell comença a funcionar més aviat del que toca, i quan el busquem el trobem que ha desplaçat el seu matalàs a un quartet més fosc, perquè al que compartíem la llum no l’acabava de deixar descansar bé.

Ens vestim amb roba a l’estil occidental, i anem cap al menjador, on fem un esmorzar inclòs en el preu de l’habitació. Havíem escollit esmorzar japonès, i segueix en la mateixa línia del sopar, grans quantitats i una alimentació molt equilibrada, on ens han d’explicar com es menja cada cosa de les que ens posen…

Abans de fer el check-out, i tornar cap a la estació de tren, unes últimes fotos, on intentar immortalitzar amb les càmeres més grans, els records visuals del dia d’ahir, però per sort o per desgràcia, això és impossible, però alguna cosa podeu intuir…

Desfem el camí, i després de bus, i un parell de trens, que podíem anomenar de rodalies, amb una puntualitat exagerada, arribem a la estació de Ueno. La una tocades, i tenim gana. Aquí les estacions son com centres comercials, on pots trobar botigues, restaurants, i altres coses que son un autèntic reclam, així que una barra de sushi sempre és benvinguda, i aprofitant de la oferta de migdia, fem unes quantes peces preparades al moment i davant nostre, que estan per repetir i repetir, però ens hem de contenir, que no ens agafi alguna cosa.

Passem per l’hotel de l’Oscar, i recollim les motxilles, per fer el check-in al nostre hostel. Una senyora d’una edat indefinida, però de la quinta del mestre Yoda, ens atén, i intentem explicar-li que tenim dues reserves diferents, una per avui, i una altre per la resta de dies, i que no ens agradaria haver de canviar d’habitació. No sé si ens en sortirem, però deixem les coses a la habitació, que després d’estar al ryokan, no ens acaba de convèncer. Que fàcil és pujar l’estàndard de qualitat, i com costa de baixar-lo….però així i tot, no ens acaba de convèncer el hostel, tot i que la situació és immillorable…

Per poder anar cap a Shinjuku, comprem un passi d’un dia pel metro, però aquí hi ha tres “companyies diferents”, i aquest ticket només és vàlid pel metro, hem de fer un transbord i unes quantes parades.

En aquest districte, hi ha moltíssimes empreses, i és hora de plegar, així que podem veure tothom que surt de les oficines amb uniforme de pantalons, camisa blanca, i cartera de mà, en quasi tots els homes. A més aquí trobem els edificis governamentals, uns gratacels que segons hem llegit des d’on hi ha molt bones vistes de Tokyo, i a més la entrada és gratuïta, així que pugem en l’ascensor fins el pis 38. El dia no és massa clar, i ni hi ha terrassa, així que les fotos no acaben de ser espectaculars, però les vistes son bones per poder-te fer una idea de lo gran que és aquesta ciutat.

Havíem quedat amb el Guillermo i la Nerea per fer un soparet cap a les 9, al la zona del Golden gai, però per fer temps, i passejar una estoneta entre aquest espectacle de llums i gent, que son els carrers d’aquesta ciutat quan el sol s’amaga, anem cap al barri de Kabukicho, on veiem un carreró d’aquells que l’ambient convida a endinsar-si. Olors a menjar recent cuinat, fumejar de graelles, cerveses ben fredes, i petits grans raconets, on compartir barra o tauleta, amb un màxim de 6 o 7 comensals, i on fer una cerveseta gelada, i demanar que vols algun dels pinxos que menja el del costat, i que al final resulta estómac de porc…. Això si, un d’aquells moments que els tres vam acordar que son dels que es recorden, i una altre cervesa, per acabar de signar el pacte, de no oblit.

A Kabukicho mateix, l’atmosfera canvia, els locals deixen de ser petits, i els cuiners amb mocador al cap, es transformen en fotos de noies vestides amb poca roba, on s’alternen algunes de provocatives, amb altres més juvenils. Semblen tots locals d’intercanvi mercantil-sexual, però creiem pel que hem pogut llegir i sentir, que aquests són els menys, i que la resta son part d’un joc sexual lleugerament diferent del que acostumen aquest tipus de locals , per exemple a Barcelona. Quan ja la vista i el cervell se t’acostuma, també comences a veure que hi ha karaokes, clubs, i restaurants.

Després de parlar amb la Nerea, i dir-nos que al final avui no podran quedar, busquem on sopar. Primera opció, un giratori, que després de seure, no agrada als meus acompanyants, així que entrem en un altre restaurant de sushi i demés delicatessen. Si ja se que repetim, però és que no ens podem resistir…. ☺

Entre els combinats, un de sashimi, que em transporta a la glòria. Ho paguem una mica més car, però ho fem a gust…..

Per acabar el dia, fem visita al Golden gai, un seguit de carrerons, on hi ha bars petits, diminuts diria jo, on poder prendre alguna cosa, ens alguns molt customitzats. Algun rocker, o el plàstic bar, que és la nostre elecció, on segons la guia, la decoració i música son dels 80. Dos persones darrera la barra, i sis tamborets, música en vinils, i unes begudes per fer una mica de conversa amb algun japonès passat de rosca, i amb el DJ. El metro ens amenaça amb el tancament, així que abans de les dotze som fent el recorregut cap al hostel, on una miqueta d’ordinador ens fa d’aperitiu perquè després d’una estoneta de dormir, ens retrobarem amb el Pere i la Glòria, quina il·lusió!!!!!