31 d’agost
A vegades no sé si és bo o no llegir tants blogs, potser el fet de llegir el que han fet altres quan han estat on tu, et condiciona massa a fer unes coses que pel que sigui tu o no pots, o realment no és el que et ve de gust fer en aquest moment, i això et causa una mica de desànim.
Crec que és el que ens ha passat en aquesta zona de les muntanyes càrstiques de Xingping, ja que el primer dia va ser espectacular, però els altres dos ens han deixat una mica amb una sensació difícil de descriure. Potser l’excursió frustrada d’ahir, m’hauria de fer aprendre que això de caminar no és ben bé lo meu, em sembla que aquest gen Bordons te’l vas oblidar mare, i quan es tracta de llargues caminades, el meu cap acaba vencent i no aconsegueixo arribar. No sé si és el meu cap que busca excuses per no continuar, del estil, estic molt cansada, fa molta calor, uffff que dur és, i potser m’hauria de plantejar seriament si és que senzillament no ho vull fer, tot i que sembli que altres al fer-ho han gaudit del camí i de les vistes. Potser algun dia ho aconsegueixo i senzillament no penso al estar caminant i simplement xalo del que hi ha per davant, però el que està clar és que de moment no ho faig.
Així que aquest matí amb aquesta sensació agredolça de la nostra estada a Xingping, ens hem llevat per anar a Yangshuo, però no, sense haver fet un bon esmorzar al Warm Cafè que tant ens ha agradat!!
Al bus, tot observant els impressionants paisatges que ens envolten, pel cap anava passant diferents sensacions, i sobretot una pregunta, hem fet bé de fer una nit més a Yangshuo? I perquè m’ho preguntava? Doncs sobretot perquè pensava i que farem? Ja que a nivell particular, no em venia de gust fer cap excursió després d’ahir, i altres opcions com agafar una bici tampoc les veia clares, però suposo que les faria si al Mario li feien il·lusió. Així que sense saber molt bé que esperar del dia hem arribat a l’estació de busos de Yangshuo, i… Motxilles a l’esquena i cap a buscar al hostel, on en uns deu minuts a peu hi hem arribat.
I mentre fem el Check in un bri de llum ha aparegut, en forma d’un prospecte que posava, Yangshuo Cooking School, i si podia fer unes classes de cuina? Però en seguida he pensat, segur que només són pel matí, així que no ho podré fer. Amb aquest sentiment, hem pujat a l’habitació compartida de sis amb bany a dins i allí hi havia un Service Guide on descrivia les activitats que es poden fer i… Sorpresa! Les classes de cuina són al matí i al migdia!!
Li he comentat al Mario i m’ha dit que ho fes, que ell no estava gaire fi de la panxa i preferia no fer res. Per tant he baixat a recepció per fer la reserva, i… Oh!! No agafaven el telèfon i la noia m’ha dit que ho seguiria intentant… Però passaven les 2 i no en sabíem res, i les classes eren a les 15:30, pel que hem decidit anar a donar un volt i li hem dit a la noia de recepció que tornaríem a les 3 a veure si ho havia aconseguit.
I així amb el convenciment que no podria fer les classes de cuina, hem sortit a conèixer Yangshuo. El que ens hem trobat ha sigut un poble molt turístic, amb moltes botigues i restaurants, però posat bastant mono, ara, completament diferent a Xingping!!
I a les 3 al tornar al hostel… Sorpresa!! Si que puc fer les classes de cuina!!
Amb aquesta alegria, he deixat al Mario al hostel a les 15:20 que m’ha vingut a buscar la professora i hem anat cap al punt de trobada amb els altres alumnes. En total érem 6, tres canadencs, dos anglesos i jo. Tots angloparlants que ha fet que em perdés mooolt en moltes de les converses, i que decidís que he de millorar molt el meu anglès, tot i que crec que en aquest viatge ja ho estic fent.
Un cop tot junts hem anat al mercat on ens han ensenyat diferents verdures que s’utilitzen pels plats xinesos i dels quals difícilment us sabria dir el nom, ja que entre que ens el deia en anglès, que jo no els coneixia i que la pronunciació era xinesa… Combinació perfecta per no entendre res de res 😉
Havent vist el mercat ens ha vingut a buscar una van, per portar-nos al lloc on aprendríem a cuinar alguns plats xinesos de la zona. La caseta està en una zona rural, amb unes vistes… Ufff a les muntanyes càrstiques amb arrossars davant… Llàstima de no portar la càmera i que avui hi havia una boirina…. Però així si que ve de gust cuinar!!
Amb una mica d’aigua per refrescar-nos ja hem començat a practicar i cuinar cinc plats diferents tot preparant primer tots els ingredients i després cuinant-los un a un. Els plats, tot i que aquí no us posaré les receptes (però no us preocupeu que tindreu els corresponents posts de cada una d’elles) han sigut:
– Egg wrapped dumplings
– Steamed Chicken with Mushrooms
– Stir Fried Pork with Vegetables and Oyster Sauce
– Eggplant Yangshuo Style
– Green Vegetables with Garlic
Realment l’experiència ha sigut genial, i m’han quedat moltes ganes de seguir aprenent a cuinar plats de diferents parts del món. Ara… Quan ho podré posar en pràctica?? Ara mateix m’agradaria tenir una cuina i poder-ne fer algun 😉
Amb aquesta bona sensació ja hem tornat cap a Yangshuo on al hostel el Mario m’estava esperant (amb la panxa una mica millor) i hem anat a passejar i buscar un lloc per a que el Mario pogués sopar, que jo clar…. Ja m’havia atipat amb tot el que havia cuinat 😉
Al sortir, hem pogut comprovar que per la nit Yangshuo es transforma i és una mica una bogeria, amb molts bars on hi ha música en directe a cadascun, a tota castanya, que es barreja i ja no saps que estàs escoltant… Uixxx com enyoro Xingping!
Finalment hem trobat un restaurant on el Mario ha pogut menjar uns dumplings (no dels millors que hem tastat) amb una mica de tranquil·litat i després cap al hostel on també se sentia bastant la música de la terrassa o de l’exterior no ho sé. I… A dormir tot i que… A quina hora tornaran els nostres companys d’habitació??
28 Setembre 2013 a les 20:31
Genial això de les classes de cuina xinesa amb angloparlants ! Així ja t’has ben recuperat de la caminada frustrada d’ahir !
29 Setembre 2013 a les 9:08
L’Eva és recupera ràpid. I això de les classes li encanten a més de que seran molt profitoses per quan tornem, perquè la cuina xinesa l’hem descobert més enllà de los “rollitos de primavera”. Ara en seguirem buscant per apendre alguna cosa més de la tradició culinària arreu del mon….
29 Setembre 2013 a les 10:09
Ja veig de què anirà la primera convidada que ens feu quan torneu. Anirem preparats! Pel que he vist a les fotos, els ingredients, però, eren coneguts: bledes, alls tendres, albergínies… Ara, com tu, Eva, no em facis dir els noms en anglès i, menys, en xinès.
30 Setembre 2013 a les 14:30
jajajaja, crec que la primera convidada que us fem quan tornem i tinguem algun lloc on convidar-vos, crec que tindrà alguna cosa a veure amb peix cru, en homenatge al Pere 🙂 Però la segona, segur que serà un compendi de plats apresos arreu del mon. Això si traduits al català!!!