28 d’agost
Com ahir vam anar a dormir bastant tard, avui hem fet una mica el ronso, tot i que jo m’he despertat abans que el Mario i he anat al bar del hostel on s’hi està magníficament i he pogut connectar-me i posar-me una mica al dia, mentre el Mario decidia si aixecar-se o no 😉
Quan ho ha fet, hem decidit fer un bon esmorzar al hostel (com fa molt de temps que no fem) tot i que ens surti una mica car. Però entre la mandra de sortir al carrer que tampoc sabíem que trobaríem, que ahir no vam sopar, i que els esmorzars tenien bona pinta… Decidit, un bon esmorzar acompanyat d’un bon cafè!!
I amb la panxa plena, ja hem recollit i fet el check-out que ens toca desplaçament per veure una zona que ens ve molt de gust, pel que hem pogut veure, i també per anar a un indret on no hem de veure res en especial, sinó senzillament gaudir de la natura!!
Del Wada Hostel (que ens ha agradat molt i hi tornarem segur les altres vegades que passem per Guilin) a l’estació de busos hi ha més o menys uns 15 minuts a peu, que es farien millor si no fes la calor espantosa que ens ha caigut a sobre. A l’estació hem pogut treure els bitllets a Yangshuo per 22 yuans cada un sense cap dificultat i el bus ha sortit al cap de mitja horeta. I… En una hora i mitja érem a Yangshuo, després d’haver pogut gaudir d’unes vistes impressionants, inclús dins de Guilin hi han aquestes roques càrstiques que ens recorden tant als paisatges que sortien als dibuixos de Bola de Drac, els vèieu?
A Yangshuo no hem tingut cap problema per trobar el bus a Xingping que ha sortit després de 5 minuts i hem pagat 7 yuans cada un. En una horeta ja érem a Xingping i en uns 10 minuts a peu al hostel tot seguint les indicacions que hi havien al sortir de l’estació de busos.
Al arribar eren les 3 del migdia, així que us podeu imaginar la calor que feia oi? Siii, mooolta, així que hem esperat tot connectant-nos a que almenys fossin les 16:30 per sortir a donar un volt, i només girar del hostel i fer unes passes… Ja hem arribat a una mena de port on hi havia tot de barques, però a on les vistes ja eren… Que només faltava el Goku volant amb el seu núvol Kingdom 😉
Hem anat resseguint el riu, fins a un pontet on hem trobat unes noies que semblava que volien practicar una mica el seu anglès i amb qui ens hem fet alguna foto.
I amb una aigua ben fresqueta… Hem seguit caminant i fent fotos, fins a arribar al lloc on hi ha el paisatge dels bitllets de 20 yuans, i podeu imaginar la quantitat de fotos que hi hem fet oi??
Hem continuat el passeig i a cada racó veiem una vista diferent que realment ens impressionava, això sembla una bahia de Halong (de la que tantes fotos hem pogut veure, i tant anhelem veure en directe) en format riu i no mar.
Com tenim pensat fer una excursioneta per aquesta carretera un dia d’aquests, hem decidit tornar enrere, i clar seguir fent alguna foto, però de cop, des de la carretera, hem pogut veure un home vestit de forma tradicional i en una barqueta simulant la pesca amb corb marí. Perquè simulant? Doncs perquè davant hi havia tres o quatre fotògrafs que semblaven professionals.
Així que des de lluny hem començat a fer fotos com a bojos, ja que a més la llum del sol era espectacular, i llavors, el Mario ha decidit baixar per fer-ne de millors, i deu ni do les que ha fet, i espectaculars, ja que a més hem enganxat la posta de sol.
Jo també he baixat, i realment ha sigut una d’aquelles postes de sol que sempre recordarem, amb el pescador, i les muntanyes… Uffff impressionant.
I amb aquesta imatge a la retina, hem tornat cap al hostel on després d’una bona dutxa, hem demanat les pizzes que tant havíem llegit, tant per Un Cambio de Ires, com pels Voltant pel Món, i… Si que ens ha agradat si, però potser esperàvem alguna cosa millor, potser serà que han sigut masses emocions en un dia? I no sabem valorar-la prou?
I mentre menjàvem la pizza, i ens posàvem al dia amb una wifi bastant dolenta, han posat una peli a la que el Mario s’hi ha enganxat bastant però no jo, El Club de la Lucha, però sense acabar de veure-la… Hem anat a dormir que toca descansar!!
