30 d’agost

Boniques vistes, paisatges de postal amb els que la càmera treu fum, i diu, “para, para, deixa’m respirar, que tu no ets l’únic que passa calor…”. I és que el riu Li, i les seves formacions càrstiques donen raconets incomparables, on gaudir de l’entorn de diferents maneres. Paradís d’escaladors, recorreguts en bicicleta, excursions a peu vorejant el riu, o cavalcant el riu, en les “modernitzades” barquetes de bambú, reconvertides a PVC.

Diuen que el recorregut més bonic per aquestes voltants, és fer des de Yangdi a Xingping en una d’aquestes embarcacions, amb unes vistes que no oblides. Els dos únics problemes, els preus que pagues pel trajecte, on has d’intentar negociar-lo bé, i el segon, la massificació d’aquest indret força turístic que fa que el riu sembli la ronda litoral en hora punta. Nosaltres, tot i que no estem en el punt més àlgid d’energia i motivació, suposo que estem pagant la ressaca japonesa, hem decidit que avui farem un combinat, i intentarem arribar a Yangdi caminant, per després dinar per allà i baixar sobre els “bamboo raft”, com l’anomenen les hordes de xineses que ens volen encolomar-ne un a cada pas.

Per això cal aixecar-se aviat, i anar carregats d’energia. Així que a les 9 passades, ja estem esmorzant al nostre lloc preferit d’aquest poblet. Avui toca uns pancakes de plàtan i xocolata, acompanyats de sucs de fruita recent exprimida, que ens han de donar tot la dosi d’energia que necessitem.

I res, a caminar. Sense massa preparació de com anar-hi, i no tenint molt clara la distància comencen a fer camí, caminet diria jo. O més ben dit, caminet sense ombra, sota un sol de justícia. Anem fent asfalt, durant una hora més o menys, i arribem a un punt on una petita barqueta amb funcions de ferry, ens creua a l’altre vorera, on seguir fent via.

Una estoneta més, i els primers símptomes de desesperança que apareixen. Això és força difícil d’aguantar, sobretot el sol al clatell, i potser no ho hem preparat massa bé. Mirant l’esbós de mapa que portem, creiem que encara ens queda més de la meitat del trajecte, i ja son les 12. El sol cada vegada és més persistent, i comencem a pensar que no arribarem a Yangdi a peu. Després d’un intercanvi d’opinions, ens atansem al riu, i trobem una xinès sobre una barqueta. Ens ofereix portar-nos a Yangdi per 200 yuans. El cervell calculadora comença a funcionar, i si per aquest preu pugem, quan ens costarà baixar a Xingping…. No tenim el millor ànim, ni la millor sintonia, així que optem per la via fàcil. Tornem cap a “casa”. Ho negociem amb el capità de bambú, i després de negar-si en una primera ocasió, finalment accepta. Nosaltres paguem un preu que considerem massa elevat, però no tenim la paella pel mànec en aquesta negociació, perquè la nostre poca planificació ens ha deixat en una situació que estem a mig camí, i no veiem seguir endavant a peu, ni tornar enrere caminant. I amb aquesta presentació, i el nus definit, imagineu el desenllaç. El que podia ser un recorregut d’aquells per recordar, es converteix en una estoneta de barca entre paisatges bonics, que ens sembla curta pel que hem pagat, i que ens torna entre cares llargues, decebuts pel fracàs de la nostre expedició cap a les terres llunyanes de Yangdi….

Un cop al hostel, res millor per oblidar la primera part del dia, que un parell de whisky dobles per triplicat…..jajaja és broma ☺….no hagués estat malament, però una migdiada antològica, fa també l’efecte desitjat, i al canvi, no ens despertem amb mal de cap, i si amb una mica de gana.

Després d’un aiguat dels que fan època, que serveix per portar-nos de nou a aquest mon, sortim a fer un passeig per la part antiga del poble, que acaba en el petit raconet de pau i felicitat culinària que hem trobat, on seguim experimentant amb la seva carta quasi interminable.

Alguna paradeta en algun bar on fer una llimonada o te gelats, segons els gustos, i a fer dutxes i quotidianitats al bar del hostel.

Poques taules, i grans, així que algun convidat occidental es cola a les nostres converses, però no estem gaire sociables i no la allarguem en excés. I per acabar amb Xingping, matem la última nit en aquest lloc, amb un antull tot i que no tenim massa gana, una pizza a la llenya, amb una cerveseta per acompanyar.

Els crits dels xinesos de la taula del darrere, que s’han passat amb la beguda, ens indiquen que ha arribat la hora de retirar-nos a l’habitació, o iniciar una disputa que s’emporti una mica de les tensions i mala llet acumulades del dia… ☺ Però no, no us preocupeu, només era una llicència per donar-li dramatisme al relat, no estava entre les opcions a triar, i a més ells no en tenen cap culpa del nostre mal dia. Així que a dormir, que segur que el dia de demà serà millor, i si no, doncs res, l’endemà de demà que un altre serà….