Viatge a Ítaca

Dia 102: Everest!!!!!

12 comentaris

18 de setembre

Tibet és espiritualitat, lluita contra les inclemències del temps i de la política, pau d’ànima, bellesa, monjos… i alçada, molta alçada, de vegades resolta en el temut mal, pels que no hi estem acostumats. Mal de cap, costa respirar, però més a prop del cel, el blau és pur, més nítid, i tu amb ell.

Tibet és increïble, Tibet és paisatge, Tibet són llacs, Tibet és muntanya, Tibet és Everest. Everest és Tibet, també Nepal. Des d’una i altra banda l’anomenen la muntanya sagrada, o en la llengua tibetana Chomolungma, que vol dir mare de l’univers. Nosaltres, els occidentals, la coneixem com a Everest, encara que fins a mitjans del segle XIX l’anomenaven entre d’altres maneres, pic afilat H, o Pic XV. El seu nou nomenament va ser en honor del topògraf gal·lès George Everest, que es va encarregar de la topografia de part de la Índia fins arribar a Nepal.

Tibet3

Avui ens hi aproparem, concretament fins al EBC, el Everest Base Camp, des d’on múltiples expedicions han sortit a conquerir el cim, situat a 8848 metres d’alçada. El punt més alt del planeta, des d’on suposo que les coses es deuen veure d’una altre manera… ☺ I tot i que el camp base, pel que hem pogut llegir, és una atracció turística més que un centre operatiu, ens fa molta il·lusió apropar-nos, a aquest mite que ha estat present a la nostre consciència des de que tenim us de raó.

Sortim de Shigatze, on hem dormit força bé, havent esmorzat unes galetes, i amb molta carretera per davant, però també amb moltes ganes i bon esperit. Anem devorant asfalt, entre música, alguna explicació puntual, parades per fer visita als lavabos de pèssimes condicions higièniques i on la visita s’ha de pagar a 1 o 2 yuans, sense que el preu variï la qualitat del mateix. Una de les aturades, curiosa, en un punt on podem fer un “Sweet tea”, i on hi ha una llosa que indica que la distància des d’aquest punt fins a Shangai és de 5.000 kilòmetres.

El poblet de New Tingri, ens espera per fer àpat, en un petit restaurant tibetà, on el menjar és relativament assequible, però la coca-cola demanada per un del nostre companys vietnamites es paga a preu d’or. En aquest petit poble, es compren les entrades per accedir al parc nacional de l’Everest, per un preu de 180 yuans per persona, és a dir al canvi actual, una miqueta més de 22 euros, que pel hem pogut veure després no van dedicats a la conservació de les carreteres per arribar-hi… ☺

Des d’aquí, sis hores ens esperen. Pugem metres per fer-nos a la idea que hem entrat al parc nacional, i les vistes ens comencen a submergir en aquest fantàstic entorn de muntanyes gegantines, amb els cims nevats. Algun descans per estirar les cames i contemplar l’horitzó des de l’objectiu de la càmera. Llibertat en estat pur, és el nostre sentir quan el vent fred et colpeja les galtes, però ens encanta tot i la presència de força turistes.

Tibet

Davallada en quan a l’alçada i el camí es complica, l’asfalt deixa d’existir, i els camins de sorra plens de sots, fan recomanable l’ús d’un 4×4 i no una minivan com la que portem. Encara ens queda una bona estona, el camí fa pujada, i zigzagueja per les vessants de les muntanyes que ens apropen cap al nostre objectiu. És espectacular, en alguna petita aturada en plena pujada, la visió del camí seguit per arribar. Ens encanta!!!, i veure com alguns grups de ciclistes fan la mateixa ruta, ens sorprèn i omple d’admiració.

Tibet2

Segon cim fet, i és que això de fer-ho en vehicle motoritzat, no té el mateix mèrit però estalvies temps i energia ☺. I des d’aquí panoràmica de postal. Vuit mils a tort i dret, i l’Everest que ja hauria d’estar al davant del nostres ulls, segons resa un cartell on indica el que estem veient, però uns maleïts núvols s’empenyen en endarrerir el nostre inevitable destí de veure’l amb els nostres propis ulls.

Tibet4

Tibet5

Postals en format digital, i a les nostres retines de per vida ens emportem d’aquest indret, però hem de seguir que encara ens queda un bon tros, i millor arribar abans de que es faci fosc.

La carretera empitjora, i els camins de sorra, deixen pas a les pedres, i sots més accentuats. El nostre conductor fa el que pot, encara que la velocitat que empra potser és una mica massa elevada en la conjunció d’aquest camí i el vehicle no preparat per a ell que portem. Els nostres cossos aguanten, bots i més bots, però en un dels intensos, el cotxe no ho fa, i es queixa. Un so de lament que surt de la seva part inferior, i no ens adonem fins que uns quilometres més endavant va grinyolant alguna cosa de manera força evident. Parada a boxes en mig del no res, i les males cares apareixen. Sembla que s’ha trencat algun element mecànic que aguanta les rodes, i una de les darrere perd la seva simetria respecte a la resta, i s’apropa cada cop més al parafang. Un minuts de dubte, i es decideix que seguirem endavant amb cautela i molt més lents.