25 Setembre 2013 a les 7:33
les fotos us han quedat fantàsticament bé, clar q el paisatge és impressionant. gràcies per enviar-me’n una! la tinc penjada amb les de la Marina i la Isabel al menjador de casa, em dóna llum!!! petons
25 Setembre 2013 a les 16:25
Tu si que dones llum al nostre bloc i viatge amb els teus comentaris…. De fotos aquest dia, en tenim per empaperar-te el pis de postes de sol entre pescadors i Corb marí. Realment un dels moments que recordarem durant mooooolt de temps. fantàstic!!!! petonets guapa
25 Setembre 2013 a les 9:28
Molt maco això !! Les milers de fotos d’aquest dia encara no me les has penjat al dropbox, oi ? Ja veig que hauré d’anar fent lloc… he he
25 Setembre 2013 a les 16:37
Albert!!!! Això de ser un guardador de fotos, potser no és una feina massa ben remunerada… 🙂 La wifi, tant a Xina com a Nepal no ha sigut la desitjada, especialment a aquest últim. I encara tenim moltes i moltes fotos per pujar… Per sort amb això estem aprenent a ser una mica més selectius amb el que pengem al drop…Encara que tampoc massa ehhhh 🙂
27 Setembre 2013 a les 8:01
Molt bé, espero les properes, cap problema !!
25 Setembre 2013 a les 16:45
Ostres tu!! Em presento abans que res. Sóc la Montserrat…i avui descobreixo el vostre blog gracies a altres conexions viatgeres…però no se si podré llegir-lo gaire sense que cada vegada se m,encongeixi una mica més el cor!!…ja fa 1 any que vaig tornar jo!
Va home vaaaaa!!! Seré forta i disfrutaré del vostre viatge com si estigués repetint el meu!!!
Ahhh…i Songoku que no falti mai!!!
Un petó wapus!!!
29 Setembre 2013 a les 8:49
Jajajaja, em sembla que ja et coneixiem… 🙂 De fet, vas ser alguna de les culpables que ens engresquéssim més en aquest projecte. Us vam veure en el segon congrés de bloggers fet a Barcelona, en aquells video tant divertits repassant diferents qüestions de les quotidianitats viatgeres. I a més, en aquest cas sobretot l’Eva, us hem seguit les aventures que heu anat explicant al Blog. Una passada!!!!!!
I suposo que això de la tornada ha de ser dur, de fet ens posem a la teva disposició per alegrar-te una miqueta algun dia amb les nostres peripècies viatgeres…i com que de ganes en deus tenir moltes, només falta una miqueta de calerons, i nosalters encantats de que ens vinguis a veure en algun raconet de mon. Moltes gràcies, pel vostre bloc perquè conjuntament amb altres ens serveix d’inspiració viatgera. Una abraçada molt forta i bon viatge!!!!!
25 Setembre 2013 a les 21:27
Magnificas fotos de !! magnífics !! paisatges.Petons Avi..
29 Setembre 2013 a les 8:51
I tant!!!! Les fotos surten soles, amb aquests paisatges de postal…. 🙂 Una abraçada!!!
25 Setembre 2013 a les 21:55
Ja no queden paraules per a les fotos després de tants comentaris… Petons
29 Setembre 2013 a les 8:55
Aixxxxx Glòria…Un dels millors dies fotogràfics de tot el viatge. I en quan a sensacions, dels millors dies a terres xineses, encara se’ns posen els pèls de punta al recordar-ho. Senzillament espectacular!!!! petonetsssss
25 Setembre 2013 a les 23:07
Ufff nois, anar a dormir amb aquestes imatges gravades al cervell ha de ser brutal!!
29 Setembre 2013 a les 8:56
Espectacular Cris!!!! Una autèntica barbaritat de lloc i paisatges que ens van fer passar un dels millors moments del viatge, que segur recordarem per temps i temps….
27 Setembre 2013 a les 9:21
Es un dels paisatges més macos que recordo haver vist, i efectivament (jo vaig estar-hi ja fa uns quants anys) recorda a la badia de Ha Long però situada en plena muntanya. Els xinesos el consideren un dels paisatges més macos (sino el més maco) de la Xina.
Apa doncs, a gaudir de l’indret.
30 Setembre 2013 a les 14:14
Realment els paisatges ens van impressionar!!!! Val molt la pena viatjar a aquesta zona, i si a sobre et trobes la posta de sol que vam trobar…. Et quedes sense paraules!!!!