19 d’agost

Kyoto ens ha agradat molt, però tots estem d’acord que hauríem necessitat més temps, per poder veure tot el que desitjàvem i més tranquil·lament i no haver de fer el temples una mica a la carrera.

Però clar, amb només 20 dies, i volent veure tantes coses… Doncs fa que no et puguis adormir en cap ciutat per moltes coses que hi hagin a veure.

Així que continuem el nostre viatge en direcció Takayama, un poble encantador als Alps japonesos.

Matinem, i cap a l’estació que per anar a Takayama, hem d’agafar un parell de trens, un Shinkansen durant mitja hora i després un express que agafarem a Nagoya i hi estarem dues hores llargues.

El trajecte en tren no se’ns fa gens pesat, de fet si ja ens agradava viatjar en tren, aquí al Japó ens està encantant, la comoditat, la rapidesa… A més en els trajectes, podem posar-nos a escriure, veure el paisatge o fins i tot fer unes bones dormides!!

Així que, gairebé sense adonar-nos ja som a l’estació de Takayama, on fàcilment, trobem el nostre hostel i tenim la sort de poder tenir ja l’habitació on poder deixar les coses (l’Oscar en el seu hotel no ho ha pogut fer) i no trigar a sortir perquè si volem menjar… Hem d’espavilar! Tot anant cap a la zona antiga i maca, abans de creuar el riu, hem vist un lloc molt ben posat que es diu Restaurant Le Midi, i al veure la mare que es podia pagar amb targeta, doncs…. Ha dit… Cap a dins que us convido!!

I…. No us podeu imaginar que bé que hem dinat, de fet, ha sigut com si ens transportéssim a França per la presentació dels plats i per la decoració del local. I us preguntareu… Que han dinat? Doncs entre el Mario i jo hem compartit dos plats, un tàrtar de vedella de Hida (típica d’aquesta zona) que estava deliciós, i un filet de vedella de Hida acompanyat de verdures i de una sopa de verdures boníssima. I a més… Abans de portar-nos els plats…. Ens han portat pa (si, heu sentit bé) i oli d’oliva, mmmm com hem gaudit, amb una cosa tant senzilla com pa amb oli!! Per acabar l’àpat, ens han portat un gelat i un te fred que ens ha sentat de meravella! Gràcies mare per convidar-nos!!

Després d’aquest festival de menjar ja hem sortit a visitar el poble de Takayama, tot anant en direcció la zona de casetes antigues tot plenes de botigues. A primera vista, el poble ens ha decepcionat una mica, ja que semblava que només fos un carreró tot ple de botigues i que en aquell moment estava pleníssim de gent, però no hem desistit i hem seguit passejant pel carrer, entrant a botigues i de cop….

Hem entrat en una botiga de Sake, que més que botiga era una destil·leria, ja que Takayama té moltes petites destil·leries de Sake. I allà hem pogut xalar de valent!! Perquè? Doncs perquè pagant un got petit que després et podies endur i que només valia 100 yens, hem pogut tastar com uns 10 tipus de Sake, i així descobrir que no tenen res a veure uns amb els altres i que el món del Sake és un món potser tant immens com el del vi que em té fascinada, ja us explicarà El Tap Viatger a veure que ha descobert…

Havent-los provat gairebé tots, hem arribat a la conclusió de quin ens agradava més i ha sigut un amb un gust molt semblant a algun vi, i per tant… Hem comprat l’ampolla i potser algú tindrà una sorpresa!! Qui serà?

Per no anar carregats, hem anat al hostel a deixar la bossa i després hem seguit passejant una mica més i llavors hem descobert una Takayama diferent, amb molt menys turistes i molt més tranquil.la i especial. I així, sense gairebé ningú, ens hem encaminat cap a la muntanya on es troben els temples, i tot i estar tancats, hem pogut passejar per tot el camí que els recorre sense ningú i amb la llum del sol quan s’està ponent, ara si que ens ha agradat Takayama!!

A fer-se fosc ja hem anat cap al hostel i en direcció un supermercat que ens ha indicat el de la recepció per a comprar alguna cosa per sopar, ja que amb el super dinar que hem fet tampoc cal anar a sopar fora. Ara, anar fins al supermercat ha sigut una mica una excursió, però allà hem tingut on triar per poder fer un bon sopar abans d’anar a dormir.