01 d’octubre

Estem tant a gust a Boudhanath que ens ha costat molt trobar el dia per sortir i descobrir més coses, perquè n’hi han, i moltes als voltants de Kathmandu, però cada dia al sonar el despertador buscàvem alguna excusa per no sortir.

Finalment, avui, al sentir el so del despertador, no l’hem apagat, i li hem fet cas, si, ens ha costat eh?, però un petit esforç i hem decidit anar a fer una mica de turisme i de visitar alguna coseta de la zona, però tampoc per empatxar-nos eh?

Ara, abans de posar-nos del tot en marxa, hem decidit anar a esmorzar a La Casita, aquest lloc on ens sentim com a casa i ens permet esmorzar una truita de patates amb pa amb tomàquet, acompanyat d’un suc de síndria o taronja i un bon cafè amb llet amb tassa.

Amb la panxa plena ja hem sortit de l’entorn de pau de Boudhanath i en seguida ens ha vingut a buscar un taxista, hi hem regatejat una mica per anar a veure Bhaktapur i després portar-nos a Thamel.

Entre cotxes i més cotxes, i motos i més motos, hem anat a parar a l’entrada del casc antic de Bhaktapur, on hem hagut de pagar 1100 rupies per persona, una barbaritat pels preus d’aquí, però que si més no es veu recompensat pel fet que tot està força ben cuidat.

Una de les dues zones principals a visitar és la plaça Durbar, amb diferents temples i edificis, on no hi poden circular vehicles però si que ho fan els habitants de la ciutat, i això et permet, seure tranquil·lament en un racó i veure la vida passar, noies adolescents anant o tornant de l’escola, nens acompanyats dels seus pares fent una mica d’esbarjo i menjant algun dolç, gent gran asseguda com nosaltres i observant la vida, i clar moltíssims turistes fent fotos al igual que nosaltres.

Potser avui serà un dels dies que menys fotos hem fet a edificis i més a la gent, la que passava mentre érem asseguts a la plaça o després quan hem tornat a passejar per la ciutat la que ens anàvem trobant. Ens encanta fer-lis fotos, elles tenen una bellesa… i a sobre amb els saris o vestits que porten de mil i un colors fa que les fotos, senzillament sense buscar-les massa quedin bé!!!

I que dir dels nens, de tranquils, d’entremaliats, els que tornen de l’escola, els que no hi van perquè han d’ajudar els seus pares, germans que porten els més petits a coll o a l’esquena i que ja saben com lligar-los amb un simple mocador al igual que fan les seves mares…

I seguint passejant també trobem gent gran, la majoria asseguda en petits porxos de fusta per resguardar-se del sol i fent petar la xerrada, en grups d’homes, de dones o fins i tot algun on hi ha homes i dones.

El passeig també ens porta a la Plaça Taumadhi on s’hi troba un dels temples més importants i impactants per la seva altura i dimensió amb cinc pisos. Allí també ens fem farts de fer fotografies, a la gent, als turistes, als souvenirs…

I tornem a la Durbar Square per seure un altre cop i seguir delint-nos amb la vida dels habitants de la ciutat, o fins i tot amb la dels turistes i de pas poder tenir una llarga xerrada de les que ens agrada i sabent que no tenim cap pressa (tot i que el conductor ens espera) per anar en lloc.

Ara si, ja decidim anar cap a Thamel, ja que avui havíem de recollir els passaports amb els nostres visats a la Índia. Però arribem i uixxx fins a les 6 no el tindran, així que anem a fer una volta, fer alguna compra de coses que necessitàvem i anem a prendre alguna cosa, en un lloc amb encant, però que els cambrers no ens acaben de fer el pes (suposo que estem massa ben acostumats amb els del Flavours o els de La Casita).

Quan són gairebé les 6, anem un altre cop cap a l’agencia però encara no tenen els nostres passaports, fem una mica de temps comprant els bitllets de bus cap a Bandipur pel divendres i informant-nos de diferents activitats a Pokahara o Chitwan (els nostres pròxims destins) i com sembla que encara no, doncs anem a donar una altra volta per Thamel.

Ufff realment crec que si haguéssim vingut aquí a dormir no haguéssim estat més de tres dies, la pau i tranquil·litat de Boudhanath no hi és per enlloc, has d’estar vigilant en tot moment que no t’atropelli un cotxe, una moto o un rickshaw, i a més, has d’anar aguantant diferent gent que et vol vendre coses d’una forma molt insistent… Que bé que estem a la nostra stupa!!!

Les 6 i 20 i tornem a veure si ja ho tenim i no… uffff quin rotllo, ja es fa fosc i tenim ganes de tornar al nostre barri, i aquesta espera em desespera una mica, per sort, en uns 5 minuts ja tenim els passaports amb els visats!!! I per tant, agafem un taxi cap al nostre barri, i ens toca el taxista estafador, regategem i accedim a pagar el preu més alt que hem pagat per fer aquest trajecte, però durant tot el trajecte el taxista es va queixant del trànsit (que no és dels pitjors que hem tingut) i a sobre al arribar diu que no té canvi i li hem d’exigir que ens el doni…

Aixxxx però per sort ja entrem al recinte de l’stupa i directes a La Casita a sopar coses que sabem que en sortirem encantats!!!

I com ha sigut un dia força intens… a Dormir!!!