No sabem el que ens queda, però aguantem la respiració cada vegada que apareix un sot, i el cotxe gemega i grinyola a parts iguals. Sembla que trigarem en arribar perquè el comptaquilòmetres no passa dels vint per hora, però poc a poc ens anem relaxant i abandonant-nos al destí. Que passi el que la muntanya sagrada vulgui… ☺ , però que al menys arribem al EBC, que demà ja vorem com ho fem per sortir.

Sembla que ens apropem, i el cor treu balast de sobre, i s’omple d’ànim quan el guia ens assenyala l’horitzó i entre dues muntanyes podem veure la blanca silueta. Un breu repòs per fer alguna foto, mentre el vehicle sembla descansar. Encara queda una miqueta però la cosa ja no la veiem tant negra.

Everest

Una nova aturada, i ja la tenim a tocar, més fotos. Això és una passada, sembla que si, que després de tot arribarem, i els somriures del ara comencen a aparèixer, deixant en un segon pla la incertesa pel després.

Everest2

Everest4

Un altre control militar, on baixem del vehicle i entrem a una tenda per ensenyar passaport i diversos permisos de grup, ens indiquen que ja som a dins. Un parell de quilòmetres més, i veiem amb el rerefons de la muntanya sagrada, el campament base, on nombrosos vehicles aparcats, fan guàrdia al costat de tendes amb cartells que indiquen que son els hotels del camp base. El nostre ja el teníem reservat, així que aparquem i deixem alguna motxilla a la tenda, en el que ara son sofàs i després seran els nostres llits. Dormirem unes deu persones juntes, en una disposició de llits estranya, però amb una estufa al mig que fa la seva feina mixta d’escalfar l’ambient i l’aigua pel te.

Mentre el conductor, va en busca d’algú amb les eines necessàries per poder soldar la part inferior del vehicle, nosaltres fem la comanda per sopar, i mentrestant anem a veure com la gran muntanya canvia d’aspecte a cada segon, amb els diferents reflexes de la llum del sol. No es veu tant gran des d’aquí, però és que tenim bona part del camí fet, perquè dels 8848 metres del seu cim, nosaltres ja estem a uns 5.200. Les xifres fan marejar una mica, així que tindrem el oxigen a ma per si de cas. L’últim raig de sol, deixa només el cim il·luminat, i alhora apareix el nostre guia que ens explica que aquesta visió te molt a veure amb que l’anomenin la muntanya sagrada. Ens diu que el que nosaltres gaudim des d’una visió estètica perfecta, ell ho gaudeix des de la vessant religiosa. De fet, poc a poc, i sense temples on explicar mil vegades el mateix, i parant a cada estàtua, ens comença a agradar una mica més aquest guia.

Everest3

Everest5

El sopar és a taula, i sota el vent, amb el sol ja fent becaina, necessitem entrar en calor, així que el foc de la tenda, i algun te calent per acompanyar el sopar, son una bona opció. L’Eva comença a mostrar amb els seus esternuts que algun refredat va agafant forma en el seu interior, mentre pitja el disparador de la càmera sense pietat. Una passejada fins a les dues latrines compartides per tot el campament, i després de notar el seu tuf a uns quants metres de distància, prenem la decisió, que millor a fora, a la vora del rierol, i sota la creixent foscor, que la natura és natura i tot queda a casa. I ara ja estem preparats per anar a dormir, al peu de l’Everest, un dels nostres Golden moments del viatge, i que segur que recordarem durant anys i anys….

Anuncis

12 thoughts on “Dia 102: Everest!!!!!

  1. wuaooo! amb el priorat i el barça al cim més alt! sou uns artistes

  2. Osti tu, l’Everest existeix !! Una passada !!
    I el millor és que malgrat la gentada que hi deu haver al Camp Base, a les fotos (precioses) no es veu ningú !! Que els vau espantar tots ??

    • Albert és una de les coses postives de no dutxar-se massa…ningú se t’apropa 🙂 I podem donar fer, que tot i el que ens va costar arribar, l’Everest existeix, no és cap invent de les pel·lícules americanes. Petonetssss

  3. Quines fotos! Ja n’havia vist una avanç (i en vídeo, hehe) però això és genial!!

  4. Això si que es ferma envega , veure L’Everest tan a prop .Molt interesant tot el trajecte de pujada al camp base, amb el vehicle mix avariat . Espero la rapida recuperació del mal de altura. Petons,Avi.

  5. Ohhh quina impressió deu fer dormint sl peu d aquesta immensa preciositat!

    • I tant Cris!!! La veritat és que al peu al peu no està el camp base. De fet el van enretirar una miqueta, perquè crec que fa anys va haver uns allaus que van matar forces persones acampades. Però realment els tens a tocar i és una sensació única. Les muntanyes de per aquí son totes espectaculars i màgiques 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s